El govern espanyol s'enroca en la falta d'alertes sobre Ceuta mentre que oposició i socis parlamentaris exigixen "responsabilitats"

Este dijous continua la ressaca política de la crisi fronterera oberta a Ceuta per l'entrada massiva de més de 70.000 migrants, la desclassificació dels informes d'intel·ligència elaborats pels diferents servicis espanyols al respecte i els dubtes sobre qui sabia què, si es va avisar l'executiu estatal i amb quanta antelació.

De fet, l'únic missatge del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que parlava d’una possible entrada massiva a la ciutat autònoma va ser a través de WhatsApp i dirigit a un cap de gabinet del delegat del govern a Ceuta, segons es desprén dels quaranta documents que es feren públics este dimecres. Este és l'argument a què s'agarra Miguel Ángel Pérez Triano, que ocupa este càrrec de representació de l'executiu de Pedro Sánchez a la ciutat autònoma i ha sigut un dels grans assenyalats per la gestió estes setmanes. "Per descomptat que no és una alerta, les alertes del CNI no s'emeten així. Va ser un comentari, una conversa; el CNI té els seus propis canals de comunicació, però no envia un whatsapp", s'ha defensat.

La jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón, que investiga els fets ocorreguts a Ceuta els dos últims dies de juliol, ha sol·licitat al Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts còpia dels documents desclassificats pel govern que inclouen informes i comunicacions d'aquells dies. Entre eixos documents figura una nota informativa d'"alerta primerenca" del CNI remesa als servicis d'intel·ligència marroquins o converses amb la Delegació del Govern i la Guàrdia Civil.

Segons el govern, les comunicacions del CNI no van ser una alerta oficial

Des del govern espanyol continuen insistint que eixes comunicacions emeses des del CNI no van ser una alerta oficial, i des del mateix òrgan d'intel·ligència han admés que, tot i traslladar informació sobre una campanya en xarxes socials que cridava a assaltar la tanca de Ceuta, "no va anticipar la magnitud i naturalesa del que va acabar ocorrent" el dia 30 de juliol amb l'arribada de desenes de milers de persones des del Marroc.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha tornat a mantindre esta tesi en declaracions este dijous, en què ha reiterat que no va haver-hi "cap alerta" sobre una eventual entrada massiva de migrants en els termes en què finalment es va produir. "Ho he dit des del principi, en totes les meues manifestacions i compareixences i amb altres representants del govern espanyol, no va haver-hi cap alerta referent a cap entrada irregular massiva en els termes que es va produir el 30 i 31 de juliol", ha recalcat en la inauguració de la nova comissaria de Policia Nacional a Andújar (Jaén). Segons ha explicat Marlaska, tota la informació de la qual disposaven era la pròpia de l'estiu, quan s'incrementen les entrades irregulars per la ciutat autònoma, fonamentalment nadant, amb alguna altra com la valoració de la sentència del Suprem sobre devolucions a la frontera sense una contenció física de caràcter marítim.

Tot i marcar perfil propi durant esta crisi i defensar alguns postulats que semblaven allunyar-la de la resta del gabinet, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha tancat files hui, ha assegurat que el govern de Pedro Sánchez treballa unit i ha negat diferències internes. "No cal buscar discrepàncies on no n'hi ha", ha manifestat, afegint també que hi ha escenaris de magnitud "imprevisible". Preguntada per si s'han de millorar els protocols del CNI per a donar resposta davant d'hipotètiques futures crisis com la de Ceuta, ha assenyalat que "cadascun ha fet el treball com havia de fer-ho".

El PP acusa Sánchez d'assenyalar el CNI

Tot i això, la desclassificació d'informes no han convençut ni els socis de govern ni tampoc l'oposició, encapçalada pel PP. La portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha acusat Pedro Sánchez, de qüestionar el CNI per a "no assumir responsabilitats" sobre l'ocorregut a Ceuta. Segons ha dit, el president espanyol "ha posat en dubte els servicis secrets dels espanyols", cosa que és "una temeritat". En línia semblant, el portaveu del partit, Borja Sémper, ha lamentat la "vergonya" i la "desconfiança" projectada per l'executiu de Sánchez sobre el CNI, i s'ha referit a l'episodi de Ceuta com un "un despropòsit" d'unes dimensions "difícilment explicables" Així, ha criticat el missatge que Espanya projecta al món, el de ser un país "de tercera divisió", no sols per "la desprotecció" de les fronteres sinó perquè quaranta dies després de l'encreuament irregular massiu d'immigrants la crisi continua oberta. "És raonable que ningú haja assumit cap responsabilitat? Ni Interior, ni Defensa, ni la Moncloa han fet un mínim gest d'humilitat o reconeixement d'errades?", ha inquirit en entrevistes en Ràdio Nacional i Telecinco.

Compromís i Bildu qüestionen la comunicació del CNI

Paral·lelament, diversos diputats de partits que sustenten l'executiu de coalició PSOE-Sumar han coincidit este dijous que l'avís del CNI ni es va fer per una via oficial, ni amb les degudes garanties, ni al destinatari adequat. Entre altres, la diputada de Compromís Àgueda Micó, ha recordat que "el CNI va donar informació al cap de gabinet d'un delegat de govern i crec que els protocols no són els que haurien de ser". No obstant això, considera que el delegat ceutí, Pérez Triano, i el cap de gabinet que va rebre l'avís "haurien d'haver actuat d'una altra manera molt més proactiva" i "no van fer bé el seu treball". La valenciana creu que "algú ha d'assumir responsabilitats" i ha assenyalat directament el delegat del govern a Ceuta. De similar manera ha opinat l'altre diputat de Compromís, Alberto Ibáñez —integrat en el grup de Sumar— qui ha titllat de "peregrines" les explicacions de l'executiu central perquè és "evident que alguna cosa ha fallat". Entre altres errades, remarca que no es va avisar "per les vies oficials", sinó "per whatsapp entre gent que no estan en l'escala de comandament", per això hi ha gent que haurà d'"assumir responsabilitats". La portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha subratllat en este mateix sentit que "una comunicació a través de WhatsApp a una persona que no és un càrrec de primera línia al govern difícilment es pot interpretar com un avís oficial".

ERC, PNB i Junts s'unixen a les crítiques

El portaveu d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, ha retret que el govern central està "posant als peus dels cavalls" la ministra Robles perquè "preferixen que es parle de baralles internes" que del Marroc. També s'ha pronunciat sobre l'assumpte el diputat del PNB Mikel Legarda, qui ha retret al govern per la "falta de tensió" en les alertes emeses, per la "laxitud" en rebre-les i per "continuar dient que tot es va fer raonablement bé quan tot es va fer raonablement malament". I per a Junts resulta evident el "descontrol absolut" que existix a l'executiu espanyol. "El senyor Sánchez no té control ni sobre les fronteres, ni sobre el seu govern, ni sobre la seguretat de l'Estat espanyol", ha afirmat Míriam Nogueras, la portaveu parlamentària.