El Valle de los Caídos serà finalment un cementeri civil

El Govern d’Espanya abandona la intenció inicial de convertir el Valle de los Caídos en un museu nacional de la memòria col·lectiva, com proposava el PSOE a finals de 2017. Així ho ha anunciat el president Pedro Sánchez, que es troba de viatge oficial a l’Amèrica Llatina. 

En una roda de premsa a Bolívia ha explicat que, en opinió de l’executiu, el Valle de los Caídos no necessita cap resignificació perquè “no pot ser un lloc de reconciliació”, sinó que ha de ser un “lloc de repòs” per a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. El president atribueix la dificultat de donar un nou significat al monument a la càrrega simbòlica que arrossega, ja que en ell jauen víctimes dels dos bàndols de la confrontació, tal com ha explicat als periodistes que l’acompanyen en la gira iberoamericana.

L’aposta de Sánchez per convertir en un cementeri civil el que fins ara ha sigut el mausoleu del dictador Francisco Franco suposa un gir no només a la línia que mantenia com a secretari general del PSOE, sinó també a la postura que han defensat els membres del seu govern en aquests dos mesos de mandat.

Tot i això, la intenció de l’executiu central és mantenir al Valle de los Caídos l’actual basílica que custodia una abadia de monjos benedictins.

Inspiració en Xile

El canvi d’idea de Sánchez sobre el destí del Valle de los Caídos no suposa deixar de banda la proposta de crear un museu nacional de la memòria col·lectiva des d’on es puga impulsar la cultura de la reconciliació i el reconeixement de les víctimes a través de projectes museístics i d’investigació, com demanava el PSOE en la seua proposició de llei de 2017. 

De fet, el president del govern espanyol ha aprofitat el pas per Xile per a inspirar-se en el centre que ha visitat a la capital d’aquest país, dedicat al cop d’estat contra Salvador Allende i les víctimes de la repressió de la dictadura d’Augusto Pinochet. Tal com ha manifestat, el Museu de la Memòria i els Drets Humans l’ha impactat. 

El president d’Espanya considera que Xile està més avançat que Espanya en la recuperació de la memòria col·lectiva, ja que el poble xilé va posar en marxa fa anys la seua Comissió de la Veritat. Es tracta d’una iniciativa que també estava inclosa en la proposició de llei del PSOE, que l’havia plantejada orientada a aclarir les violacions de drets humans de la Guerra Civil i la dictadura franquista i a reconéixer les responsabilitats d’aquelles persones que van participar en la comissió de crims de lesa humanitat i crims de guerra.

El govern central manté la intenció d’establir una comissió de la veritat a Espanya que siga “al més plural possible” i que incorpore “totes les perspectives històriques sobre la Guerra Civil i la dictadura”. L’objectiu és tancar per sempre les “ferides” d’aquest període i “acordar una versió de país” del que es va esdevindre.

També hi ha precedents d’aquest organisme a Sud-àfrica, on el govern va crear la Comissió de la Veritat i la Reconciliació per a aconseguir una justícia restaurativa després de la fi del règim de l’apartheid.

Les persones que van ser identificades com a víctimes de greus violacions dels drets humans van ser convidades a declarar sobre les seues experiències, i moltes ho van fer en audiència pública. Els autors dels fets violents també podien confessar els seus crims, i eren les víctimes mateix les que decidien si concedir-los impunitat. Més que com a jutge, el tribunal de la comissió sud-africana va funcionar com a intermediari entre víctimes i agressors.

Negociació al Congrés

La tramitació del decret llei aprovat pel Govern central per a exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos oferirà l’oportunitat d’introduir aquesta i altres mesures relacionades amb la memòria històrica si el Congrés dels Diputats decideix tramitar el decret com a projecte de llei, ja què això permetrà als diferents grups presentar les seues esmenes.

Sánchez considera que serà en aquest moment quan es puga concretar entre tots el futur del Valle de los Caídos o la creació d’un museu de la memòria col·lectiva. De fet, ell aposta per ubicar el museu en un edifici arquitectònic creat ad hoc.