Pradas demana de nou a la jutgessa que requerisca a Bernabé els missatges del 29-O

Un informe d'Emergències de les 21:30 hores del dia de la dana recull: "No hi ha informació que la hidrologia estiga donant problemes"

La destrucció causada pel desbordament del barranc de Poio durant la dana, en una imatge d'arxiu
La destrucció causada pel desbordament del barranc de Poio durant la dana, en una imatge d'arxiu / Efe

L’exconsellera d'Interior Salomé Pradas, investigada en la causa de la dana, ha sol·licitat de nou a la magistrada instructora que requerisca a la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, que aporte còpia de totes les seues comunicacions del 29 d'octubre de 2024 relacionades amb l'emergència.

La representació legal de l’exconsellera ha presentat un recurs de reforma contra una resolució de la jutgessa de Catarroja en el qual rebutjava la petició de Pradas que demanava a Bernabé els seus missatges, encara que sí que accedia al fet que els aporte, voluntàriament, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo.

En el seu recurs, Pradas manté que “el temps transcorregut entre la declaració d’una persona implicada en l'emergència i la sol·licitud d'una diligència relacionada amb esta no ha de tindre cap influència en la decisió quant a la pertinència, necessitat i utilitat de la seua adopció”.

Al seu parer, la diligència sol·licitada és "transcendent per a l'esclariment dels fets investigats, atés que les comunicacions mantingudes per la delegada (...), en la seua condició de màxima responsable de l'Administració General de l'Estat a la Comunitat Valenciana i membre del Cecopi (i membre del comité de direcció del mateix), resulten essencials per a determinar quina informació circulava entre les diferents administracions durant les hores crítiques, quin era el coneixement real i cronològic sobre l'evolució de la situació de risc en el barranc de Poio, i quines dades i advertiments es trobaven disponibles per a la presa de decisions per part dels diferents actors institucionals".

Per a l'exconsellera, "no es pot entendre que Bernabé rebutge la possibilitat d'aportar voluntàriament comunicacions en relació amb l'emergència durant el dia 29-O, distintes de les telefonades telefòniques, que és l'única cosa que es va negar a aportar en el seu moment".

“Des d'aquella declaració testifical s’han incorporat a les actuacions nombroses comunicacions de missatgeria dels diferents actors de l'emergència del 29 d'octubre de 2024 —entre altres, les converses mantingudes via WhatsApp entre l'alcaldessa de València i la mateixa Bernabé—, que han de ser contextualitzades i completades amb les comunicacions mantingudes per la delegada del govern i el president de la CHX, donada la seua posició institucional i la seua presència en el Cecopi”.

Argumenta que "la pertinença" de la petició és "manifesta", ja que "les comunicacions interessades guarden relació directa amb l'objecte de la investigació, això és, la gestió de l'emergència ocasionada per la dana i, més específicament, el flux d'informació entre les diferents administracions i institucions públiques durant les hores crítiques".

Pradas sosté que "la utilitat resulta igualment evident: el coneixement d'estes comunicacions permetrà determinar de manera fefaent quina informació concreta circulava en cada franja horària, quin era el coneixement real, efectiu i cronològic existent sobre l'evolució de la situació de risc, i, de manera especialment rellevant, les dades i advertiments dels quals es disposava en relació amb l'evolució del cabal en el barranc de Poio".

Finalment, creu que "la necessitat es justifica perquè, sense estes comunicacions, el mapa d'informació que es pretén reconstruir en la instrucció queda incomplet i potencialment esbiaixat, privant-se a la defensa d'elements que podrien ser determinants per a contextualitzar l'actuació de la investigada durant l'emergència".

"Independentment que Bernabé i Polo no s'hagen considerat responsables indiciàriament dels fets investigats en este moment processal, (...) el seu paper en l'emergència no pot ser ignorat, ja que van ser actors institucionals directament implicats en la gestió de l'emergència", assevera.

Les precipitacions estan produint inundacions in situ, no per desbordament Informe d'Emergències de les 21:30 hores del 29-O

D'altra banda, un informe del departament d'Emergències de la Generalitat elaborat a les 21:30 hores del dia de la dana i distribuït cinc minuts després afirmava que des d'este departament no tenien constància que la hidrologia estiguera donant problemes, malgrat que les inundacions ja afectaven en eixe moment l'Horta Sud. "Les precipitacions estan produint inundacions in situ, no per desbordament. De moment no hi ha informació que la hidrologia estiga donant problemes", assenyala el document, elaborat per l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) i aportat ara a la causa judicial.

L'informe, que divulga l'agència EFE, detalla en 19 pàgines tota mena d'incidències, com talls de carretera i l'afectació a la circulació ferroviària, així com algunes de les actuacions dels serveis d'emergències, sense que es mencione en cap moment el barranc de Poio.

Destaca la mobilització d'helicòpters per a diversos rescats o els 85 avisos rebuts fins a les 13 h de persones incomunicades, rescats o acumulacions d'aigua en la zona Requena-Utiel, l'enfonsament d'un pont a Requena a les 16 h o la fractura d'un pont amb cotxes en l'A-7 a Riba-roja a les 20:44 hores.

Declara l'alcaldessa de Godelleta

La investigació judicial de la dana ha continuat este dimecres amb el testimoni de l'alcaldessa de Godelleta, Amparo Pardo Luján ha declarat que abans del 29 d'octubre l'únic avís que va rebre va ser del cap de la Policia Local de la localitat, qui li comunicava que es preveien pluges amb més de 150 litres.

Segons ha afegit, la previsió es va complir de matí i va ser de vesprada quan van arribar a vora els 800 litres sense que ningú els avisara de la situació.

També et pot interessar

stats