Un segon exdirectiu de Plus Ultra admet una comissió de 530.000 euros per a aconseguir el rescat, però tampoc aclarix el rol de Zapatero

Un segon exdirectiu de Plus Ultra, l'exconseller delegat Roberto Roselli, ha reconegut davant del jutge el pagament de 530.000 euros al "grup" de José Luis Rodríguez Zapatero, corresponent a l'1% de l'ajuda pública de 53 milions obtinguda de l'Estat, segons fonts jurídiques citades per Efe. L'exresponsable, citat este dimarts per a declarar a l'Audiència Nacional, ha seguit la línia marcada la vespra per l'expresident de l'aerolínia Julio Martínez Sola, tot i que, com ell, tampoc ha aclarit quines suposades gestions hauria fet l'expresident del govern espanyol a canvi de l'esmentada ajuda. És a dir amb qui va parlar o com va aconseguir que l'executiu central, a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), concedira el prèstec per a rescatar l'aerolínia el 2021.

Roselli, que va dimitir del càrrec en Plus Ultra el mes de juliol passat i ja no està vinculat a la companyia, ha ratificat en la seua declaració com a investigat l'escrit de confessió en el qual al·ludia a la "pretensió de cobrar" tant de Zapatero com del seu amic i suposat testaferro Julio Martínez Martínez, com també va fer este dilluns l'expresident de l'aerolínia Julio Martínez Sola, segons han indicat a EFE fonts jurídiques.

Segons ha sostingut en la compareixença davant de l'instructor José Luis Calama, que s'ha allargat més de dos hores, Rosselli assumia que part dels diners pagats a canvi de suposades gestions per a obtindre l'ajuda pública, 530.000 euros, tenien com a destinatari a Zapatero. Ni ell ni l'altre investigat que han remés al magistrat escrits de confessió han detallat quines gestions hauria fet Zapatero, una intermediació que l'expresident socialista ha negat reiterades vegades.

Roselli ha respost a les preguntes del magistrat, de la Fiscalia i la defensa. Li han preguntat, per exemple, pel rol que jugava en la companyia Rodolfo Reyes, i des de quan este ciutadà veneçolà, investigat i en crida i cerca, va passar a ser accionista majoritari de l'aerolínia, cosa que hauria ocorregut en 2019. Segons l'exdirectiu de Plus Ultra, este empresari també va aconseguir portar finançament a la companyia a través de préstecs pont atorgats per companyies de l'entorn i que després s'haurien pagat amb diners obtinguts de l'ajuda estatal. Uns moviments sobre els quals, ha dit, no hauria demanat informació la SEPI.

A l'investigat, que abans de ser conseller delegat va ser director financer de Plus Ultra, li han preguntat també pel paper jugat per esta societat estatal, i ha explicat que ell va participar en les reunions de seguiment de l'ajuda concedida, on la SEPI s'hauria centrat en altres aspectes com els viatgers que tenia la companyia. Referent a la SEPI, Roselli ha reconegut que van saber per avançat que els havien concedit l'ajuda —en l'escrit remés a l'Audiència Nacional apunta que li ho va comunicar Julio Martínez Martínez— i ha reconegut contactes puntuals, per telefonades i missatgeria instantània, amb l'aleshores director de l'empresa pública José Ángel Partearroyo, amb qui mai es va reunir.

Amb la citació del segon exdirectiu este dimarts continua a l'Audiència Nacional una investigació que situa l'expresident Zapatero en el "vèrtex" d'una possible trama d'influències entorn d'este préstec públic de la qual ell es desvincula per complet, i que també el manté imputat per suposat contraban i frau fiscal per les joies valorades en 1,3 milions d'euros trobades en una caixa forta de la seua oficina.