El TJUE anul·la la retirada d’immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí
La justícia europea considera que el Parlament Europeu no va garantir la imparcialitat en el procediment seguit el 2021
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat este dijous la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat a l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La resolució dona la raó als dirigents independentistes i deroga l’acord adoptat per l’Eurocambra el 2021, que havia obert la porta a reactivar les euroordes contra ells.
Els jutges europeus conclouen que, durant la tramitació del suplicatori, no es va respectar l’exigència d’imparcialitat, ja que el ponent designat pertanyia al mateix grup polític que Vox, partit que exercia l’acusació particular en la causa del procés davant del Tribunal Suprem. Este element, segons la sentència, vulnera les garanties que han de regir este tipus de procediments parlamentaris.
La decisió del TJUE contradiu el criteri que havia mantingut el Tribunal General de la UE el 2023, quan va avalar l’actuació del Parlament Europeu. També s’allunya de l’opinió de l’advocat general del tribunal, que havia recomanat arxivar el cas per a Puigdemont i Ponsatí —perquè ja no són eurodiputats— i desestimar el recurs de Comín.
La sentència té un abast pràctic limitat per a Puigdemont i Ponsatí, ja que cap dels dos forma part de l’actual Parlament Europeu. L’expresident ocupa ara un escó al Parlament de Catalunya, i Ponsatí tampoc va concórrer a les últimes eleccions europees. En canvi, la resolució pot tindre més transcendència per a Toni Comín, que sí que es va presentar als comicis del 2024 i va obtindre els vots necessaris, però no va poder recollir l’acta per no haver acudit a Madrid a acatar la Constitució per risc de detenció.
El procediment que ara queda anul·lat es remunta al 2021, quan l’Eurocambra va aprovar retirar la protecció parlamentària als tres polítics a petició del Tribunal Suprem espanyol. Aquella votació va permetre reactivar les euroordres, encara que els intents d’extradició a Bèlgica i altres països no han prosperat fins ara.
Més llegit
-
Localitzen al palau de Llíria el quadre de Sorolla ‘La Chata’, desaparegut des dels anys setanta
-
Abatut el porc senglar que ha causat retards en les línies 1 i 2 de Metrovalència
-
Fort vent, temperatures primaverals i pluges a l'interior centre i nord
-
Nova oferta d'ocupació pública amb 2.671 places per a l'Administració de la Generalitat
-
Els Torlà, els Benavent o els Navarro: els cognoms que testimonien la història dels valencians
-
La consellera d'Educació: "Fa vint anys que el sou del professorat no puja. Si em sentira representada pels sindicats em faria alguna pregunta"