El Suprem amnistia Junqueras i tres exconsellers catalans condemnats per malversació i critica el Constitucional
La sala penal assumix el mandat de l'òrgan de garanties, però li retrau la "grandiloqüència innecessària" de la sentència
El Tribunal Suprem ha aplicat este dimarts l'amnistia al líder d'Esquerra Republicana per Catalunya (ERC) i exvicepresident de la Generalitat catalana, Oriol Junqueras, a l'exconsellera Dolors Bassa i els exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva, que estaven inhabilitats —fins a 2031 el primer, i fins a 2030 els altres tres—. D'esta manera, tots poden presentar-se a partir d'ara a les eleccions.
La sala penal de l'alt tribunal ha dictat un acte en el qual declara extingida la responsabilitat criminal dels dirigents independentistes pel delicte de malversació, que els atribuïa la sentència del procés. El pas l'ha fet en compliment del mandat del Tribunal Constitucional, que va establir fa dos setmanes que s'havia d'atorgar la mesura de gràcia als quatre membres del govern català als quals es va jutjar i condemnar per aquell delicte el 2019. Així mateix, el Suprem acorda l'eliminació dels antecedents penals, que també van sol·licitar els exconsellers Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Carme Forcadell i Josep Rull, condemnats en la mateixa causa.
En 2019, Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó i altres tants d'inhabilitació, mentre que Turull, Romeva i Bassa van ser sentenciats a 12 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació. Dos anys després, el govern de Pedro Sánchez els va concedir un indult parcial de les penes de presó i el juny del 2024, el Suprem va rebutjar aplicar l'amnistia a la malversació en entendre que havien obtingut un benefici personal de naturalesa patrimonial, una de les excepcions que arreplega la norma.
Puigdemont encara ha d'esperar a uns formalismes jurídics
Després de la decisió del Constitucional del passat dia 6, que va ordenar amnistiar la malversació als líders del procés, el Suprem procedix a aplicar la decisió judicial i, com a conseqüència, els quatre beneficiats podran concórrer a eleccions i ocupar càrrecs públics.
Quant a l'amnistia a l'expresident català Carles Puigdemont, la sala no entra en este moment en l'assumpte, si bé es tracta d'una qüestió de temps perquè hi ha una sèrie de formalismes jurídics que s'han de completar prèviament, després de la decisió del jutge Pablo Llarena de confirmar este dilluns l'anul·lació de l'ordre de detenció nacional contra ell i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. L'acte de Llarena, que ja es va mostrar favorable a l'amnistia, és recurrible en reforma davant del jutge i en apel·lació davant de la sala i, a més, li correspon dictar l'acte de conclusió del sumari, que encara es pot demorar uns dies.
Dures crítiques al Constitucional
Com ja fera Llarena, la resolució del Suprem coneguda este dimarts també conté dures crítiques al Constitucional pels qualificatius que va incloure en la sentència de fa dos setmanes, quan va acusar el Suprem d'una “interpretació extensiva i impredictible“ i d'un distanciament del “sentit comú" i de “la lògica" a l'hora d'interpretar i aplicar la llei d'amnistia.
Després de destacar que assumix íntegrament la decisió del TC, la sala penal ressalta que eixes “consideracions són manifestament prescindibles“ i “absolutament innecessàries" per a secundar la qüestió de què es resol. “L'escorça d'eixos vocables, la grandiloqüència innecessària, revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem amb expressions cridades a camuflar la intensitat de la ingerència”, subratlla.
