Sánchez diu que "de moment" no hi ha "proves sòlides" contra el Marroc i nega que el govern rebera "avisos extraordinaris" previs a la crisi

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit este dijous en el Congrés a negar que l'executiu tinguera informació que anticipara l'entrada massiva de migrants de finals de juliol a Ceuta i ha tornat a desvincular el Marroc de responsabilitat directa en el flux de 70.000 persones que va accedir nadant a la platja del Tarajal, d'acord amb la informació de què "de moment" disposen els serveis d'intel·ligència i el ministeri de l'Interior.

En una compareixença extraordinària a la cambra baixa, Sánchez ha assegurat que el govern no va rebre cap informe, alerta o avís —siga del Centre Nacional d'Intel·ligència, de Frontex, de les forces de seguretat o de les institucions europees— que anticipara "remotament ni l'escala ni la probabilitat" de l'entrada de 70.000 persones migrants nadant. "La resposta és clara: no", ha reiterat el president del govern, que ha llevat importància als informes i notificacions prèvies, que assegura que no van anar més enllà dels "avisos rutinaris i la descripció de dades".

Segons ha detallat, els dos del CNI només descrivien un augment de les entrades per l'espigó, que no és excepcional, i el controvertit informe del Centre Nacional d'Immigració i Davanteres (CENIF) desvelat en vespres a la compareixença en el Congrés, anticipava un impacte "baix o mitjà" a les entrades i una probabilitat "mitjana o baixa d'entrades coordinades nadant o saltant la tanca". En tot cas, ha assegurat que demanarà explicacions de per què els agents del CENIF no van compartir amb els superiors el contingut de l'informe que li havia encarregat l'Audiència Nacional sobre un assumpte "amb potencials implicacions per a la seguretat de l'Estat".

"És absurd pensar que l'executiu va ser avisat i no va fer res a posta. He ordenat que es publique un dossier amb tots els informes perquè el veja la ciutadania. Absoluta transparència", ha anticipat el cap de l'executiu.

Pel que fa a la presumpta participació del Marroc, ha assegurat que "no hi ha proves" del fet que les autoritats de Rabat "dissenyaren o executaren" una operació coordinada, alhora que ha advertit que "caldrà dirimir la inacció" de la seua policia. Segons ha apuntat, ara mateix ni les forces de seguretat ni cap institució o govern internacional han entregat "evidències sòlides" de la participació directa, però si l'executiu les tinguera actuaria "amb total contundència, com exigeix la situació". "Este govern no té por d'enfrontar-se a altres poders estrangers quan així la situació ho ha requerit", ha sentenciat.

"Em correspon gestionar la crisi amb rigor i prudència, prenent decisions sobre evidències i no sobre sospites per contrastar i prejudicis. Perquè hi ha passos que si es fan no tenen tornada enrere, ha advertit sobre les pressions per a adoptar una resposta més contundent contra el país veí.

Va convocar l'ambaixadora marroquina per les declaracions "inacceptables" de dos ministres

Tot i destacar la participació del Marroc en la repatriació en poques hores del 90% de les persones que van travessar irregularment la frontera, ha advertit que "és evident que després de l'ocorregut, la cooperació ha de ser diferent". Ha explicat que s'estan revisant tots els "mecanismes de coordinació i alerta" amb l'estat marroquí per a "construir garanties addicionals". En este moment ha revelat que el passat 21 d'agost va convocar l'ambaixadora marroquina per les declaracions "inacceptables" de dos ministres del seu país sobre Ceuta i Melilla. Es referix al responsable de Justícia, Abdellatif Ouahbi, que va reivindicar els “drets històrics i geogràfics” del país magribí sobre les ciutats autònomes, i al d'Assumptes Islàmics, Ahmed Toufiq, que va al·ludir a la “lluita sagrada per a alliberar les ciutats ocupades”.

Sobre les responsabilitats en la mobilització massiva de persones migrants, ha tornat a citar l'informe del servici europeu d'Acció Exterior que assenyala "comptes vinculats a ecosistemes informatius prorussos o israelians", a què "es van sumar referents de la ultradreta internacional i l'espanyola, que aprofitaren l'estratègia per a atiar l'odi i la por". També ha assenyalat la difusió massiva de notícies falses a les xarxes sobre l'obertura de les fronteres després de la sentència del Suprem contra les devolucions en calent en les entrades marítimes.

100 milions més, un règim fiscal especial i més integració europea per a Ceuta i Melilla

El president del govern ha reiterat el compromís amb Ceuta, que ha promés que, el mateix que Melilla, continuaran sent espanyoles "fins a la fi dels temps" i ha anticipat que treballarà en una integració més gran en la Unió Europea. Segons ha explicat reclamarà Brussel·les un tracte especial per a les ciutats autònomes, incloent-hi una cadira permanent en el comité de les regions, un règim fiscal propi com el de Canàries i la petició de l'estatus de regió ultraperifèrica, "que comporta nombrosos avantatges".

També ha promés altres 100 milions en ajudes per a alleujar les conseqüències de l'entrada massiva de migrants (addicional al paquet de més de 300 milions aprovat este dimarts) i la visita del rei Felip VI "en pròximes setmanes". Anticipa que la ciutat "eixirà reforçada de la crisi", que assegura que gestionarà amb "honestedat" i sense prometre "solucions màgiques" fora de la realitat. En este sentit, ha subratllat la dificultat del retorn de les persones migrants que hi continuen. "No es pot agafar a un ésser humà i llançar-lo a l'altre costat de la frontera com si fora un sac de terra", havia advertit abans per a qüestionar les crítiques de la dreta.