Rovira diu que el 29-O se'n va anar a Alacant perquè el govern espanyol va traslladar una "falsa tranquil·litat"

El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha justificat este dilluns en la comissió d'investigació sobre la dana al Congrés que el passat 29 d'octubre del 2024 se'n va anar a sa casa a Sant Vicent del Raspeig en acabar la reunió plenària del Consell perquè els organismes estatals i el govern espanyol li van traslladar una sensació de "falsa tranquil·litat" que es contraposava a la gravetat real de la situació. El responsable autonòmic dels col·legis i instituts, molts dels quals acabaren inundats després de la fatídica barrancada que va arrasar la província de València, ha reconegut que la decisió de tornar a casa aquella vesprada va ser "errònia", però l'ha atribuïda a una suposada apagada informativa de l'executiu central sobre la catàstrofe. També s'ha desvinculat de la gestió de l'emergència i ha insistit que la competència de decidir tancar les escoles era dels ajuntaments, no de la Conselleria d'Educació.

Rovira, que està obligat per llei a dir la veritat en la comissió del Congrés, ha repartit culpes entre l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la Conferència Hidrològica del Xúquer (CHX) i la delegació del govern espanyol a la Comunitat Valenciana. Els acusa de no haver traslladat, a parer d'ell, la magnitud de l'episodi que venia. Aquell dia, l'Aemet havia decretat avís roig des de les set i mitja del matí, amb uns llindars mínims de pluja acumulada de 180 litres en 12 hores. El conseller ha defensat que, per als membres del govern valencià, el 29-O era "un dia habitual a la Comunitat Valenciana, amb alerta roja [sic] i la falsa tranquil·litat que van transmetre quan deien que a les sis de la vesprada s'acabava tot". Un pronòstic que ha atribuït a la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé que, segons ell, era "la màxima responsable de tindre la informació". "Si haguera tingut la informació adequada transmesa per l'Aemet i la CHX li assegure que no me n'hauria anat", ha afirmat.

Les constants apel·lacions a la "falsa tranquil·litat" li han valgut enfrontaments verbals amb diversos diputats, entre altres la representant de Compromís, Águeda Micó, i el basc Mikel Otero (Bildu), que l'ha acusat de promoure una "informació falsa". La valenciana, per la seua banda, li ha retret que no informara als col·legis des de primera hora que hi havia activat un avís roig i, en lloc d'això, que se n'anara a Alacant al migdia a gestionar "qüestions familiars i personals" i també de la Conselleria, tal com ha reconegut ell mateix en la comissió parlamentària.

Els parlamentaris de Compromís, Sumar i Esquerra Republicana li han demanat explicacions reiteradament per no haver suspés les classes, com sí que va fer la Universitat de València en vista de la predicció meteorològica. Rovira ha tornat a insistir que la UV va adoptar aquella decisió en virtut de "l'autonomia" que tenia i que eren els municipis els que havien de decidir si tancaven els centres educatius el 29-O en funció de la informació disponible, no la Conselleria d'Educació. Així mateix, ha argumentat que "mai" s'ha fet d'una altra manera: "Quan governava el Botànic tampoc prenia decisions en este sentit". Ha reiterat també que, de matí, la CHX no havia transmés informació que fora preocupant. El diputat Otero li ha recordat que el pla d'emergències autonòmic disposa que qui ha de contactar amb els ajuntaments és el Centre de Coordinació d'Emergències, adscrit a la Generalitat, i no el govern espanyol.

Un altre punt de la compareixença que ha centrat les preguntes dels diputats han sigut tres morts relacionades amb l'àmbit educatiu, entre d'altres la de qui era director de l'institut de Cheste José Martínez Toral, que va perdre la vida quan tornava a casa de la faena aquell fatídic dia. Rovira ha atribuït esta defunció a una "desgraciada decisió".