La ministra Robles defensa l'actuació del CNI a Ceuta i assenyala que va avisar un dia abans de l'entrada massiva de migrants

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha insistit este dimarts al Congrés que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), que depén de Defensa, va avisar el 29 de juliol la delegació del govern a Ceuta que hi havia una convocatòria per a l'entrada irregular nadant de migrants des del Marroc; és a dir, un dia abans de l'emergència migratòria a Ceuta.

Robles ha donat estes explicacions en la segona intervenció d'este dimarts al Congrés per a informar de la gestió del govern en la crisi migratòria de Ceuta després de l'entrada massiva dels dies 30 i 31 de juliol.

La majoria dels grups, que ja en la primera intervenció li han preguntat per si hi va haver o no un informe previ del CNI, hi han insistit després que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, haja negat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que hi haguera cap informe que "avançara" l'entrada massiva de més de 80.000 migrants a Ceuta. Marlaska també ha parlat dos vegades este dimarts i en la segona ha tornat a subratllar que no hi ha cap informe dels servicis d'intel·ligència o d'informació sobre la possible entrada massiva de més de 80.000 migrants a Ceuta. Marlaska ha assegurat que, si hagueren anticipat que l'episodi podia passar, s'haurien pres "per sentit comú" totes les mesures extraordinàries i excepcionals necessàries. Ho ha fet en la roda posterior al Consell de Ministres, en què ha defensat el treball "extraordinari" de tots els servicis d'informació espanyols dels diferents cossos i organismes.

Marlaska ha recalcat: "No hi havia cap informe que anticipara que el dia 30 de juliol passaria el que finalment va esdevindre". "Algú pot entendre que, si s'haguera albirat una cosa semblant, i tenint en compte el que ja havia passat el 17 i el 18 de maig del 2021, quan hi van entrar 10.000 persones, [l'assumpte] no s'hauria elevat a les més altes instàncies?", s'ha preguntat el titular d'Interior. De fet, ha apuntat que "cap altre" servici d'informació de tercers països o grup d'investigació o d'intel·ligència va ser capaç d'anticipar res semblant. 

Per la seua parta, Robles ha indicat que els funcionaris del CNI, els noms dels quals no anava a revelar, van informar de la convocatòria per a entrar nadant "aprofitant una festa que es donava al país veí".

"Evidentment, els servicis d'intel·ligència operen i actuen de moltes maneres, però no fa falta moltes vegades anar a informes manuscrits de servicis d'intel·ligència", ha recalcat la titular de Defensa.

Després, la ministra ha tornat a esmentar l'anàlisi que va fer l'estat major de la Defensa amb les distintes fases de l'entrada massiva.

Així, ha reiterat que "com era sabut, públic i notori", a Ceuta "s'estava entrant nadant, i així ho deien les xarxes socials, per una interpretació d'una sentència del Tribunal Suprem".

Ha explicat que el dia 27 de juliol es va produir una reunió del president de la ciutat autònoma, el delegat del govern, que treballa amb les forces de seguretat de l'Estat, i el Centre Nacional d'Intel·ligència, en la qual "es planteja la situació", perquè ja des del dia 9 se sabia que per les xarxes circulava un missatge que era fàcil entrar a Ceuta.

Ja el dia 29, "eixos funcionaris que estan allí, la identitat dels quals no els puc dir ací, traslladen a la delegació del govern de la convocatòria per a l'endemà, precisament per a poder entrar nadant aprofitant una festa" al Marroc.

"No em correspon a mi parlar del país veí. El país veí sabrà el que ha fet i el que no ha fet. No em correspon a mi, ni ho faré, però el que no acceptaré de ministres del país veí és que qüestionen l'espanyolitat de Ceuta i Melilla", ha emfatitzat la ministra de Defensa.

Reaccions dels grups

Socis d'investidura de Pedro Sánchez com ERC, Junts, Bildu i el PNB han reclamat a Robles que aclarisca si hi havia informes del CNI alertant prèviament de l'arribada massiva de migrants a Ceuta de finals de juliol i han retret al govern, a més, que haja gestionat tard esta crisi.

En concret, el representant d'ERC ha assegurat que el president del govern, Pedro Sánchez, "no ho ha fet bé", ja que, al seu entendre, "no ha estat prou present". "Qui mentix? Qui mentix? Perquè els dos (Robles i Marlaska) han dit dos coses contràries alhora. Qui mentix?", li ha recalcat, per la seua banda, la portaveu del PP, Ester Muñoz. El Partit Popular ha demanat la dimissió de la ministra Robles.

Primeres explicacions de Robles

En la segona intervenció al Congrés, Robles s'ha defensat de les manifestacions del ministre Marlaska. Ja en la primera intervenció havia deixat clar que tant Ceuta com Melilla "són intocables" perquè formen part d'Espanya, i ha advertit que el govern central no consentirà que els valors de convivència i tolerància que encarnen "es posen en perill o discussió des de cap perspectiva". "Ceuta i Melilla són espanyolíssimes, representen la millor Espanya: són un exemple de respecte, de màxima tolerància i convivència de religions", ha resolt. També ha avisat que l'Estat respondrà "amb fermesa, des de la legalitat, qualsevol vulneració".

D'altra banda, ha assenyalat que la revisió de les xarxes socials i les imatges gravades sobre l'episodi permet als experts traure la conclusió que les desenes de milers de migrants que tractaren d'accedir a Espanya ho van fer sense supeditar-se a una planificació prèvia i dinamitzades a través d'Internet. "La materialització de l'assalt va fundar-se en una autogestió d'individus atrets espontàniament al perímetre fronterer per qüestions d'oportunitat i pel missatge transmés en xarxes de suposada falta d'obstacles", ha exposat. Així mateix, ha admés que hi ha moltes qüestions sobre l'episodi que mai es coneixeran, si bé ha deixat caure que darrere pot haver-hi "actors interessats" que probablement han afavorit la crisi o l'estiguen utilitzant per a desestabilitzar Espanya i la Unió Europea (UE).

Robles ha recordat l'obligació del govern d'assegurar el compliment de la legalitat juntament amb la protecció dels drets humans, i en esta línia ha sigut categòrica per a subratllar que els fets de juliol posen de manifest la "necessitat" d'articular una política "integral i coordinada" en l'àmbit de la UE, que combine "una gestió eficaç i ferma de les fronteres amb la protecció dels drets fonamentals i la salvaguarda de la vida dels migrants".

Defensa de l'actuació del CNI

Durant la primera compareixença, ha xifrat en més de 3.000 els militars dels exèrcits desplegats a la ciutat autònoma, vora dos milers de l'exèrcit de Terra. Així mateix, ha defensat l'actuació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), de qui ha dit que va fer a Ceuta la labor que li és "exigible" en relació amb les entrades irregulars de migrants, i que va compartir i analitzar informació amb les forces de seguretat de l'Estat i la delegació del govern espanyol.

Encara que en la primera intervenció no s'ha referit específicament la polèmica sobre si el CNI va advertir a l'executiu estatal d'una possible entrada massiva, la ministra ha volgut felicitar els servicis d'intel·ligència i, "molt en particular" els "25 membres" del CNI que presten servici i tenen missió a Ceuta. Segons ha explicat, la labor d'eixos agents és monitorar diàriament la situació en la zona des de múltiples perspectives, com les relacions amb els països fronterers, la situació geopolítica al flanc sud, l'actuació de les màfies organitzades, la utilització per estes de les xarxes, l'increment del terrorisme gihadista "i, òbviament, el desenvolupament de la migració irregular atenent la situació dels països veïns del Sahel". També, aquelles actuacions desestabilitzadores mitjançant amenaces híbrides realitzades per agents internacionals.

Robles ha recordat que la velocitat de les comunicacions digitals "amplia els reptes i dificultats de policies de fronteres i dels servicis de seguretat i intel·ligència per a reaccionar a temps davant dels intents migratoris quan estos es fan en massa". A això s'afig una realitat, segons la ministra: "La dificultat d'impedir materialment i físicament, mitjançant la utilització de força, eixes allaus de centenars o milers de persones quan entren". No podrien evitar-se —ha afegit— ni tan sols amb la utilització mínimament proporcional de material antidisturbis. "I no diguem, òbviament, d'altres mitjans armats. La tragèdia, el nombre de morts, seria incomptable", ha conclòs. 

Operació en tres fases

La responsable de les forces armades espanyoles s'ha referit a un informe de l'Estat Major de la Defensa que constata que la crisi va passar per tres fases. La primera, que apareix en el document esmentada com "de migració concentrada", comprén el període que va des de la sentència del Tribunal Suprem del 8 de juliol que rebutjava la devolució de migrants que arriben nadant a Espanya, fins al matí del dia 30 de juliol. Uns dies, segons Robles, de preparació i execució de la travessia per mar realitzada per un nombre de migrants de diversos centenars que a poc a poc es va anar incrementant a milers. Ací s'evidencia un efecte crida afavorit per una interpretació interessada de la sentència del Suprem i pel missatge que en xarxes es transmet d'una suposada disminució d'efectius policials al costat marroquí, a conseqüència de la celebració de la Festa del Tron, ha explicat.

En la segona fase, denominada "d'assalt massiu" i que se situa a partir de les 11:00 hores del 30 de juliol, diverses desenes de milers de persones van passar la frontera "dominats per una sensació d'urgència", ja que l'anàlisi de les imatges evidencia que la immensa majoria no estaven preparats, no havien planejat la travessia i "aprofitaven una finestra d'oportunitat".

La tercera fase, "el retorn massiu al Marroc", comença gradualment en l'ocàs del 30 de juliol quan un elevadíssim nombre de persones, aproximadament el 90% dels quals van entrar, constaten que la situació a Ceuta és difícilment sostenible. Les narratives en xarxes en este moment són de desencantament amb acusacions i amenaces als musulmans de Ceuta de no haver-los donat suport i incitacions a realitzar ciberatacs a organismes espanyols i propostes de sabotatges contra el sistema de distribució elèctrica a la ciutat autònoma. Robles ha assenyalat que a primeres hores de l'1 d'agost té la màxima expressió el retorn voluntari "que encara en data de hui es continua produint de l'examen de les xarxes i imatges preses".

L'oposició, encapçalada pel PP, li ha demanat a Robles la dimissió i ha acusat el govern espanyol de falta d'acció: "Com és possible que vosté continue sent ministra de Defensa amb un govern que ha fet una deixadesa de funcions?", li ha retret la portaveu dels populars, Ester Muñoz.

El Marroc reivindica la sobirania de Ceuta i Melilla

El ministre d'Afers Islàmics del Marroc, Ahmed Toufiq, va reivindicar dilluns durant una cerimònia religiosa al Palau Reial de Rabat la sobirania marroquina sobre Ceuta i Melilla. L'acte, que pretén commemorar el naixement del profeta Mahoma, estava presidit pel rei Mohamed VI i s'ha celebrat també en presència del príncep hereu Mulai Hassan, entre altres autoritats polítiques, militars i religioses del país. El ministre Toufiq, segons arreplega l'agència MAP, va cridar a mobilitzar-se per a alliberar les dos ciutats fent referència a dos erudits islàmics nascuts en estes ciutats en el 1580, abans que passaren a estar sota domini espanyol.