La rectora de la Universitat d'Alacant demana un pacte d'estat per a "revertir" els resultats de l'informe PISA
Amparo Navarro reivindica en l'acte d'obertura del curs acadèmic desenvolupar el finançament de les universitats públiques i orientar-lo a necessitats singulars i objectius dels centres
La rectora de la Universitat d'Alacant (UA), Amparo Navarro, ha expressat este dimarts que veu "amb gran preocupació" els resultats de l'últim informe PISA que elabora cada tres anys l'OCDE i que situa l'alumnat valencià a la cua d'Espanya en competències de lectura, matemàtiques i ciències. Davant d'este escenari, ha reclamat, en nom de la comunitat universitària, un pacte d'estat sobre educació "que analitze amb rigor i sense prejudicis les causes", i que pose en marxa com més prompte millor un pla per a "revertir" esta davallada acadèmica. "No podem perdre el temps a buscar culpables", ha advertit.
Navarro, que és també catedràtica de Dret Financer i Tributari de la UA ha traslladat esta reivindicació en el solemne acte d'obertura del curs 2026-2027 en la institució alacantina, celebrat al paranimf i en el qual ha intervingut també, entre altres, la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, María del Carmen Ortí.
En la intervenció, la rectora de la UA ha exposat que el curs passat es va arribar a un acord sobre el pla pluriennal de finançament per a les universitats públiques, que, segons ha considerat, els "ha donat estabilitat, però no suficiència". "Urgix desenvolupar els dos pilars del finançament per necessitats singulars de cada universitat i per objectius. I també treballarem perquè l'objectiu fixat en la llei que el nostre país aconseguisca l'1% del PIB en educació superior siga també un cas d'èxit en el treball conjunt dels governs estatal, autonòmic i universitari", ha assenyalat la responsable acadèmica.
Navarro ha estimat important també "continuar treballant" per a assegurar la igualtat d'oportunitats tant en l'accés a la universitat com en la seua permanència, millorar les condicions en les quals l'estudiantat rep la docència, buscar solucions a les qüestions reals de la vida universitària i, sobretot, treballar per a incrementar l'ocupabilitat dels titulats. "Això exigix, entre altres accions, defensar la política de beques, tant a escala estatal com de la comunitat autònoma, però també solucionar el problema de l'accés a l'habitatge dels jóvens que pensem que en estos moments ha de ser una qüestió que ha d'involucrar a totes les administracions públiques", ha subratllat.
La consellera Ortí remarca l'aposta per l'educació pública
Per la seua banda, la consellera d'Educació ha subratllat que "l'objectiu clar" de l'actual Consell encapçalat per Juanfran Pérez Llorca és "el de secundar i defensar el sistema públic" d'Educació, "des de les etapes més baixes fins a la universitat", i ha ressaltat que la principal fita d'esta legislatura en matèria universitària té "nom propi, l'acord pluriennal de finançament 2026-2029, signat per unanimitat amb les cinc universitats públiques valencianes". "El sistema universitari valencià no aconseguia un acord així des de 2010 i els efectes ja són tangibles: el pressupost de la Generalitat de 2026 consigna més de 1.097 milions d'euros de transferència ordinària a les universitats públiques valencianes, un 33% més que en 2023, suposant la dotació més alta de la història", ha concretat. A això se sumen prop de 40 milions d'euros per a compensar la reducció dels preus públics de matrícula, ha afegit.
Ortí ha subratllat que l'objectiu amb l'alumnat és "molt clar: que el talent, i no la renda, siga la clau d'accés a la universitat". Ha indicat, a més, que des del curs 2023-2024, l'administració ha congelat els preus públics de matrícula i ha especificat que en 2026 han augmentat un 67% els recursos destinats a beca, fins a superar els 52 milions d'euros anuals.
