El pressupost social de la Generalitat supera els 1.600 milions i creix un 5,7% en un any

La llei de pressupostos de la Generalitat reserva 1.618 milions d'euros per a polítiques socials, un 5,7% més que fa un any, i quasi el doble que el 2015 segons ha explicat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, en la primera compareixença per a informar dels nous comptes públics. La vicepresidenta ha destacat que el 7% del pressupost de la Generalitat es destinarà a partides socials i que la tercera part dels recursos econòmics que gestiona la conselleria, 537 milions, aniran "directament a les persones en forma de prestacions o ajudes". 

Oltra ha justificat l'aprovació dels pressupostos, a pesar de la incertesa política en l'àmbit estatal –on es decideixen algunes de les aportacions– perquè el Consell ha entés que la "incapacitat per a arribar a acords no pot perjudicar les persones". Així, ha dit que aquest comptes continuaran reduint la bretxa en polítiques socials respecte de la mitjana espanyola, que és de 243 euros per habitant, 39 més que a la Comunitat Valenciana. 

La consellera ha recordat que en quatre anys s'ha reduït aquesta diferència a la meitat i que indicadors socials independents situen la Comunitat Valenciana com la comunitat autònoma on més ha crescut la inversió social, un 82,4% respecte a l'escenari de retallades de 2009.

La vicepresidenta ha destacat algunes partides que registren augments significatius, com la renda valenciana d'inclusió, que creix en 56,8 milions i experimenta el creixement més important de la conselleria. Durant la intervenció, Oltra ha insistit a "humanitzar" les xifres i "posar rostre" a les polítiques. "No són números, és amor", ha arribat a dir.  Així, ha destacat que l'informe sobre la pobresa a Espanya assenyala que aquesta s'està reduint a la Comunitat Valenciana a més velocitat que a la resta d'Espanya. A més, ha apuntat que gràcies a la renda d'inclusió 170.000 persones han deixat d'estar en any i mig –el temps que està en vigor la llei– en una situació de pobresa material severa. Segons ha dit, això implica que "han pogut menjar carn o peix dos dies a la setmana, calfar la casa o fer front a imprevistos". 

Inversió social amb retorn

Oltra ha defés aquestes partides com una inversió i ha recordat que per cada euro que la Generalitat concedeix amb la renda valenciana d'inclusió en retornen 1,12 a les arques públiques. En aquest sentit, també ha explicat que el pressupost en joventut (un 24,9% més) permetrà contractar 129 tècnics més, i el d'igualtat (5,6 milions) un altre centenar més.

La vicepresidenta també ha destacat l'increment pressupostari en les línies d'acció del pacte valencià contra la violència masclista (19,9 milions, un 66% que l'acordat), i en altres apartats com l'atenció primària en serveis socials (82,5 milions; 12% més), els pagaments per la Llei de Dependència (set vegades més que en 2015), o els concerts socials privats per a la prestació de serveis i l'atenció residencial, que pugen als 240 milions; un 24,5% més.

En aquest sentit, ha destacat l'aposta –política i pressupostària– de la conselleria per a l'acolliment dels menors per famílies en detriment dels centres d'acollida: al setembre hi havia 35 menors en centres d'acollida, quan el 2015 n'hi havia 106 en aquesta situació.

Crítiques pel capítol del personal

L'oposició ha retret a Oltra que el principal increment dels seus comptes l'absorbeix el capítol de personal, per la qual cosa li ha demanat que retalle en assessors i "permute endolls per dependents", i ha criticat que es tornen a incloure ingressos "ficticis" de 1.325 milions d'euros.