Pedro Sánchez: una trajectòria política marcada per la resiliència
El líder socialista ha destacat per la capacitat per a mantindre's en el càrrec contra tot pronòstic, desafiant decisions de la direcció del PSOE i tota mena de tensions polítiques
Pedro Sánchez ha estat huit anys com a inquilí de la Moncloa durant quatre legislatures incompletes i plenes d'entrebancs, en què ha tingut temps de sobra per a posar en pràctica el Manual de Resistència amb què va relatar el seu accés contra tot pronòstic al lideratge del PSOE i el govern d'Espanya.
Fa una dècada, Sánchez va deixar la secretaria general del PSOE després de perdre el pols amb el partit. Setmanes després, renunciava també a l'escó per mantindre el seu "no" a la investidura del popular Mariano Rajoy.
La decisió, seguida de mesos sumant suports per les agrupacions socialistes de tot Espanya, li va fer eixir reforçat. Contra tot pronòstic, va guanyar les primàries per davant de Susana Díaz i va recuperar el lideratge del PSOE.
Ja en el 2018, i amb només 84 diputats socialistes al Congrés, Sánchez es convertia en president del govern espanyol després de desallotjar Mariano Rajoy amb la primera moció de censura que prosperava en democràcia.
La impossibilitat d'aprovar uns pressupostos el va forçar a convocar eleccions anticipades l'abril del 2019. El PSOE les guanyava, però la falta de majoria abocava a una repetició electoral set mesos després.
El 7 de gener del 2020, Sánchez va ser investit i va formar un govern amb l'Unides Podem de Pablo Iglesias, coalició que mesos abans havia descartat fins al punt de dir que, si la feia, "no dormiria a les nits".
La legislatura va començar marcada per la pandèmia, els indults als condemnats pel procés i el traspàs al País Basc de la gestió penitenciària.
En 2023, Sánchez tornava a resistir. El PP guanyava les eleccions, però Feijóo fracassava en la investidura. Sánchez va reeditar el govern de coalició, esta vegada amb Sumar, i va aconseguir el suport de set forces més, entre elles Junts, ERC i EH Bildu. Una complexa majoria parlamentària que va exigir nous acords, incloent-hi la llei d'amnistia.
A partir del 2024, les investigacions judicials sobre l'entorn polític i familiar de Sánchez sumen nous obstacles a superar, que han eclipsat la gestió de l'executiu. Ara, amb la derrota al Congrés dels decrets de vivenda i la pressió al carrer, Sánchez torna a prémer el botó de reinici.
