El papa fa un al·legat al Congrés en defensa de la vida: "Ha de ser reconeguda des de la concepció fins a l’ocàs"

El papa Lleó ha fet este dilluns un al·legat en defensa de “tota vida humana” precisament en l’hemicicle, el del Congrés, que fa uns dies debatia l’eutanàsia i donava llum verda a la reforma de la Constitució per a blindar l’avortament. Ha sigut un dels missatges que ha llançat el pontífex des de la cambra baixa, on ha pronunciat una intervenció històrica, ja que era la primera vegada que un pontífex intervenia des de la palestra. Lleó XIV ha parlat durant mitja hora en un discurs en què també ha abordat assumptes com la migració, la memòria històrica, el rearmament d’Europa o la llibertat religiosa. Les seues paraules es tancaven amb un calorós aplaudiment, unànime, de vora set minuts.

Abans d’este discurs, la presidenta del Congrés, Francine Armengol, ha instat el pontífex a tancar la “llaga oberta”, en referència a les víctimes d’abusos sexuals a l’Església, a través de la reparació i indemnització. Lleó XIV té previst reunir-se amb este col·lectiu este dilluns a la vesprada, encara que durant la intervenció no ha fet cap al·lusió a este aspecte.

El papa Lleó XIV ha defés la vida: "No és una qüestió parcial ni un interés confessional: és una meta de la civilització". En este sentit, ha argumentat que "tota vida humana ha de ser reconeguda i custodiada des de la concepció fins a l'ocàs natural", en una clara referència tant a l’avortament com a l’eutanàsia.

"Si la vida deixa de ser reconeguda com un valor fonamental, quin futur poden tindre les nostres societats?", ha dit el papa en el discurs davant de les Corts i a pocs dies perquè el Congrés debata la proposició de llei per a blindar l'eutanàsia davant de dilacions judicials.

Lleó XIV ha subratllat que, quan esta "certesa" de la defensa de la vida "s'enfosquix, els més vulnerables són les primeres víctimes i la llei perd el significat més profund: servir i protegir cada persona". "Per això, la grandesa moral d'una nació es manifesta, sobretot, en la capacitat d'acompanyar, protegir i estimar aquelles vides que travessen major fragilitat", ha manifestat el pontífex.

Les paraules del màxim representant del Congrés arriben pocs dies abans del citat debat sobre l'eutanàsia i després que el Consell de Ministres haja aprovat el projecte de llei de reforma de l'article 43 de la Constitució, que reconeix el dret de les dones a interrompre de manera voluntària l'embaràs i obligar els poders públics a garantir esta prestació en condicions d'igualtat efectiva.

Si la vida "deixa de ser reconeguda com un valor fonamental", ha afirmat, "quin futur poden tindre les nostres societats? Pot dir-se plenament justa una comunitat que deixa en l'ombra el xiquet encara no nascut, A l'ancià, al malalt, a qui patix en silenci, o a qui depén enterament de la cura dels altres?", ha preguntat Lleó XIV davant dels parlamentaris espanyols.

Referències a la migració

D’altra banda, Lleó XIV ha reclamat este dilluns, arran del "tràgic drama migratori", una resposta “que mire les persones” i que siga “coordinada, solidària i eficaç; capaç de garantir protecció, acolliment i oportunitats reals d'integració als qui emigren”. Les paraules arriben després de la regularització extraordinària de migrants impulsada pel govern espanyol.

Lamenta el rearmament d’Europa com a resposta

El papa Lleó XIV, durant la intervenció al Congrés, ha criticat que en diversos llocs del món, i també a Europa, es torne a presentar el rearmament com a resposta "a la fragilitat de l'escenari internacional". El sant pare també ha asseverat que “en el pla internacional, la pau exigix valentia diplomàtica, responsabilitat ètica i una visió de futur fundada en el respecte a la identitat de cada poble i en l'obligació dels estats de resoldre les controvèrsies pels camins pacífics que oferix el dret internacional”.

Missatge a la classe política

El màxim representant de l’Església també ha tingut paraules per als qui ocupaven els escons, els polítics: “La pluralitat política no hauria de degenerar en desqualificació permanent de l'adversari”. A més, ha apel·lat als qui exerceixen una responsabilitat pública a “desarmar el llenguatge”.

En esta línia, afegia que "en una convivència madura, fins i tot el conflicte pot convertir-se en camí cap a la pau, quan les diferències es deixen mitigar per l'escolta i s'ordenen al reconeixement de les necessitats, els anhels i les capacitats de tots".

Memòria històrica

En el seu discurs, el pontífex també ha reivindicat la pau, en especial, la que poden establir els polítics. Ha dit que la pau és una "aspiració política" i una "exigència moral" que inclou respectar a qui pensa de manera diferent. Per això, ha reivindicat institucions que busquen punts d’encontre "i una memòria històrica que busque la veritat i la reconciliació".

El pontífex ha reivindicat la calma i la reconciliació en un món que "travessa una profunda crisi espiritual i cultural" i "que es manifesta en múltiples formes de violència, polarització i desconfiança recíproca". En este context, ha assenyalat, "la pau es presenta com una aspiració política i, més encara, com una verdadera exigència moral".

Reivindica la llibertat religiosa

Així mateix, el papa també ha abordat la llibertat religiosa en el seu discurs. Ha assenyalat que la fe “no pretén imposar-se mitjançant privilegis ni coercions”, però “tampoc pot ser relegada al silenci com si fora irrellevant per a la vida pública”: "La legítima autonomia de l'orde temporal mai ha d'interpretar-se com a hostilitat cap al fenomen religiós", ha agregat el pontífex.

Sobre este tema, ha afegit que “la llibertat sobre la qual s'edifica l'Estat contemporani, si és autèntica, reconeix la dimensió religiosa de l'ésser humà, la respecta i la tutela jurídicament; evita que algú haja de renunciar a contribuir a la societat en la qual viu per causa de la seua fe”.

Reparació dels abusos de l’Església

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, per la seua banda, ha instat el papa a complir amb les víctimes dels abusos sexuals dels membres de l’església. D’esta manera, Armengol ha utilitzat la mateixa expressió –la de "llaga oberta"–, que va emprar el sant pare en l'avió que el va portar fins a Espanya. En eixa ocasió, el pontífex va manifestar la intenció de continuar treballant per a suturar esta ferida.

Armengol ha recordat que el Congrés ha tractat en diverses ocasions este assumpte arran del “rigorós” informe que va presentar el Defensor del Poble. Així mateix, la presidenta de la cambra baixa ha recordat que el Congrés ha inclòs esta tasca "democràtica" entre els deures que té per davant la societat i entre els quals ha situat també la lluita contra la pobresa, la precarietat i les violències: de gènere, racista o la que “premia el privilegi enfront de la vulnerabilitat”.

Armengol ha defés, tal com fa el papa en la primera encíclica, la "dignitat humana", també s'ha referit a les "persones migrants" i de les "més desfavorides". A més, ha fet a continuació una crida a “restaurar” l'orde internacional: "Han d'imperar les lleis, no la força; han de véncer l'humanisme i la solidaritat", ha proclamat.

Un calorós aplaudiment

La intervenció del pontífex, que ha durat vora trenta minuts, ha conclòs amb l’hemicicle en peu aplaudint-li durant set minuts i amb crits de “visca el papa” des de la bancada.

En eixir del Congrés a peu, el sant pare ha trencat el protocol establit en la visita per a saludar els ciutadans que s’havien acostat fins a les portes del Congrés. Ha sigut la primera vegada que ho fa des que va arribar a Madrid que Lleó XIV.

Junts li reclama que parle en català

La portaveu de Junts en el Congrés, Miriam Nogueras, s'ha dirigit al papa en anglés quan l’ha saludat en arribar-hi per a demanar-li que parle català quan visite Catalunya, on viatjarà este dimarts. “Sa Santedat; com Gaudí, soc catalana. Parlar la llengua de la terra que t'acull és un meravellós acte d'amor i respecte. Espere que gaudisca de la seua visita a Catalunya, la meua nació", li ha dit a Lleó XIV, segons han informat posteriorment fonts del grup parlamentari.

El portaveu de Junts al Senat, Eduard Pujol, també ha aprofitat la salutació per a traslladar al pontífex el mateix missatge, però esta vegada en italià.