Mas, en l'últim ple del Consell en funcions: "No ha sigut fàcil, però el Botànic ha estat a l'altura"
Els consellers i conselleres en funcions s'acomiaden de les seues responsabilitats, en vespres de la investidura de Mazón, després d'un ple en què s'han reivindicat els comptes del tripartit del Botànic
El Botànic ha celebrat l'últim ple del Consell abans del debat d'investidura del dijous de Carlos Mazón, a què seguirà el canvi de govern a la coalició PP-Vox. En l'última intervenció com a portaveu, la vicepresidenta Aitana Mas ha defés la tasca del govern progressista tot i les dificultats d'una legislatura "anormal" per la crisi sanitària de la covid-19, la guerra d'Ucraïna i la inflació resultant. No ha sigut fàcil, però el Botànic ha estat a l'altura" ha defés Mas.
La portaveu considera que el tripartit del PSPV, Compromís i Unides Podem, ha "intentat posar orde des d'un inici en una situació complicada", i ha lamentat les tasques pendents, com la reforma del finançament autonòmic i la reversió incompleta de les privatitzacions de les àrees de salut.
A manera de comiat, ha afirmat que, com la seua predecessora, Mónica Oltra, ha volgut "donar dignitat, institucionalitat en unes rodes de premsa en les quals s'ha fet un exercici de transparència i de proximitat", amb un discurs "educat i assossegat" que ha contraposat a les males formes que guanyen presència hui en la política.
Espanña defén el rècord en despesa social i els comptes sanejats
El conseller d'Hisenda en funcions, Arcadi España, ha posat xifres a la gestió del Botànic. Assegura que ha deixat al pròxim govern un "rècord de despesa social" de 16.655 milions, un 36,34% des del 2015, que ha destacat com "la major inversió social de la història". Així mateix, ha destacat la reducció del creixement del deute i del període de pagament a proveïdors des del 2014 (de 82 a 26 dies de mitjana), com a punts assenyalats d'uns comptes "equilibrats" i "transparents", "sense cap factura en cap calaix".
"No hi ha impagaments i la Generalitat està una mica millor que trobàrem, tot i les circumstàncies complexes actuals", ha resumit Arcadi España, que ha detallat l'informe de la situació financera de la Generalitat que ha elevat el seu departament a l'últim ple del consell.
3.097 euros en serveis públics per habitant
Citant dades de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), el conseller en funcions ha destacat "l'augment de la despesa per habitant en serveis públics fonamentals", que el 2021 va ser de 3.097 euros per habitant, la qual cosa va permetre al territori convergir amb l'esforç mitjà autonòmic per a l'estat de benestar, que va situar-se l'any passat en 3.141 euros. Segons España, la valenciana és "la tercera autonomia que més esforç social ha realitzat".
El titular d'Hisenda també ha informat que en l'equador de l'any, 30 de juny, s'ha executat el 42,70% de les operacions no financeres i resta per complir el 57,30%. A més, ha detallat que el Consell disposarà al llarg del 2023 de 13.449 milions en recursos, derivats de l'actual model de finançament, "la qual cosa suposa un 66% més dels que va obtindre el 2015, que van ser 8.077 milions".
L'increment del deute, per davall de la despesa social
D'altra banda, ha defés que el Botànic ha "frenat el creixement de deute" per davall de la inversió en l'estat del benestar. Segons ha detallat entre juny del 2015 i el primer trimestre del 2023, el deute va passar de 40.064 milions a 55.438 milions, un increment del 38,3%, mentre que la despesa social es va incrementar un 36,3%. Un factor que ha permés mantindre la valoració de l'agència de qualificació de riscos financers, Standars & Poor's, en el nivell BB, un esglaó per damunt que el 2014.
198 milions per l'impost de Patrimoni, que suprimiran el PP i Vox
En termes de tributació, el conseller d'Hisenda també ha defés el model valencià com el més beneficiós per a les rendes més baixes en termes d'IRPF, amb el qual el 2021 es van recaptar vora 4.000 milions. Així mateix, ha recordat els 524 milions més que les arques públiques van ingressar a través dels impostos de patrimoni (198) i successions (326), "destinats als serveis públics fonamentals". El PP i Vox han anunciat que eliminaran almenys el de patrimoni, una tributació que segons España només paga el 0,52% de la població, la més adinerada, mentre que un 12,3% ha hagut de fer front al de successions.
"Ho he fet el millor que he pogut, m'he esforçat al màxim, jo i tot l'equip de la Conselleria d'Hisenda, i sempre el meu objectiu, abans d'agafar la cartera d'Hisenda, va ser intentar ordenar-la i deixar les coses una mica millor que com les vaig trobar. Crec que amb l'esforç i el treball conjunt de tot el personal així ho hem fet", ha manifestat España en el colofó a la seua intervenció.
