El soci de Zapatero es referma en la implicació de l'expresident en el préstec a Plus Ultra davant de l'Audiència Nacional

L'empresari d'Elda Julio Martínez Martínez, amic de José Luis Rodríguez Zapatero i un dels principals investigats en el cas Plus Ultra, ha confirmat en seu judicial la implicació de l'expresident del govern espanyol en el préstec públic de 53 milions concedit a l'aerolínia el 2021, acusació que va avançar al jutjat dilluns en un escrit. No obstant això, ha indicat que no sap si va tramitar alguna gestió ni amb qui.

Martínez —considerat pels investigadors el "lloctinent principal i figura visible" d'una trama d'influències per a aconseguir el préstec— ha comparegut durant quatre hores davant del magistrat de l'Audiència Nacional José Luis Calama l'endemà de lliurar l'escrit en què prometia "col·laborar" en la causa. Ha arribat poc abans de les nou del matí al recinte judicial, acompanyat de la seua advocada, María Dolores Márquez del Prado.

En línia amb el document lliurat dimarts, l'empresari ha confirmat que es va cobrar una comissió de l'1% del préstec públic —al voltant de mig milió d'euros—, abonada en diversos pagaments i anys, a canvi d'aconseguir l'ajuda. Una línia de crèdit que assegura que Zapatero li va facilitar deu dies abans que l'aprovara el Consell de Ministres.

Encara que no ha precisat com es repartien els diners, ha dit que l'expresident del govern espanyol va demanar-li que es fera a través de diferents empreses, segons han indicat fonts jurídiques citades per EFE. Ha declarat que Zapatero era qui captava els clients per a la consultora Análisis Relevante (empresa administrada per Martínez), incloent-hi l'aerolínia Plus Ultra, i que ell es dedicava només a mediar entre la societat i l'expresident, sense saber quines gestions feia concretament ni amb qui parlava.

El govern referma la confiança en Zapatero i el PP eleva la responsabilitat cap a l'executiu

El govern espanyol continua defensant la presumpció d'innocència de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero i la legalitat del préstec públic concedit a Plus Ultra. "Continuem creient en la seua innocència", ha manifestat la portaveu de l'executiu, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. "No hi ha cap dubte que l'actuació del govern en l'expedient del préstec a Plus ultra va ser correcta", ha manifestat.

La portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha elevat la responsabilitat cap a l'executiu espanyol. Entén que la "confessió" de Julio Martínez, a qui considera el "testaferro" de Rodríguez Zapatero, "apunta directament a Moncloa" i desmunta el relat de lawfare —judicialització de la política— que denuncien diversos membres del govern espanyol. Muñoz considera "evident "que Zapatero, Moncloa i el PSOE fa setmanes que mentixen sobre l'assumpte, perquè, al seu judici, "no els queda una altra opció".

Zapatero "marcava els passos a seguir", segons Martínez

En el text entregat dimarts, Martínez assegura que l'expresident del govern era qui "marcava els passos a seguir" per a buscar finançament per a l'aerolínia i qui "liderava" l'empresa d'assessoria Análisis Relevante, administrada per Martínez i que apareix en la causa com "una peça instrumental" per a "canalitzar fons" procedents d'empreses com Plus Ultra cap a l'entorn de Zapatero.

Martínez minimitza el seu paper al d'acompanyar Plus Ultra "per a l'obtenció del finançament sol·licitat" i assegura que "de tots els passos que s'anaven fent estava puntualment informat el senyor Rodríguez Zapatero". Més encara, diu que l'expresident va ser qui li "va comunicar" que "la SEPI concediria el crèdit sol·licitat per Plus Ultra" dies abans que el Consell de Ministres l'aprovara. Segons explica, "la quantia abonada en concepte d'honoraris per mediar en l'obtenció de l'ajuda pública va ascendir, aproximadament, a l'1% de la quantitat obtinguda conforme als acords" (uns 530.000 euros, segons el jutge).

L'empresari d'Elda, figura clau en la trama

Martínez Martínez és amo d'Análisis Relevante, una de les empreses investigades en el marc de la causa pels pagaments sota sospita que hauria efectuat a l'exmandatari socialista, que Calama situa com a líder d'una suposada xarxa de tràfic d'influències que hauria obtingut beneficis econòmics a canvi d'influir suposadament en esta concessió, motiu pel qual el va imputar.

La defensa de Martínez Martínez indica en l'escrit que un dels seus primers clients va ser Plus Ultra i que la primera notícia que va tindre sobre l'aerolínia va ser el maig de 2020, "quan Zapatero li va avançar que rebria una telefonada dels directius". "I, en efecte, el 16 de maig de 2020 es van posar en contacte amb ell els senyors [Julio] Martínez Sola i [Roberto] Roselli", president i CEO de l'aerolínia respectivament —també imputats en la causa—, que "li van parlar dels problemes econòmics de l'empresa, del que ja li havia posat al corrent a l'expresident Zapatero, i de la necessitat de buscar finançament", relata.

L'advocada del d'Elda indica que l'empresari "no tenia cap possibilitat d'obtindre res per si mateix, molt menys finançament públic o privat", sinó que "la seua missió era mitjançar entre client i consultor". "En la faceta de consultor, era Zapatero qui marcava els passos a seguir" i "va suggerir" a directius de Plus Ultra que "enviaren una carta de la seua part al vicepresident del Banc de Santander, senyor [Juan Manuel] Cendoya, per a la concessió d'un crèdit ICO", exposa. "També, segons li va dir Roselli, van sol·licitar finançament a l'entitat la Caixa" però "cap d'eixes vies va donar resultat", postil·la.

Zapatero li va comunicar que la SEPI concedia el rescat

La lletrada recorda que el 3 de juliol de 2020 es va crear el Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (Fasee) gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i, a partir d'aleshores, "les gestions de Plus Ultra es van dirigir a l'obtenció de l'ajuda".

Va ser el 30 de juliol, segons la versió de la defensa de Martínez, quan es va firmar un contracte entre Plus Ultra i Análisis Relevante, en el qual "es van acordar uns honoraris de 5.000 euros mensuals més l'IVA". "Amb independència de la redacció del contracte, la realitat va ser que els honoraris a cobrar eren en concepte de l'assessorament que des de maig havia donat Zapatero", afirma.

Receptor i executor de les instruccions de Zapatero

En l'acte en el qual va imputar Zapatero, el jutge situava Martínez Martínez com a interlocutor habitual dels clients de la presumpta xarxa, com a suposat receptor i executor d'instruccions directes de l'expresident i com a responsable d'un entramat societari destinat a canalitzar els fons percebuts d'estos clients. Calama subratlla que Análisis Relevante va pagar un total de 490.780 euros a Zapatero i altres 239.755 euros a la societat What The Fav, propietat de les filles de l'exmandatari socialista, per uns treballs que, segons el magistrat instructor, haurien sigut ficticis i ocultarien, en el fons, una contraprestació econòmica per la influència exercida per a la concessió del rescat públic a l'aerolínia.

Durant la declaració com a imputat, Zapatero va reconéixer haver rebut pagaments de la societat de Martínez Martínez a canvi de la realització de treballs de consultoria i va negar que l'empresari fora el seu "testaferro" ni el seu "assistent". "Això és radicalment fals", va resoldre l'exdirigent socialista. I va assegurar que la societat de les seues filles va fer treballs de màrqueting per a l'empresa de Martínez Martínez, emmarcant ací els pagaments que va efectuar Análisis Relevante i defensant que What The Fav no era instrumental, sinó que realment tenia activitat.

Pagaments anuals de 90.000 euros

Zapatero va reconéixer al magistrat que va ser ell qui li va proposar al soci que les filles podien "prestar una col·laboració formal amb Análisis Relevante" amb la seua agència digital de comunicació. L'expresident va destacar que va conéixer Martínez Martínez, amb qui ha mantingut "una bona amistat", en 2011, i que l'any 2020 va començar "una relació professional" amb ell i la seua empresa Análisis Relevante realitzant labors de "consultor principal". Així mateix, va indicar que no va firmar cap contracte amb esta consultora, sinó que era "un acord, donada la confiança" que tenia amb Martínez Martínez. El jutge li va replicar que això no era "normal", i va subratllar: "Òbviament, és la meua opinió, i normalment també la d'Hisenda". L'acord incloïa un pagament anual de 90.000 euros, va dir Zapatero.

Segons el jutge, va haver-hi un dinar entre l'empresari i Tomás Guerrero, a qui l'expresident va qualificar d'"un company del PSOE". Per a la celebració d'eixa cita "va intervindre" l'entorn del president: primer la secretària, Gertrudis Alcázar, que es va encarregar d'avisar" Martínez Martínez, i després un escorta de l'exlíder socialista, que va ser qui va fer la reserva. El magistrat vincula este àpat amb la creació d'una empresa offshore a Dubai (Unió dels Emirats Àrabs) per orde, suposadament, de Zapatero, a través de la qual s'hauria canalitzat el cobrament de presumptes comissions il·legals per la suposada mediació en el rescat. Al respecte, el socialista va dir que mai va parlar amb ningú sobre la creació de cap societat offshore.

L'expresident de Plus Ultra assenyala Zapatero en un altre escrit

Julio Martínez va ser detingut al desembre, quan la causa estava en un jutjat de Madrid. Llavors es va negar a declarar, com van fer la resta de detinguts, inclòs el president de Plus ultra, Julio Martínez Sola.

Després del seu escrit, el seu testimoni pot ser determinant en una investigació que ja s'ha dirigit també contra les filles de l'expresident del Govern i la secretària. Tot dins una peça en què el jutge situa Zapatero en el "vèrtex" d'una presumpta xarxa de tràfic d'influències en favor de l'aerolínia a canvi de comissions. L'exlíder socialista nega els fets.

També el president de Plus ultra ha presentat un escrit en què admet ser plenament conscient que tant Martínez com Zapatero "sí que tenien la pretensió de cobrar per les gestions a realitzar" pel préstec a Plus Ultra, i així ho va assumir "de forma sobrevinguda per a salvar la companyia".