L'AVT, Covite i Dignitat i Justícia es despengen, un any més, de l'homenatge a les víctimes del terrorisme
Les associacions protesten contra els acords parlamentaris del govern de coalició amb EH Bildu
El Congrés dels Diputats celebra l'homenatge anual a les víctimes del terrorisme amb l'absència, un any més, de l'Associació Víctimes del Terrorisme (AVT), el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) o la plataforma Dignitat i Justícia (DiJ). L'AVT, que s'ha despenjat per quart any, vol deixar palés el malestar contra el govern de Pedro Sánchez, pels acords legislatius amb EH Bildu, que l'associació qualifica de soci parlamentari "preferent" i "decisiu". En la mateixa línia, Covite s'hi justifica per la presència de "partits polítics que justifiquen l'existència d'ETA i que no condemnen la violència terrorista", en al·lusió a Bildu, la qual cosa consideren un acte de "cinisme".
Dignitat i Justícia, que qüestiona també el pacte del PSOE amb Unides Podem, acusa l'executiu de Sánchez de "blanquejar els terroristes".
El novembre del 2021, en un acte a Sant Sebastià (Guipúscoa), el coordinador general d'EH Bildu Arnaldo Otegi va fer un reconeixement explícit del dany de la violència terrorista d'ETA a les víctimes. Un any després, el juliol del 2022, durant el debat sobre l'estat de la nació, la portaveu al Congrés Mertxe Aizpurua va traslladar el "pesar" pel "dolor" i el "patiment causat" a les víctimes en nom de l'esquerra abertzale. Declaracions que les associacions consideren insuficients.
Així les coses, com en anys anteriors, la veu de les Víctimes del Terrorisme recaurà en la Fundació Víctimes del Terrorisme (FVT), que presideix Tomás Caballero, fill d'un regidor d'UPN assassinat per ETA el 1998.
A l'acció de les associacions se suma novament Vox, que tampoc entrarà al Congrés, ja que veu l'acte com "una humiliació per a les famílies de les víctimes d'ETA". La formació d'extrema dreta ha convocat una concentració de protesta als voltants de la cambra baixa contra l'acostament de presos d'ETA, la presència de Bildu a les institucions i els acords amb el govern de coalició.
Un homenatge que compleix 12 anys
L'homenatge anual a les víctimes del terrorisme se celebra des de fa dotze anys, quan el va impulsar l'expresident del Congrés, José Bono, que ho va establir en coincidència amb el Dia de les Víctimes del Terrorisme acordat a iniciativa de les associacions. La data coincideix amb la mort, el 1960, d'una xiqueta de 22 mesos, després de l'impacte d'un artefacte explosiu que el Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament (DRIL), una organització antifeixista formada per exiliats gallecs i portuguesos, va col·locar a l'estació d'autobusos de Sant Sebastià.
El 2019, l'actual presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, va traslladar la ubicació de l'acte al mateix hemicicle per a donar-li la màxima solemnitat. Però arran la dissolució de les Corts per la convocatòria d'eleccions, l'homenatge tornarà a situar-se a la Sala Constitucional, ja que no es pot convidar els 350 diputats, sinó els prop de 70 que hi continuen com a titulars o suplents de la Diputació Permanent.
Parlaments i música a l'hemicicle
L'acte començarà amb una salutació prèvia per part dels presidents de totes dues cambres i del president de la FVT als representants de les associacions, i després a la Sala Constitucional s'interpretarà El cant dels ocells, de Pau Casals, per part de David Grande, estudiant del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid.
Després dels discursos de Caballero i Batet, es guardarà un minut de silenci. L'homenatge conclourà amb la interpretació del primer moviment de la Suite per a violoncel sol de Gaspar Cassadó per part d'Alba Urbano, estudiant del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid.
