El juí a l'excúpula de Bancaixa per un forat de 750 milions per inversions a Mèxic comença amb la conformitat de diversos acusats

La investigació considera que l'extinta caixa i la filial del Banc de València van afavorir de manera injustificada préstecs generaren un forat de 750 milions

La cúpula del grup Bancaixa, al banc dels acusats de l'Audiència Nacional
La cúpula del grup Bancaixa, al banc dels acusats de l'Audiència Nacional / EFE

L'Audiència Nacional jutja des d'esta setmana l'excúpula del grup Bancaixa per les inversions a Mèxic de l'extinta caixa d'estalvis en l'operació Grand Coral, que va requerir una operativa de préstecs que va generar un forat estimat de vora 750 milions d'euros. El procediment ha començat amb la conformitat de diversos acusats, entre ells l'exconseller delegat de Banc de València (controlat per l'extinta entitat d'estalvis) Domingo Parra i els empresaris Juan Vicente Ferri Guardiola i José Salvador Baldó Llorens.

Hi havia 48 persones processades, entre les quals està també l'exdirector general de Bancaixa Aurelio Izquierdo, l'intermediari a Mèxic Juan Poch Vives i el gestor del grup TMF Danny Henry Kragt. Un dels absents al banc dels acusats és l'expresident de Bancaixa i també ex cap del Consell José Luis Olivas, també imputat, perquè va morir el novembre del 2025. Entre els processats també està José María Catalunya, històric extresorer del PSPV, exconseller de Bancaja i investigat en el cas Assut. El juí iniciat està previst que acabe al novembre, més d'una dècada després de l'inici de la causa.

A la seu que l'Audiència Nacional té a San Fernando de Henares (Madrid) han acudit hui la majoria dels acusats, als quals la Fiscalia Anticorrupció atribuïa inicialment delictes d'apropiació indeguda i blanqueig. No obstant això, el ministeri públic ha aconseguit acords de conformitat amb Parra, Ferri Guardiola i Baldó Llorens —hotelers i propietaris de la cadena Sandos— i l'exdirector Izquierdo. A més, per dilacions indegudes ha retirat els càrrecs contra altres quatre acusats.

Una suposada trama per a finançar de manera sistemàtica i injustificada un projecte privat

La investigació judicial naix d'una denúncia que Bankia Hàbitat va presentar al final del 2013 per operacions d'aportació de capital i finançament de Bancaixa entre 2005 i 2009 en favor de l'operació Grand Coral, que van poder ocasionar un "menyscapte patrimonial" pel fet d'haver d'aprovisionar "una part molt important" d'estos préstecs.

En l'orde de processament, que data del 2018 la instructora, Carmen Lamela, va assenyalar delictes d'administració deslleial i blanqueig contra els acusats. Considera que els administradors de les entitats, com a "finançadors", van afavorir econòmicament, de manera sistemàtica i injustificada, Ferri, Baldó i Poch com a promotors d'un projecte que requeria inversions "d'enorme magnitud".

Administració deslleial i blanqueig

Entre les operacions sospitoses estan el projecte Zacatón i Piedras Bolas, que es va saldar amb una plusvàlua injustificada de 138,8 milions de dòlars sufragats per Bancaixa i Banc de València, que van ser transferits als seus comptes a Andorra en una maniobra que podria ser constitutiva de blanqueig.

En l'escrit d'acusació, la Fiscalia Anticorrupció veu delictes d'apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig i sol·licita que s'indemnitze Bankia (hui CaixaBank) amb 156,5 milions d'euros. La Fiscalia detalla, a més, el modus operandi. Juan Poch localitzava i concertava opcions o promeses de compravenda sobre terrenys a Mèxic a preus reduïts. Posteriorment, Poch alienava estos drets de compra o participacions al Grup Grand Coral a preus enormement unflats mitjançant comissions de gestió fictícies, opcions de compra o prima d'emissió. Per a fer-ho, segons l'escrit, es va emprar un entramat de societats matriu a Holanda que controlaven filials operatives mexicanes. A més, per al desviament i repartiment de plusvàlues il·lícites es van usar comptes i societats a Suïssa, Panamà, Andorra i Anguilla (Carib).

Un dany patrimonial de 750 milions

Per al ministeri públic, Bancaixa i Banc de València van actuar de facto com a socis capitalistes assumint tot el risc financer mitjançant crèdits abusius, sense taxacions reals i amb concessió de préstecs de lliure disposició per a pagar propis interessos i sobrepreu en les compres.

La Fiscalia situa la pèrdua patrimonial i econòmica causada a Bancaixa i Banc de València en el 100% de la inversió i finançament atorgat, i la valora en vora 750 milions d'euros. Els préstecs concedits acumulats al Grup Grand Coral van superar els 1.768 milions de dòlars estatunidencs.

També et pot interessar

stats