L'Audiència Nacional jutja l'excúpula de Bancaixa per Grand Coral, una inversió a Mèxic que va deixar un forat de 750 milions
La investigació considera que els administradors de Bancaixa i el Banc de València van afavorir de manera sistemàtica i injustificada l'operació privada amb la concessió de préstecs i van fer que el grup assumira tot el risc de la iniciativa
L'Audiència Nacional jutja l'excúpula del grup Bancaixa per les inversions a Mèxic de l'extinta caixa d'estalvis en l'operació Grand Coral, que va requerir una operativa de préstecs que va generar un forat de vora 750 milions d'euros.
Entre les 47 persones processades hi ha l'ex director general de Bancaixa Aurelio Izquierdo o el conseller delegat de Banc de València (controlat per l'excaixa) Domingo Parra. No estarà l'expresident de Bancaixa i Banc de València José Luis Olivas, també imputat, perquè va morir el novembre del 2025.
En el banc dels acusats també hi ha hotelers i intermediaris com Juan Vicente Ferri Guardiola i José Salvador Baldó Llorens (propietaris de la cadena Sandos), l'intermediari a Mèxic Juan Poch Vives i el gestor del grup TMF Danny Henry Kragt. El juí iniciat està previst que acabe al novembre, més d'una dècada després de l'inici de la causa.
Una suposada trama per a finançar de manera sistemàtica i injustificada un projecte privat
La investigació judicial naix d'una denúncia que Bankia Hàbitat va presentar al final del 2013 per operacions d'aportació de capital i finançament de Bancaixa entre 2005 i 2009 en favor de l'operació Grand Coral, que van poder ocasionar un "menyscapte patrimonial" pel fet d'haver d'aprovisionar "una part molt important" d'estos préstecs.
En l'orde de processament, la instructora, Carmen Lamela, va assenyalar delictes d'administració deslleial i blanqueig contra els acusats. Considera que els administradors de les entitats, com a "finançadors", van afavorir econòmicament, de manera sistemàtica i injustificada, Ferri, Baldó i Poch com a promotors d'un projecte que requeria inversions "d'enorme magnitud".
Administració deslleial i blanqueig
Entre les operacions sospitoses estan el projecte Zacatón i Piedras Bolas, que es va saldar amb una plusvàlua injustificada de 138,8 milions de dòlars sufragats per Bancaixa i Banc de València, que van ser transferits als seus comptes a Andorra en una maniobra que podria ser constitutiva de blanqueig.
En l'escrit d'acusació, la Fiscalia Anticorrupció veu delictes d'apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig i sol·licita que s'indemnitze Bankia (hui CaixaBank) amb 156,5 milions d'euros. La Fiscalia detalla, a més, el modus operandi. Juan Poch localitzava i concertava opcions o promeses de compravenda sobre terrenys a Mèxic a preus reduïts. Posteriorment, Poch alienava estos drets de compra o participacions al Grup Grand Coral a preus enormement unflats mitjançant comissions de gestió fictícies, opcions de compra o prima d'emissió. Per a fer-ho, segons l'escrit, es va emprar un entramat de societats matriu a Holanda que controlaven filials operatives mexicanes. A més, per al desviament i repartiment de plusvàlues il·lícites es van usar comptes i societats a Suïssa, Panamà, Andorra i Anguilla (Carib).
Un dany patrimonial de 750 milions
Per al ministeri públic, Bancaixa i Banc de València van actuar de facto com a socis capitalistes assumint tot el risc financer mitjançant crèdits abusius, sense taxacions reals i amb concessió de préstecs de lliure disposició per a pagar propis interessos i sobrepreu en les compres.
La Fiscalia situa la pèrdua patrimonial i econòmica causada a Bancaixa i Banc de València en el 100% de la inversió i finançament atorgat, i la valora en vora 750 milions d'euros. Els préstecs concedits acumulats al Grup Grand Coral van superar els 1.768 milions de dòlars estatunidencs.
