L'Audiència Nacional cita com a testimonis Vivas i l'excap de gabinet del delegat del govern a Ceuta

La jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón, que instruïx la causa oberta després de l'entrada irregular de desenes de milers de persones a Ceuta el passat mes de juliol, ha citat a declarar com a testimonis el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i l'excap de gabinet de la delegació del govern Gonzalo Sanz.

En una interlocutòria notificada este dimecres, la jutgessa acorda múltiples diligències, sol·licita a nombrosos organismes policials i militars les alertes i anàlisis de riscos que pogueren haver emés en relació amb estos fets i els destinataris i el mitjà utilitzat per a la seua comunicació i difusió.

A més, sol·licita que se l'informe de la data i hora en què es van emetre eixes alertes i informes.

La magistrada cita Vivas el 30 de setembre i l'excap de gabinet de la delegació del govern l'1 d'octubre. Eixe mateix dia prendrà declaració també com a testimoni al cap de la Policia Local de Ceuta.

Divendres, qui era cap de gabinet del delegat del govern, Gonzalo Sanz, va presentar la dimissió després de sostindre que sí que va traslladar els avisos del CNI sobre una possible arribada de migrants des del Marroc el dia 30 al seu superior, Miguel Ángel Pérez Triano, en contra del que sosté este.

Anàlisis biomètriques, cadena de comandament i imatges satel·litàries

En la seua interlocutòria, la jutgessa acorda la pràctica de múltiples diligències, a instàncies de la Fiscalia, entre estes, que la Comissaria General d'Informació i la Unitat Central d'Intel·ligència Criminal realitzen anàlisis biomètriques i de reconeixement facial de totes les persones identificades com a "agents dinamitzadors" de la convocatòria en xarxes socials per a una entrada massiva a Ceuta, i que figuren en un informe del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) de la Policia Nacional.

També requerix les direccions de Policia i Guàrdia Civil perquè elaboren un informe que precise la identitat, el cos policial, unitat operativa, ocupació o graduació, funcions i actuació dels efectius uniformats marroquins que apareixen en les imatges i gravacions incorporades a la causa.

La jutgessa tracta així de reconstruir la cadena de comandament operativa present a la zona de Fnideq-Castillejos durant els dies 29, 30 i 31 de juliol.

A més, sol·licita al Centre Nacional de Coordinació de Llocs Fronterers de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres (CEFRONT), l'Oficina de Coordinació de Ciberseguretat i al Cap de l'Estat Major de la Defensa (EMAD) que aporten les alertes i anàlisis de riscos que pogueren haver emés sobre el tema i, en cas positiu, els destinataris, així com el mitjà utilitzat per a la seua comunicació i difusió, amb la data i hora en què van tindre lloc.

Igualment demana a l'EMAD les imatges satel·litàries de la forqueta temporal compresa entre les 00:00 hores del 20 de juliol i les 23:59 hores del 7 d'agost de la platja de Fnideq (el Marroc) confrontant amb la zona fronterera espanyola i la platja d'El Trampolín (Ceuta).

Peça separada secreta amb petició a plataformes tecnològiques

Tardón ha obert una peça separada d'investigació tecnològica, que tindrà naturalesa secreta, per a la qual cosa demana assistència judicial a les companyies Meta, WhatsApp, Facebook, Instagram, TikTok, Telegram, Google, Apple i qualsevol altra plataforma digital identificada durant la investigació.

Concretament, els demana la conservació immediata i posterior remissió de les dades de registre dels comptes usats per a la difusió de la convocatòria d'entrada massiva a Ceuta, adreces IP, dispositius usats, números de telèfon associats, correus electrònics vinculats, historial de connexions i contingut de grups, canals i perfils usats entre l'1 de juliol i el 15 d'agost.

En este sentit i amb la finalitat d'identificar l'origen de la convocatòria, reclama al Centre d'Immigració i Fronteres (CENIF) que aporte el seu informe sobre l'organització digital esmentat en l'informe principal.

La instructora indica que totes les diligències són pertinents perquè incidixen en aspectes expressament destacats en la resolució judicial: l'activitat desenvolupada en xarxes socials, la identificació de dinamitzadors i organitzadors, l'eventual existència d'estructures criminals, la determinació dels responsables de la planificació i direcció estratègica dels fets, la investigació de les morts produïdes i l'anàlisi de les actuacions desenvolupades abans, durant i després de l'entrada massiva.

La resolució també acorda requerir a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de Policia Nacional i a la Unitat Central Operativa de Guàrdia Civil un informe financer i patrimonial sobre el possible finançament de la mobilització.

L'informe haurà d'analitzar moviments econòmics rellevants detectats a la zona, utilització de sistemes informals de transferència de fons, sistemes 'hawala' -de transferència de fons-, contractació de mitjans de transport col·lectius i qualsevol altra operació que poguera guardar relació amb la logística necessària per a la mobilització massiva investigada.