La Junta Electoral Central assumix l'ordre del Suprem de suspendre el vot dels nacionalitzats per la 'llei de nets'
La JEC ha encarregat informes a l'Oficina del Cens Electoral i als registres consulars per a verificar la vinculació de la nacionalitat amb l'exili
La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat este dilluns assumir l'ordre dictada pel Tribunal Suprem, sobre les nacionalitzacions permeses amb la coneguda com la llei de nets i ha encarregat informes a l'Oficina del Cens Electoral i als registres consulars per a, entre altres mesures, verificar la vinculació amb l'exili de les persones que hagen obtingut o estiguen en tràmits d'obtenir la nacionalitat espanyola per esta via.
Segons han informat a EFE fonts de l'òrgan electoral, la decisió de no impugnar l'acte del Suprem s'ha adoptat per set vots a sis i, encara que s'han llançat crítiques, s'ha decidit complir-lo en els estrictes termes de la part dispositiva, en la qual fa el requeriment d'informació a la JEC.
En el seu acord d'este dilluns, la junta executa la petició del Suprem després que l'alt tribunal deixara en suspens les altes incorporades al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a conseqüència de la denominada llei de nets.
Ordena a l'Oficina de Cens Electoral que desglosse els expedients d'inscripció censal que procedisquen de l'aplicació directa dels supòsits d'exili recollits en la llei de nets, i dels aprovats a l'empara de la interpretació de la instrucció posterior.
En la reunió s'han analitzat punt per punt cada apartat de la part dispositiva de l'acte del Suprem i s'ha constatat que de la petició que es deriva la part més complicada és este desglossament per la ingent quantitat d'assumptes a tractar.
La JEC assenyala, a més, que estudiarà, una vegada ja rebuts, l'informe complementari de l'Oficina del Cens Electoral, així com la proposta d'instrucció dirigida per esta Oficina a les Oficines Consulars que van ser requerits el passat 16 de juliol i que el Suprem li va instar també a reclamar.
Este examen es produirà amb "caràcter immediat" —dijous, segons han informat les citades fonts— per a l'adopció de l'acord corresponent.
El Tribunal Suprem va deixar en suspens la setmana passada les altes incorporades al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a conseqüència de la denominada llei de nets, fins que els consolats acrediten que els nacionalitzats complixen amb la condició de ser descendents d'exiliats espanyols, per motivacions polítiques i no d'immigrants per raons econòmiques.
Va estimar així parcialment la mesura cautelar sol·licitada per Iustitia Europa i Vox en els recursos presentats contra l'acord de la JEC, del passat 16 de juliol, que va assenyalar, entre altres qüestions, que no podia acordar la no admissió del vot per correu des de l'exterior perquè excedia les seues competències.
La llei de nets permet, en virtut d'una disposició dins de la llei de memòria democràtica dictada el 19 d'octubre del 2022, a fills i nets d'espanyols d'origen optar a la nacionalitat espanyola, sempre que acrediten els requisits d'haver nascut fora d'Espanya, que el pare, mare, avi o àvia foren originàriament espanyols i hagueren patit exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació sexual.
No obstant això, una setmana després el govern va aprovar una instrucció que deia que es "presumirà" la condició d'exiliat respecte de tots els espanyols que van eixir entre el 1936 i el 1955.
