Incògnites i efectes col·laterals d'un retorn de Puigdemont encara sense data

Coneguda la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei d'amnistia, són encara moltes les incògnites polítiques al voltant del retorn de l'expresident i líder de JxCat, Carles Puigdemont, i els efectes col·laterals que això comportaria.

El primer dubte és si els tribunals espanyols aplicaran l'amnistia a Puigdemont i li permetran tornar després de quasi nou anys residint a Bèlgica, sense comptar el seu retorn fugaç el 8 d'agost del 2024 per a intentar assistir a la investidura de Salvador Illa.

Si aconseguix garanties judicials per a tornar a Espanya, la incògnita serà quan es produirà el retorn. Fonts de JxCat consultades per EFE mostren "màxima cautela" amb els terminis d'una possible tornada, tenint en compte que la decisió dependrà del Tribunal Constitucional, que podria resoldre al setembre o octubre els recursos que té entre mans i, si avala amnistiar Puigdemont, l'última paraula correspondrà al Tribunal Suprem, que podria donar per arxivat el cas i retirar les ordes de detenció contra l'expresident de Catalunya.

Per a l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és tan "rotund" que no deixa marge al Tribunal Constitucional i al Suprem per a fer una altra cosa que no siga aplicar l'amnistia i, per això, no preveu demanar mesures cautelars per a alçar l'orde de detenció.

No obstant això, Puigdemont no contempla tornar de forma imminent, sinó que planificaria eixe pas amb calma: "Vol fer les coses bé", assenyalen fonts del seu entorn.

Mentre no siga possible un retorn amb garanties, no es planteja tornar; si arriba una resolució que l'empare, "caldrà fixar una data i fer-ho com Déu mana", afigen eixes mateixes fonts, que situen un possible retorn no abans de les vacances d'estiu.

Com impactaria en la política catalana?

Una de les primeres decisions a prendre si torna serà si agafa el timó del grup parlamentari que hui presidix Mònica Sales, encara que sense voler assumir les prerrogatives associades a la figura de cap de l'oposició. Puigdemont podria renunciar a l'escó, com el 2024 va prometre ell mateix si no podia recuperar la presidència de la Generalitat.

L'expresident de Catalunya ha anat reduint al mínim les seues aparicions públiques, i veus internes consultades per EFE admeten que eixe "buit" no ajuda a la projecció comunicativa del partit, en plena caiguda de Junts en les enquestes mentre Aliança Catalana es dispara.

En Junts hi ha qui dona per fet que Puigdemont voldrà recórrer tots els punts de Catalunya per a calibrar forces i vore si hi ha marge per a continuar liderant el projecte o el termòmetre està tan fred que aconsella cedir les regnes a algun successor.

Com afectaria la legislatura espanyola?

Junts recrimina als socialistes que no facen més perquè els tribunals espanyols deixen de bloquejar l'"aplicació integral" de l'amnistia i sospiten que el president del govern, Pedro Sánchez, vol esquivar el "marró" d'un retorn de Puigdemont.

Oficialment, les relacions entre JxCat i el PSOE estan trencades des de la passada tardor, però els set vots del grup que encapçala Míriam Nogueras al Congrés continuen sent claus per a donar aire o castigar el govern de Sánchez i podrien ser crucials per a impulsar una moció de censura.

Al juny, en la reunió del Cercle d'Economia, Sánchez va celebrar, com un efecte positiu de l'amnistia, el fet que el PP faça un "reconeixement explícit" de Junts com a possible soci d'una moció de censura i va desitjar que "en un futur la dreta espanyola es puga retrobar amb la dreta catalana".

Des d'ERC, Gabriel Rufián va vaticinar que Alberto Núñez Feijóo "no derogarà" la llei d'amnistia i el PP acabarà governant "de la mà de Junts".

Feijóo, el 27 de juny, es va mostrar partidari de "passar pàgina" i que Catalunya "torne a ser decisiva per al futur d'Espanya", però les relacions entre el PP i un Junts encara liderat per Puigdemont, de moment no s'han normalitzat plenament.