El govern estudia recórrer al Tribunal Constitucional el canvi de les funcions de la inspecció educativa
L'executiu central i la Generalitat obriran una comissió bilateral sobre la inspecció educativa en els continguts impartits pels docents
El govern espanyol estudia recórrer al Tribunal Constitucional diversos aspectes de la llei d'Acompanyament als Pressupostos de la Generalitat per al 2026, entre ells els canvis introduïts en les funcions de la inspecció educativa per a vetlar per la neutralitat ideològica i lluitar contra l'adoctrinament.
Així ho ha avançat este dimarts la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, després de reunir-se amb sindicats de docents, directors de centres i associacions d'inspectors, que segons ha dit, han demanat "empar al govern espanyol enfront de les polítiques restrictives i d'indefensió de la Generalitat". Ha denunciat que els canvis introduïts afecten el treball dels professors i professores, l'educació de l'alumnat i els valors constitucionals com la igualtat, el respecte, la convivència o la llibertat i estan provocant fins i tot "una autocensura" per part dels docents. La delegada ha detallat que el govern està estudiant diversos aspectes de la llei d'Acompanyament per considerar que poden col·lidir amb lleis orgàniques superiors estatals, i per a això convocarà una comissió bilateral amb la Generalitat, encara que no descarta recórrer directament al Tribunal Constitucional alguns d'ells.
Esta autocensura, segons Bernabé, deriva del fet que el Consell s'ha "preocupat molt" per posar "certa ambigüitat en la llei" sobre què és "un adoctrinament ideològic" de manera que els inspectors educatius es troben en una situació de "molta inseguretat jurídica". Bernabé ha destacat que la Generalitat ja va presentar un canvi normatiu en la llei d'Acompanyament del 2025 que "retallava la llibertat educativa dels professors" en matèries de coeducació i polítiques LGTBi, que està suspesa de forma cautelar pel Constitucional.
La norma que el Consell va llançar contra l'adoctrinament a les aules l'han criticada els sindicats majoritaris, qualificant-la de "policia educativa" que, diuen, vulnera la llibertat de càtedra.
La polèmica va esclatar arran de la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat del 2026, pactada amb Vox. En un dels seus punts, modifica les funcions d'este òrgan dependent de la Conselleria d'Educació per a atribuir-li noves tasques de supervisió de la "neutralitat ideològica" sobre els continguts i els projectes educatius dels centres. Esta modificació té el rebuig dels sindicats de l'ensenyament i de les AMPA, que la qualifiquen de "retrocés" i de "canvi preocupant" , aspecte que el Consell nega taxativament.
Entre altres intervencions del Consell en defensa de la norma i contra les crítiques, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va negar a finals del passat agost que la modificació de les competències dels inspectors d'Educació els haja convertit en una mena de "policia educativa". "No és cert, ni s'ajusta a la realitat". "Jo no crec que cap llei proposada pel govern de la Generalitat pretenga perseguir cap professor, ni molt menys", va dir. Llorca va remarcar que la intenció del Consell es tindre una educació en què "prime la llibertat educativa" perquè les famílies puguen triar centres i la llengua d'ensenyament dels fills.
