El govern espanyol aprova per decret el registre públic de ‘lobbies’ pel bloqueig al Congrés
Serà obligatori per a tots els grups d’interés i serà gestionat i supervisat pel Consell de Transparència i Bon Govern
El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts un reial decret llei per a la creació d'un registre “públic i obligatori” dels lobbies amb el qual garantir més transparència i rendició de comptes. Esta decisió es produïx després que el projecte de llei dels coneguts com a grups de pressió, que inclou la creació d'este registre estatal de grups d'interés, haja encallat al Congrés per la dificultat per a reunir el consens necessari entre els grups parlamentaris.
En aprovar-se per decret llei, la norma entrarà en vigor quan es publique en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i haurà de ser convalidada per la cambra baixa en el termini màxim de trenta dies.
La regulació substancial naix del treball fet durant la tramitació del projecte de llei de lobbies que està al Congrés. Així, incorpora esmenes presentades pels grups durant la tramitació, ha subratllat el Ministeri per a la Transformació Digital i de Funció Pública en un comunicat. En concret, la norma crea un registre estatal públic i obligatori de grups d'interés, segons ha explicat la portaveu de l'executiu i ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Segons ha precisat, este registre serà obligatori i serà gestionat i supervisat pel Consell de Transparència i Bon Govern.
El registre serà de caràcter públic, gratuït, electrònic, i contindrà informació sobre les persones que exercixen l'activitat d'influència —incloent-hi de manera específica aquelles que hagen exercit llocs o càrrecs públics durant els últims cinc anys des del moment de la inscripció del grup en el registre—, així com el domicili o seu social, la identificació del grup d'interés i dels seus representants, l'activitat desenvolupada i les fonts de finançament, entre altres.
Què són els lobbies?
El decret llei regula en l'Administració de l'Estat la relació entre els grups d'interés i el personal públic susceptible de rebre influència. En este sentit, ha explicat la ministra portaveu, la norma detalla els que tenen la consideració de grups d'interés, què és l'activitat d'influència i qui són susceptibles de rebre-la.
Així, segons esta norma, són grups d'interés les persones físiques i jurídiques i les agrupacions sense personalitat jurídica —incloses les plataformes, fòrums, xarxes o altres formes d'activitat col·lectiva—, tant si actuen per compte propi com alié, amb independència de la forma que adopten o del seu estatut jurídic, i que duguen a terme activitats d'influència sobre el personal o càrrec públic. Per exemple, les empreses i les ONG que pretenguen exercir la funció de lobby davant de l'Administració General de l'Estat (AGE).
La norma considera activitat d'influència tota comunicació directa o indirecta d'un grup d'interés amb el personal o càrrec públic susceptible d'influència, feta per qualsevol mitjà o canal, amb la finalitat d'incidir en la presa de decisions públiques, en el disseny o aplicació de polítiques públiques, o en l'elaboració, modificació o aprovació de projectes normatius, en benefici d'interessos propis o de tercers.
Segons el ministeri, la norma reforça el marc espanyol de transparència i integritat pública complint les obligacions i compromisos europeus, i l'alinea amb els estàndards promoguts per la Unió Europea, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el grup d'estats contra la Corrupció del Consell d'Europa.
