El govern espanyol aprova apujar el sou del funcionariat un 4,5% en 2027
La pujada, que l'executiu dona per segura, arriba en vespres de les eleccions i depén encara del vistiplau del Congrés i la Diputació Permanent
El govern espanyol ha donat llum verda al decret llei que fa efectiva la pujada salarial del 4,5% per a més de tres milions d'empleats públics en 2027, en compliment del pacte tancat amb els sindicats UGT, CCOO i CSIF el novembre de 2025, que establia una pujada per trams de l'11% fins a 2028.
Este nou increment seria "el més gran des de 1992", segons ha valorat el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, que ha defensat el moment en què s'ha aprovat, en plena campanya per les eleccions generals del 29-N, perquè de no activar-se ara, no donaria temps al que entrara en vigor en 2027.
No és l'única pujada salarial a curt termini. Fruit de l'acord amb els sindicats, en el primer trimestre de 2027 també s'abonarà un 0,5% addicional i retroactiu en les nòmines públiques, a computar des de gener de 2026, una vegada l'INE confirme que la inflació ha crescut enguany per damunt de l'1,5%.
L'increment salarial, a l'espera del Congrés i la Diputació Permanent
Només queda un últim pas per a fer efectives estes pujades: superar el tràmit del Congrés i la Diputació Permanent, ja que comporta dotació pressupostària. "Ningú votarà en contra (...) seria impensable", ha incidit el ministre, que dona per feta la revalorització del funcionariat.
Estos increments oscil·laran entre els 298 euros bruts del grup més alt, l'A1, als 127 euros del grup C. En termes anuals serien vora 1.440 euros bruts més a l'any en 14 pagues per a un administratiu; 1.900 euros addicionals per a un Policia Nacional; 2.700 euros en el cas d'un professor; 3.700 euros en un metge; o més de 4.000 per als jutges.
En el sector públic estatal, la pujada del 4,5% es farà efectiva en la nòmina de gener i afectarà 546.000 empleats. La resta de les administracions hauran de prendre les mesures pertinents per a fer-la efectiva. "Hi ha més recursos i s'han de destinar també a dignificar els sous dels servidors públics", ha destacat el ministre.
Més compensació per residència i desbloqueig de partides socials
El reial decret llei aprovat va més enllà i arreplega també la millora de les quanties en concepte d'indemnitzacions per residència, que compensen els sobrecostos de viure en determinades àrees del territori nacional com Canàries, Balears, Ceuta, Melilla o la Vall d'Aran. El juliol de 2026 es van actualitzar les dels 11.176 funcionaris de l'estat a les Balears i es van equiparar a les de Canàries. Ara pugen totes elles un 4,5%, el màxim previst.
La nova normativa també arreplega l'augment de les partides d'acció social per als empleats públics, després de catorze anys congelades. "Parlem de destinar un 4,5% més per a ajudes de guarderia, ulleres, transport, tractaments odontològics o altres prestacions que milloren el benestar dels qui sostenen l'estat del benestar", destaca Funció Pública en un comunicat.