El govern assenyala que la pujada de les pensions en el 2027 estarà entre un 3% i un 4%
La revalorització dependrà de la dada d'IPC del mes de novembre i l'executiu ja ha anticipat que superarà el 2,7% que va pujar enguany
El Consell de Ministres ha fet este divendres el "primer pas" per a apujar les pensions el 2027 "entre un 3% i un 4%" i garantir el poder adquisitiu dels pensionistes mitjançant l'aprovació d'un acord per a tramitar de manera urgent el Reial decret de Manteniment del Poder Adquisitiu de les Pensions. Així ho ha anunciat la portaveu del govern i ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres extraordinari d'este divendres, on ha explicat que, igual que s'ha fet en els últims anys, este procediment "arranca la maquinària" per a dur a terme esta revaloració.
Saiz ha subratllat que per a l'executiu constituïx "una prioritat" que els pensionistes mantinguen el seu poder adquisitiu i que les prestacions continuen evolucionant conforme al cost de la vida. Per a determinar la pujada de les pensions contributives encara falta per conéixer la dada d'IPC de novembre, que l'INE avançarà el pròxim 27 de novembre, dos dies abans de les eleccions generals del 29 de novembre. En concret, per a calcular la revalorització, es pren la inflació mitjana dels últims dotze mesos (en este cas desembre del 2025-novembre del 2026). En tot cas, Saiz ha avançat que este increment estarà "entre el 3% i el 4%" a la llum de com estan evolucionant els preus. Enguany la pujada va ser del 2,7% per a les contributives.
La ministra també ha presentat un informe sobre l'evolució del sistema de pensions en què arreplega, entre altres dades, que la pensió mitjana ha augmentat un 44,5% entre 2018 i 2026, mentre que les mínimes han crescut entre un 43% i un 69% i les no contributives ho han fet un 65%.
L'edat de jubilació puja a 65,4 anys
Pel que fa al segon eix, centrat a ampliar les modalitats de jubilació des de la voluntarietat -inclosos els incentius a la demora, el reforç de la jubilació activa el 2024 i la reforma de la jubilació flexible el 2026-, la ministra ha ressaltat que l'edat efectiva de jubilació se situa ja en 65,4 anys el 2026.
Sobre el tercer eix, referit a la sostenibilitat financera, Saiz ha subratllat que els ingressos per cotitzacions creixeran un 7,6% el 2026, representant el 10,7% del PIB, recolzats en el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), la pujada de les bases màximes, la quota de solidaritat i els avanços en la separació de fonts de finançament. La ministra ha vinculat esta evolució al dinamisme del mercat laboral, que a l'octubre va superar els 22,6 milions d'afiliats, 3,6 milions més que en el mateix mes del 2018 i 785.000 més que fa un any (+3,6%) i a la contribució de la població estrangera. Gràcies a això, ha destacat que la relació cotitzant-pensionista ha passat de 2,28 cotitzants per cada pensionista el 2018 a 2,51 el 2026, "la millor dada dels últims 15 anys".
Saiz ha defensat que les transferències que el sistema rep de l'Estat se situen per davall de les d'altres països europeus, precisant que les cotitzacions socials financen aproximadament el 65% de la despesa en pensions de jubilació, dos punts per damunt de la mitjana de la Unió Europea. Així mateix, ha valorat la recuperació del Fons de Reserva de la Seguretat Social -la denominada 'vidriola de les pensions'-, destacant que, gràcies a les aportacions del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), tancarà el 2026 en positiu i continuarà creixent en els pròxims anys, enfront de l'"estat deficitari" en què es trobava fa huit anys.
La ministra ha subratllat a més que el sistema ha superat les avaluacions de sostenibilitat de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), situant-se la despesa neta mitjana en pensions per al període 2022-2050 per davall del llindar del 13,3% del PIB que hauria obligat a adoptar mesures addicionals. Juntament amb això, Saiz ha explicat que la Seguretat Social ha desenvolupat el seu propi model d'anàlisi i projecció, denominat IntegraSS, les estimacions del qual situen la despesa mitjana en pensions entorn del 14% del PIB per al període 2022-2050, un esforç que ha qualificat d'"assumible" i que se situa per davall de països europeus de referència com França o Itàlia.
