El govern aprova 309 milions per a dinamitzar l'economia de Ceuta i reforçar la gestió migratòria
L'executiu espanyol assegura que 3.500 migrants han tornat voluntàriament i xifra en 1.129 els menors que van entrar a finals de juliol
El Consell de Ministres ha donat llum verda este dimarts a un paquet de mesures per a secundar i dinamitzar l'economia de Ceuta que suposaran mobilitzar 309 milions d'euros en el que queda d'any, una quantitat que equival al 16% del PIB de la ciutat autònoma. Segons ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell el vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, l'objectiu és "donar confiança i tranquil·litat" a la ciutat després de l'entrada massiva d'immigrants els dies 30 i 31 de juliol.
La partida més gran, de 118 milions, es destinarà a menors i atenció humanitària; 21 milions aniran a serveis essencials (sanitat, educació, justícia i recursos hídrics); 90 milions, a reforçar la seguretat i 80 milions, a ajudes a empreses i treballadors, algunes estructurals, pensades per a continuar més enllà d'esta crisi concreta.
3.500 tornades voluntàries per perdre "l'esperança" del dret a l'asil
Este paquet de mesures econòmiques conviu amb les gestions per a tornar el màxim de les persones migrants que queden de les que van entrar nadant a Ceuta en aquell episodi, unes 5.000 de les quals 1.200 són menors. "Tots seran tornats d'acord amb la llei", ha insistit este dimarts el ministre de Política Territorial i comandament únic per a la gestió de la crisi, Ángel Víctor Torres. Segons ha precisat, 3.500 van tornar voluntàriament des del 10 d'agost, "en saber que no tenen esperança de dret d'asil".
"Qui diu que poden tornar demà mentix, està llançant un missatge populista. Cal fer passos sòlids. Quan es va fer d'una altra manera, va haver-hi condemnes", ha recordat quan li han preguntat per les manifestacions "legítimes" de suport a Ceuta que patrocina la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, on el PP té la majoria absoluta.
1.129 menors registrats després l'entrada massiva
En el cas dels menors, ha subratllat que la prioritat és reagrupar-los amb la família en els casos que siga possible. El Ministeri d'Infància en té registrats 1.612, la majoria d'ells —1.129— després de l'entrada massiva de les acaballes de juliol. Torres ha assumit que ara mateix és "impossible" conéixer la dada exacta de menors que continuen als carrers de Ceuta.
D'altra banda, ha subratllat la inversió per a agilitzar i retallar els terminis: s'ha passat de tres a díhuit advocats d'ofici, s'han incorporat dos jutges de reforçament, 50 policies per a les entrevistes dels expedients individualitzats i onze funcionaris de reforçament.
Amenaces a voluntaris de la Creu Roja i ONG
Ja s'han habilitat 3.400 noves places per a acollir estos migrants (sobre les 500 inicials), a què ahir ja van traslladar 800 persones, i arribaran a 6.000 en les pròximes setmanes, multiplicant per dotze la capacitat inicial, segons ha recordat Torres, que ha explicat que ara mateix els migrants només ocupen 15 dels 104 llits hospitalaris que té Ceuta.
La violència sobra. Si volem aconseguir la normalitat en Ceuta, no és el camí
Torres també ha informat de "situacions de revolta" davant de l'oposició d'alguns migrants de canviar d'ubicació i ha divulgat dos conflictes el 25 i el 26 d'agost en el repartiment d'aliments, perquè els voluntaris de la Creu Roja i les ONG es van sentir amenaçats. Estos incidents són previs a l'atac del dia 27 en què un grup de ciutadans va bloquejar l'entrega d'aliments als migrants i van destruir algunes tendes de campanya a la platja d'El Trampolín. "La violència sobra. [...] Si volem aconseguir la normalitat a Ceuta, el camí no és la violència", ha subratllat Torres.
Suport econòmic "estructural" per a impulsar Ceuta i Melilla
L'altre pilar cap a la normalitat és la injecció econòmica. El reial decret aprovat este dimarts inclou ajudes directes, mesures de dinamització del comerç i el turisme, bonificacions a la contractació o per a ERTO, amb exempcions del 100% per a les empreses que ho necessiten. Per a les primeres s'ha adoptat l'esquema dana. Suposaran compensar amb quantitats màximes de 5.000 euros per a autònom la pèrdua d'activitat derivada de la crisi migratòria, i entre 10.000 i 150.000 a les empreses, segons la facturació.
El govern farà estructurals altres mesures, a fi d'ajudar a reduir "l'escletxa" amb la Península i les farà extensibles a Melilla. Es tracta de la pujada del 50 al 75% en la bonificació per contractació indefinida o per substitució per incapacitat temporal de persones treballadores i l'increment de les bonificacions en l'impost de societats, del 50 al 60%. A més, en els autònoms milloren les possibilitats de deducció de les anomenades "despeses de difícil justificació" en l'IRPF, cosa que "millorarà el seu dia a dia", ha dit Cuerpo, que calcula una inversió de 500 milions fins al 2031 en ambdues ciutats.
