França celebra una vista per decidir el futur de Josu Ternera

La sala haurà de pronunciar-se sobre les demandes espanyoles i sobre una possible sol·licitud d'alliberament.

Josu Ternera quan va ser detingut el passat mes de maig
Josu Ternera quan va ser detingut el passat mes de maig / Arxiu

La justícia francesa celebra aquest dimecres una vista de segona instància per les peticions d'extradició de l’històric dirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, realitzades per la justícia espanyola.

Així, la situació de Josu Ternera queda en suspens fins que les autoritats franceses examinen les ordes d’extradició de l'Audiència Nacional després de la seua detenció al maig. Aquesta circumstància també obliga França a una segona valoració de la petició de llibertat que sol·licita la defensa de l'etarra.

L'Audiència Nacional reclama Josu Ternera per 4 causes

L'Audiència Nacional demana el lliurament de Josu Ternera perquè siga jutjat a Espanya per quatre causes que té pendents i sobre les quals continuen en vigor ordes internacionals i europees de detenció i lliurament.

Josu Ternera està acusat de donar l'orde de l'atemptat en 1987 contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa, en el qual van morir onze persones –sis d'elles xiquets–, i pel qual va ser processat en 2002 pel jutjat central d'Instrucció número 2 de l'Audiència Nacional. De fet, aquest mes de maig estava citat a declarar en la causa.

També se'l reclamarà per l'assassinat, el 1980, del directiu de Michelin Luis María Hergueta Guinea, pels quals va ser processat en 2005 pel jutjat central d'instrucció número 1.

Sobre l'excap polític d'ETA continua vigent una investigació del jutjat central d'instrucció número 3 contra cinc exdirigentes etarres per crims de lesa humanitat en relació amb els atemptats que la direcció de la banda va ordenar cometre a partir de 2004, data en la qual va entrar en vigor a Espanya aquesta figura penal.

Finalment, haurà de respondre en la causa pel finançament d'ETA a través de les herriko tabernes, el sumari del qual va ser processat per integració en banda armada. Els principals acusats en aquest procediment van ser condemants a penes inferiors als tres anys, malgrat la petició fiscal inicial d'entre 8 i 12 anys, per l'excessiva dilació en el procés.

El Govern d’Espanya, a l'espera del que dicte la justícia francesa

El Govern d’Espanya ha assegurat que està "a l'espera" del que resolga la justícia francesa. “Tenim una bona col·laboració amb França i no oblidem que la cooperació va ser un dels elements determinants per a acabar amb ETA", ha assenyalat la portaveu de l'executiu espanyol, Isabel Celaá, que ha mostrat la seua "plena confiança" en la justícia del país veí.

També et pot interessar

stats