Feijóo confirma que remetrà a la jutgessa de Catarroja la conversa “íntegra” amb Mazón el 29-O

La investigació de la dana puja d’intensitat i expectació al jutjat de Catarroja amb l’inici de l’any. El 9 de gener està citat el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, que precisament este dijous ha confirmat en una entrevista a Servimèdia que remetrà la conversa íntegra que va mantindre amb l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón el dia de la catàstrofe, tal com li havia sol·licitat la jutgessa de Catarroja. El 12 de gener està també marcat en el calendari per l’acarament entre l’exconsellera d’Emergències Salomé Pradas i José Manuel Cuenca, l’excap de gabinet de Mazón. La instrucció s’impulsa, tot i que encara queden uns setanta testimonis per declarar que allargaran el procés molt més d’un any.

Divendres 9 de gener, el jutjat de Catarroja té una cita notòria, la d’Alberto Núñez Feijóo. El líder del PP declararà com a testimoni espentat per les seues pròpies paraules, ja que va ser ell qui va afirmar públicament que estava informat en temps real. Ho farà de manera telemàtica, després que ho haja acceptat la magistrada de Catarroja. 

Feijóo ha matisat ara, un any després, que era una errada que estiguera informat des de dilluns. Al jutjat ha aportat els missatges que li va enviar Mazón i detalla que va ser ell qui va haver de posar-se en contacte amb l'expresident. En una interlocutòria esta setmana, la jutgessa s’ha dirigit al líder dels populars per a oferir-li la possibilitat d'entregar els missatges que ell va enviar a l’excap del Consell el 29 d’octubre; una petició que Feijóo ja ha dit que acatarà.

Tres dies després, el 12 de gener, el jutjat viu una altra de les jornades més delicades amb l’acarament entre l’exconsellera Salomé Pradas i José Manuel Cuenca, mà dreta de Mazón. Les seues versions sobre els missatges intercanviats no encaixen. Els missatges de Pradas informen Presidència de les inundacions d’Utiel, d’una víctima i la possibilitat de confinament de població. L’acarament busca aclarir qui va assumir realment el lideratge de l’emergència.

El 14 i 19 de gener declara José Miguel Basset, inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers, assenyalat en la investigació. Sobre ell plana el dubte del retard en l’enviament de l’alerta, així com la retirada i coordinació dels bombers i la gestió operativa durant el migdia de la catàstrofe.

Una altra cita destacada és la del 22 de gener amb la declaració de Cayetano García, exsecretari autonòmic de Presidència, que ha d’aclarir els missatges enviats a l’Advocacia de la Generalitat. La seua compareixença introduïx un nou element: si la prioritat va passar massa prompte de salvar vides a protegir responsabilitats.