Espanya, tercer país exportador d’armes a l’Aràbia Saudita entre 2012 i 2016
El principal proveïdor d’armament van ser els Estats Units, que li van vendre el 52,04% del total.
Espanya va ser el tercer país que més material de defensa va vendre a l’Aràbia Saudita en el període comprés entre els anys 2012 i 2016, segons dades que ha recollit l’Institut Internacional de Recerca per a la Pau d’Estocolm (SIPRI).
El principal proveïdor d’armament a l’Aràbia Saudita durant aquest període de cinc anys van ser els Estats Units, que li va vendre el 52,04% del total. En segon lloc, el Regne Unit, amb un percentatge del 27,12% de vendes i després ja es troba Espanya amb un 4,19%, seguida per França amb el 4,11%.
El debat sobre la venda d’armes a l’Aràbia Saudita ha estat sobre la taula des que el país ha participat en la guerra del Iemen. Però s’ha intensificat durant l’última setmana amb motiu de la mort del periodista Jamal Khashoggi en el consolat d’Istanbul.
Aquest fet ha provocat la reacció del Regne Unit, de França i d’Alemanya, que van emetre un comunicat conjunt en què exigeixen a Riad que “determine clarament les responsabilitats” i porte els culpables davant la justícia.
Però el govern d’Angela Merkel ha anat més enllà i ha anunciat que no vendrà armament a l’Aràbia Saudita mentre es mantinga la incertesa sobre la mort del periodista saudita crític amb el règim. A més, aquest dilluns el seu ministre d’Economia, Peter Altmaier, ha demanat als socis europeus que facen el mateix.
A Espanya, el govern va emetre dissabte un comunicat en el qual es declarava “consternat per les informacions preliminars de la fiscalia saudita sobre la mort del periodista saudita Jamal Khashoggi en el Consolat del Regne de l’Aràbia Saudita a Istanbul”.
Compareixença de Sánchez en el Congrés
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà en el Congrés dels Diputats el pròxim dimecres, 24 d’octubre, per a explicar la venda d’armes d’Espanya a l’Aràbia Saudita, segons va acordar el 9 d’octubre la junta de portaveus de la cambra. Tots els grups parlamentaris, inclòs el PSOE, van donar suport a la petició, que ja havien registrat prèviament Units Podem i Esquerra Republicana.
Al mes d’agost, arran d’un bombardeig en el qual van morir desenes de persones al Iemen, incloent-hi diversos xiquets, el govern espanyol va anunciar que revisaria les condicions de venda d’armament a països del Pròxim Orient per a garantir que es compleixen les condicions de la venda, especialment el compromís de no utilitzar-les en tercers països.
Poques setmanes després, el Ministeri de Defensa va confirmar una informació segons la qual se suspenia un contracte de venda de 400 bombes làser de l’exèrcit de terra, valorades en 9,2 milions d’euros. No obstant això, pocs dies després del govern espanyol va fer marxa enrere per por que l’Aràbia Saudita suspenguera el contracte multimilionari, de 1.800 milions d’euros.
L’executiu espanyol va al·legar llavors que no havia trobat cap irregularitat que li permetera suspendre el contracte de venda de les bombes i que havia de complir el contracte signat per un govern anterior. També va afirmar que es tractava de material “de precisió” que no hauria de causar víctimes col·laterals.
