Espanya augmenta la despesa militar un 7,3% el 2022 fins als 18.500 milions d'euros, l'1,5% del PIB

Espanya ha augmentat la despesa militar un 7,3% interanual el 2022 fins als 18.500 milions d'euros, segons un informe publicat aquest dilluns per l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI).

Aquesta xifra, que equival a l'1,5% del producte interior brut espanyol, el permet situar-se com el setzé país que més ha gastat en armament l'any passat, un lloc menys que el 2021. En l'última dècada, la despesa ha pujat un 28%.

L'augment de la despesa militar espanyola s'emmarca en una tendència a l'alça registrada el 2022 a tot Europa, que ha tornat a magnituds no vistes des de la fi de la guerra freda, a causa del conflicte a Ucraïna.

Més de dos bilions d'euros per a la compra d'armes en el món

Europa és el continent que ha registrat una major pujada interanual en la compra d'armes, un 13%. Això, unit a l'augment de les tensions en l'est d'Àsia, ha contribuït al fet que la despesa mundial se situara en una xifra rècord de 2,2 bilions de dòlars (dos bilions d'euros).

És un 3,7% més interanual en termes reals (el doble sense comptar la inflació) i l'equivalent al 2,2% del producte interior brut global.

L'informe ressalta que a Europa central i occidental es van gastar 315.000 milions d'euros, un 30% més que el 2013 i una xifra que supera per primera vegada la del 1989, coincidint amb la finalitat de la guerra freda.

Finlàndia, amb un 36% més, Lituània (27%), Suècia (12%) i Polònia (11%) han experimentat els increments més acusats del pressupost militar.

Rússia apuja la inversió militar un 9,2% i Ucraïna, un 640%

Rússia, tercer en la llista mundial, ha apujat la inversió militar un 9,2% fins als 86.400 milions de dòlars (78.860 milions d'euros), el 4,1% del PIB, mentre que Ucraïna va experimentar un augment rècord del 640%, el 34% del PIB, sense comptar les donacions rebudes d'altres països.

Els EUA, líder mundial amb 877.000 milions de dòlars

Malgrat les pujades registrades a Europa i altres zones, els Estats Units manté el domini incontestable a escala mundial: va gastar 877.000 milions de dòlars (880.469 milions d'euros), el 39% del total i tres vegades més que la Xina, el segon a la llista.