La directora de la Guàrdia Civil nega haver participat en "cap cloaca" contra l'UCO per mediació de Leire Díez

La directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, assegura que "mai, en cap moment" ha participat "en cap trama o conspiració contra la Unitat Central Operativa (UCO), la unitat contra la delinqüència econòmica ni contra cap agent del cos", "ni per influència de la senyora Leire Díez ni per ningú", segons ha explicat en la comissió d'interior del Senat, on ha intervinvut per segona vegada per a donar explicacions sobre el cas que afecta l'exmilitant del PSOE.

González ha negat haver participat en "cap cloaca" i en cap campanya de conspiració contra la Guàrdia Civil durant la intervenció, en què ha confirmat, com ja havia avançat, almenys dos contactes amb Díez (un d'ells no el recorda, tot i que la investigació l'acredita a través d'una multa). Trobades que, en tot cas, ha circumscrit en l'àmbit personal i ha ubicat en una cafeteria, fora del recinte de la seu central de la benemèrita. Va interpretar que l'exmilitant socialista, a qui coneixia de l'etapa en què ella era delegada del govern a Madrid i Díez responsable de relacions institucionals de Correus, volia reprendre el contacte amb vista a demanar-li treball en el futur o per a la seua agenda com a periodista freelance, si bé no va concretar al servici de qui.

D'acord amb el relat de Gallego van ser trobades "breus, sense tema predeterminat, en què mai se'm va demanar intervindre en cap investigació de la Guàrdia Civil". No obstant això, ha precisat que en l'última Leire li va preguntar si hi havia cap possibilitat perquè Rubén Villalba (imputat en el cas Koldo) retornara a l'UCO. "Rebutge de ple la sol·licitud perquè li dic que estava sense destí perquè estava investigat i es dona per finalitzada la trobada", ha manifestat.

La directora de la Guàrdia Civil també ha ha explicat que un mes després el director adjunt operatiu (DAO) li va traslladar que Díez podria estar presumint de la relació amb ella com a estratègia de defensa en la trama del frau d'hidrocarburs que implicava l'empresari Víctor de Aldama. Gallego ha explicat que, poc després, arran de la publicació de la videoconferència de Leire Díez atacant al cap de delinqüència econòmica de l'UCO va convocar dos reunions al més alt nivell amb participació de l'agent assenyalat (una amb presència també del ministre de l'Interior), a fi de traslladar el suport al seu treball. En eixes trobades, assegura que va traslladar als participants que coneixia Leire Díez i per què.

"No he tingut cap reunió amb Leire Díez; m'hi he pres dos cafés i punt"

Gallego ja va anticipar el gruix d'esta declaració en la nota de premsa que la Guàrdia Civil va emetre després de transcendir les reunions amb Díez. "Jo no he tingut cap reunió amb Leire Díez; jo m'he pres dos cafés amb Leire Díez. Punt", ha respost davant de les acusacions del senador del PP Luis Javier Santamaria, que ella i el ministre haurien mentit, arran de la informació inicial de l'entorn ministerial en què s'havia negat cap reunió amb Leire. Ha precisat que el desmentiment es referia a la publicació del digital El Debate, fa un any, que va publicar que l'havia rebuda al seu despatx.

Santamaria i la senadora de Vox Paloma Gómez l'han demanat la dimissió. La directora del cos armat els ha retret que hagen assistit a la compareixença amb un guió previ i que s'hagen fet ressò d'informació no contrastada publicada per pseudemitjans, participant d'una "bola mediàtica i política que genera un soroll ensordidor", com la suposada reunió al despatx o presumptes tractes de favor a l'agent investigat en el cas Koldo. A tots els senadors els ha reclamat "un poc de cautela", després d'advertir que els mateixos informes de l'UCO advertixen, ja des del primer paràgraf, que les afirmacions que s'hi fan són "de forma indiciària" i s'han de demostrar judicialment.

Tres investigacions internes per filtracions a la premsa, sense conseqüències

La directora general de la Guàrdia Civil també ha constatat tres investigacions internes, una sense diligències, a partir de filtracions que podien comprometre la Unitat Central Operativa. Accions "administratives preliminars", d'informació reservada, "habituals" en la Guàrdia Civil a efectes de control intern i "no dirigides contra cap persona en concret", segons ha precisat. La primera, en desembre de 2024, va investigar la publicació en un mitjà digital d'una imatge de la investigació sobre David Sánchez, germà del president del govern espanyol, perquè revelava adreces de correu de tercers i una conversa familiar amb un menor. Es va preguntar el cap de l'UCO i la investigació es va traslladar un mes després, amb un seguit de recomanacions, una vegada es va concloure que la imatge provenia d'un document d'instruccions a la magistrada del cas.

La segona, en maig de 2025, es va iniciar per la publicació d'uns whatsapps de l'exministre José María Ábalos amb Pedro Sánchez i les declaracions del primer, que apuntava a una possible filtració de l'UCO. Es va tancar en catorze dies, sense cursar diligències, després de consultar les dos autoritats judicials. El magistrat instructor va dir que no hi veia problema per a la investigació i el de l'Audiència Nacional va considerar que sí, i se va decidir arxivar l'expedient. "Un full d'investigació. No declara ningú. Quina extorsió!" ha bromejat Gallego que ha demanat els senador posar l'actuació en context: "Mtjants a dreta i esquerra asenyalaven l'UCO i ens ns havíem de defendre", ha dit.

La tercera investigació es va obrir l'agost de 2025 després que un mitjà estatal informara de malestar en l'UCO per presumptes ingerències i intromissions del director adjunt operatiu (DAO) en investigacions que afectaven el govern i l'entorn de Sánchez. Una informació que "hem vist un any després en una resolució judicial", ha subratllat Gallego, que ha recordat que la notícia contenia desqualificacions contra el DAO, a qui es referia com a "peó de Marlaska" i citava alts càrrecs com a font. La investigació, que ha justificat per haver-se posat en dubte l'honor i la reputació d'un agent amb quaranta anys de servici, es va tancar un mes després, sense conseqüències, una vegada es van prendre declaracions als més alts comandaments del cos i l'UCO.

Nega perseguir cap agent: "On està la purga?"

"No em dedique a cap claveguera, a cap conspiració [...] mai he fet cap intromissió o ingerència", ha repetit Gallego, que ha comparat el resultat d'estes actuacions amb els més de setanta expedients sancionadors que han resultat de les informacions reservades per altres assumptes que s'ha obert en els seus dos anys de mandat.

"On està la purga?", s'ha preguntat retòricament, abans de fer una defensa tancada del cap de delinqüència econòmica de l'UCO, el coronel Antonio Balas i a la resta d'agents de la unitat, a què se l'ha acusat de perseguir. "Creuen que si cap agent haguera vist condicionada la seua activitat professional no ho hauria traslladat a l'autoritat judicial?", ha insistit Gallego, eixint al pas de les acusacions de presumpta ingerència en investigacions que afecten el PSOE i el govern espanyol. "Saben quantes queixes han elevat? Cap", ha explicat als diputats de la dreta.

Gallego ha presumit del seu suport i l'UCO arruixant una muntanya de dades, amb què ha subratllat l'enfortiment de la unitat d'investigació en efectius (+74%) i pressupost (de 570.000 euros en 2018 a 1,33 milions, un augment del 133%).