La desclassificació sobre Ceuta enfronta el govern amb l’oposició i genera dubtes entre els seus socis

La publicació de 40 documents desclassificats sobre la crisi migratòria de Ceuta ha provocat una ofensiva de l'oposició contra el govern de Pedro Sánchez, mentre alguns dels seus socis parlamentaris qüestionen la gestió de la informació. L’executiu, per la seua banda, defensa que els informes no preveien una entrada massiva i que els avisos del CNI es limitaven a informar de crides en xarxes socials.

El president del govern, Pedro Sánchez, ha afirmat este dimecres a la nit, arran dels avisos del CNI sobre Ceuta, que amb la informació que existia "ningú podia anticipar" la crisi migratòria, "ni a Espanya, ni a la UE".

"Això és comprensible perquè, amb la informació que existia aleshores, ningú podia anticipar la crisi migratòria que es va produir els dies 30 i 31. Cap organisme competent ho va fer. Ni a Espanya, ni a la UE", ha afirmat Sánchez en un missatge publicat en X.

El PP acusa Sánchez d'"abandó de funcions"

La portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha reclamat la dimissió de Pedro Sánchez després de conéixer els documents. Segons els populars, demostren un "abandó de funcions manifest i dolorós" perquè el govern "tenia la informació" i, per tant, és "responsable directe de la invasió de Ceuta" i també dels morts. Muñoz ha qualificat el cas de "mentida d’Estat" i ha advertit que, si això és tot el que el govern ha desclassificat, "no ens podem imaginar tot el que n'hi ha que no han desclassificat".

Vox ha anat més enllà i ha reclamat activar l’article 102 de la Constitució perquè el Tribunal Suprem puga jutjar el govern de Sánchez per "traïció". La portaveu del partit al Congrés, Pepa Millán, considera que els documents no aporten cap sorpresa i que confirmen el que ja sostenia Vox: "Tornem a mentir, és una mentida criminal i un acte de traïció".

Els socis qüestionen la gestió de la informació

Entre els socis del govern, Gabriel Rufián ha afirmat que els documents mostren que "una part de l’Estat va en contra del govern", en referència al CNI. El portaveu d’ERC considera que els informes demostren que es va avisar convenientment l’executiu i que el govern "no controla una part del seu Estat". "Governa, però no mana", ha expressat. Enrique Santiago, d’IU, també ha mostrat preocupació per si la informació no es va detectar, transmetre o fer arribar correctament, i ha anunciat que analitzaran com va funcionar la cadena de transmissió.

El PNB també considera "preocupant per al mateix govern" el contingut dels informes. La seua portaveu al Congrés, Maribel Vaquero, assenyala que els documents corroboren la versió que han defensat diversos grups sobre la implicació del Marroc en l’arribada massiva i qüestiona que l’executiu no interpretara correctament la informació que li arribava dels servicis d’informació i de les forces de seguretat.

El govern nega que hi haguera una alerta d’arribada massiva

L’executiu insisteix que les comunicacions del CNI del 29 de juliol "mai van alertar d’una arribada massiva" i que només informaven de convocatòries en xarxes socials per a entrar a Ceuta durant la Festa del Tron.

El delegat del govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez, ha defensat que en els dies previs només es va alertar d’"una situació migratòria greu i complexa", però "mai" de la magnitud del que va passar els dies 30 i 31 de juliol. Pérez ha assegurat que no pensa dimitir perquè des de la Delegació "no es va fallar" i ha explicat que el 24 de juliol ja havia comunicat al Ministeri de l’Interior i al de Migracions l’augment de la pressió migratòria. També ha assenyalat que es van reforçar els efectius de la Guàrdia Civil i que el 27 de juliol es va abordar la situació amb el govern de Ceuta, però ha insistit que ell "no sabia res" de l’entrada massiva i que no pensa dimitir.

El ministre Óscar Puente defensa que els documents no apunten a una organització del Marroc, sinó a una convocatòria en xarxes que pretenia aprofitar que les autoritats marroquines estarien centrades en les celebracions. També sosté que els avisos més precisos es van produir només unes hores abans i es van limitar a informar els controls fronterers de les crides i de l’abast dels grups.

El govern recorda que el CNI no va emetre cap alerta formal ni va comunicar una previsió d’entrada massiva a la seua cadena de comandament o a cap membre de l’executiu. Segons la seua versió, la informació es va traslladar per WhatsApp a la Delegació del Govern a Ceuta i a la UCE-3 de la Guàrdia Civil. Els documents desclassificats mostren, però, que el CNI havia identificat un grup de WhatsApp anomenat "Assalt a la tanca de Ceuta" i dos grups de Facebook que sumaven uns 180.000 membres, així com convocatòries per a passar la frontera per mar i per la tanca el 30 de juliol.

El CNI diu que no va anticipar "la magnitud i naturalesa del que va acabar ocorrent"

El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) assegura que va emetre informació sobre una campanya en xarxes socials que cridava a l'assalt a la tanca de Ceuta, encara que admet que "no va anticipar la magnitud i naturalesa del que va acabar ocorrent" el dia 30 de juliol. Així ho han assegurat "fonts del CNI" a l'agència EFE, després de la publicació este dimecres de diverses desenes de documents desclassificats.

Segons l'agència privada Europa Press, fonts del CNI que han mantingut el "deure de secret" des del "primer moment", asseguren que la desclassificació de documents d'este dimecres "evidencia" que el Centre "va emetre informació". No obstant això, matisa que eixa informació "no va anticipar la magnitud i naturalesa del que va acabar ocorrent".

Per contra, diversos mitjans nacionals com El País i El Mundo, apunten que estes aclariments del CNI han sigut difoses per la Moncloa, però atribuïdes al Centre Nacional d'Intel·ligència, els servicis secrets espanyols, que depenen del Ministeri de Defensa.