La derogació de la Lomqe arribarà al Congrés al gener
Entre les mesures destacades figura la reserva, a càrrec de l'Estat, del 55% de les competències en les comunitats amb llengua pròpia.
La ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha dit aquest divendres que confia que la reforma educativa de la Lomqe inicie el tràmit parlamentari al gener.
El primer pas l’ha fet el Consell de Ministres amb la “primera lectura” de l’avantprojecte de modificació de la llei socialista del 2006, la qual va reformar el PP el 2013 i es convertí així en la Lomqe.
La reforma liderada per Celaá, que ja té crítiques dels grups parlamentaris i de la comunitat educativa, “suposa una modernització i no un canvi del sistema educatiu”, ha dit la també portaveu del govern espanyol.
La ministra ha especificat que, en aquest moment, el seu departament està fent consultes, ja que encara falten els dictàmens del Consell Escolar de l’Estat i altres per a poder incloure esmenes a l’avantprojecte.
La nova norma que substituirà la Lomqe (també coneguda com la “llei Wert”), afecta només l’educació no universitària, és a dir, estudiants d’Intanfil, Primària, Educació Especial, Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat, Formació Professional i ensenyaments artístics. Més de 8 milions d'estudiants i 700.000 docents quedaran afectats per la reforma educativa.
Celaá ja va presentar la seua reforma en novembre als grups parlamentaris del Congrés i ara també l’ha de presentar a les comunitats en Conferència Sectorial.
Els principals sindicats docents, CCOO, ANPE, STES, CSIF i UGT, han demanat aquesta setmana una participació real del professorat en la reforma educativa, després de reunir-se amb representats del Ministeri.
La reforma educativa de Celaá pretén, entre altres coses, que els alumnes de Primària i Secundària estudien valors cívics i ètics, que la religió no siga computable; la revalorització dels cicles formatius; la tornada dels cicles educatius en Primària, l’eliminació de les revàlides i els itineraris en secundària; i que el batxillerat siga més flexible i es puga cursar en tres anys.
Els continguts bàsics del currículum els dissenyarà l'executiu central i s’hauran de complir en un 55% dels horaris escolars a les autonomies amb llengua pròpia, i en un 65% en aquelles que no en tinguen. Les administracions educatives fixaran la proporció de l’ús del castellà i la llengua cooficial com a llengua vehicular, així com les matèries que s'hagen d'impartir en cada llengua.
Pel que fa als centres concertats, s’elimina la “demanda social” per a la seua oferta. S’estableix que la programació ha d’assegurar l’existència de places públiques suficients. Correspondrà a les comunitats desenvolupar el règim de concerts a partir de la regulació general establida pel Govern espanyol.
