"Contradictori, farragós, incongruent", el Poder Judicial aprova l'informe que critica l'avantprojecte de llei d'habitatge
El govern de coalició manté la intenció de tirar avant amb el projecte, atés el caràcter no vinculant del document
El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat, per quinze vots a sis, l'informe que critica amb duresa l'avantprojecte de llei pel dret a l'habitatge -una de les normes estrela del govern de coalició- i que adverteix dels problemes d'orde constitucional que creu que podria implicar, entre ells conflictes competencials.
El dictamen és preceptiu, però no vinculant, per la qual cosa el govern espanyol manté la voluntat de validar el text en segona volta en un pròxim Consell de Ministres i enviar-lo al febrer al Congrés per a la tramitació parlamentària.
El document l'han redactat els vocals José Antonio Ballestero, proposat pel PNB, i Enrique Lucas, pel PP, després que l'òrgan de govern dels jutges rebutjara el passat dia 14 una proposta que avalava el text presentat per l'exdiputat del PSOE Álvaro Cuesta.
Al llarg de les 60 pàgines, l'informe es refereix a l'avantprojecte amb qualificatius com "sobrecarregat", "contradictori", "farragós", "incongruent", "nociu", "innecessari" i "inoportú" i assenyala que les seues directrius estan "imbuïdes d'un clar dirigisme de l'actuació de les institucions autonòmiques i locals, de problemàtic encaix en l'orde constitucional de competències".
En aquesta línia, recalca que l'habitatge és una competència de titularitat autonòmica i considera que el legislador estatal perpetra amb aquesta llei una "expropiació" reguladora. Assegura també que interfereix en el lliure mercat i que pretén "fossilitzar" el concepte de funció social de la propietat.
Destaca així mateix, els "conceptes jurídics vulgars" i rebutja quasi totes les definicions que introdueix per "innecessàries", "redundants" o perquè xoquen amb les d'altres lleis, com la llei del sòl.
Sobre les mesures de contenció de preus en la regulació dels contractes d'arrendament d'habitatge, afirma que "sent un tema constitucionalment sensible, té un abast limitat i un farragós contingut", així com que "la seua complexitat reglamentista poguera propiciar no pocs procediments judicials".
Sosté, a més, que la càrrega patrimonial de les polítiques estatals d'habitatge s'afronta "a costa dels arrendadors privats no prou compensats amb els incentius fiscals" previstos i avisa de possibles conflictes de competències amb la normativa que regeix en algunes autonomies.
