Consulta l'acord d'investidura firmat pel PSOE i Junts

El secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, han signat aquest dijous a Brussel·les l'acord que desbloqueja la investidura de Pedro Sánchez. El text admet l'existència de "profundes divergències" que han donat lloc a un conflicte "que només la política en democràcia pot canalitzar per a buscar una solució", perquè sis anys després "la qüestió de fons segueix sense resoldre's".

En aquest sentit es comprometen a buscar "una solució política i negociada al conflicte", segons ho defineixen, a pesar que existeixen "discrepàncies estructurals" entre les parts i malgrat la distància que separa els dos projectes nacionals.

Consulta ací el text íntegre de l'acord:

ACORD PSOE-JUNTS

El Partido Socialista Obrero Español i Junts per Catalunya constaten que la situació política actual permet assolir un acord per a obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya, fins i tot partint de posicions divergents, desenvolupar una dinàmica per resoldre'l en termes diferents dels de la darrera legislatura i procurar la governabilitat durant la XV legislatura atenent la composició de les Corts Generals resultant de les eleccions celebrades el 23 de juliol de 2023.

1. ANTECEDENTS

Una part important de la societat catalana ha protagonitzat en els darrers anys una gran mobilització a favor de la independència. Aquest període no es pot comprendre sense la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, arran fonamentalment d'un recurs del PP contra l'Estatut aprovat pel Parlament, per les Corts Generals i en referèndum. Amb l'aprovació d'un nou Estatut, la societat catalana, que el va ratificar, cercava tant el reconeixement de Catalunya com a nació com la solució a les limitacions d'autogovern i als dèficits acumulats. Reivindicacions i demandes amb un profund recorregut històric i que han adoptat diferents maneres des que els Decrets de Nova Planta van abolir les constitucions i institucions seculars de Catalunya. Unes reivindicacions on les qüestions lingüístiques, culturals i institucionals han tingut un paper destacat, especialment en períodes en què aquestes van ser objecte d'una limitació legal severa i fins i tot d'una prohibició o una persecució activa. La complexitat històrica i política d'aquestes qüestions ha comportat que una part rellevant de la societat catalana no s'haja sentit identificada amb el sistema polític vigent a Espanya. La sentència del TC de l'any 2010 va comportar que avui Catalunya siga l'única comunitat autònoma amb un estatut que no ha estat votat íntegrament per la ciutadania. Com a reacció, es va produir una gran manifestació de protesta i, des del 2015, s'han anat repetint majories absolutes parlamentàries independentistes al Parlament a les successives eleccions autonòmiques, així com mobilitzacions massives de signe independentista. En aquest període, es van aprovar diferents propostes per part del Parlament i del Govern de Catalunya en matèria fiscal, així com la sol·licitud de delegació de la competència per a l'autorització de referèndums o l'organització d'una consulta a l'empara d'una llei autonòmica. Lamentablement, els governs de llavors no van afavorir la negociació política i cap d'aquestes propostes, fetes des de la lleialtat i el marc legal vigent, no va ser considerada. Després d'aquests fets, les institucions catalanes van promoure, primer, una consulta popular el 9 de novembre del 2014 i, després, un referèndum d'independència l'1 d'octubre del 2017 –tots dos suspesos i posteriorment anul·lats pel TC– amb una 1 participació massiva a favor de la independència de Catalunya. L'intent del Govern d'impedir el referèndum va donar lloc a unes imatges que ens van impactar tots dins i fora de les nostres fronteres. Tot plegat va portar a l'aprovació de l'article 155 de la CE, mitjançant la qual es va decretar la dissolució del Parlament, la destitució del Govern català i la convocatòria anticipada d'eleccions, que van tornar a donar majoria absoluta als partits independentistes. I arran d'aixà es van iniciar múltiples causes judicials, moltes encara sense resoldre, que afecten un gran nombre de persanes. Aquestes causes judicials han tingut una incidència política rellevant, igual que diverses resolucions d'organismes internacionals, com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, el Comité de Drets Humans de les Nacions Unides, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Europeu de Drets Humans o l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa.

2. OPORTUNITAT HISTÒRICA

Aquest relat sintètic de fets acredita objectivament les profundes divergències que han existit i que han donat lloc a un conflicte que només la política en democràcia pot canalitzar per cercar una solució, atés que, sis anys després, la qüestió de tons continua sense resoldre's. I, malgrat les discrepàncies estructurals que hi ha atesa la distància entre els nostres projectes nacionals, estem preparats per a obrir una nova etapa en què, a partir del respecte i el reconeixement de l'altre, es busque una solució política i negociada al conflicte. PSOE i Junts assumeixen que a partir del resultat de les eleccions generals del 23 de juliol hi ha una oportunitat que tenen la voluntat i han d'aprofitar de manera responsable. La resolució ha de ser negociada i acordada i, per tant, correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat. Per aixà, PSOE i Junts aposten per la negociació i els acords com a mètode de resolució de conflictes i acorden buscar un conjunt de pactes que contribuïsquen a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya. Aquests acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya que, segons l'Estatut (que té caràcter de llei orgànica), representa legítimament el poble de Catalunya.

3. ACORDS

El PSOE i Junts reconeixen les profundes discrepàncies són conscients de la complexitat i dels obstacles del procés que es disposen a emprendre. D'una banda, Junts considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l'1 d'octubre, així com la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017. De l'altra, el PSOE nega 2 tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral. Alhora, constaten que es poden assolir acords importants sense renunciar a les respectives posicions. Per a la consecució d'aquests acords, i ateses les profundes discrepàncies sobre la forma final de la resolució del conflicte, a més de les desconfiances mútues reconegudes per tots dos, el PSOE i Junts han acordat dotar-se d'un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que tinga les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s'arribe.

És en aquest marc en què les dues parts hauran d'acordar, si escau:

• La metodologia de la negociació per dotar el procés de certesa, en què el mecanisme d'acompanyament, verificació i seguiment del qual s'han dotat, desenvoluparà la negociació entre les parts. En aquest espai es negociarà, acordarà i s'abordaran els dissensos, així com les disfuncions que sorgisquen en el desenvolupament dels acords.

• Els continguts dels acords a negociar a partir de les aspiracions de la societat catalana i de les demandes de les seues institucions, que en termes generals s'agrupen en dos grans àmbits permanents: les de la superació dels dèficits i les limitacions de l'autogovern, i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya. En aquest sentit, i a la primera reunió de negociació a celebrar aquest mes de novembre, es plantejarà, entre altres qüestions i de manera no exhaustiva:

• Pel que fa a l'àmbit del reconeixement nacional, Junts proposarà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l'article 92 de la Constitució. Per part seua, el PSOE defensarà l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya.
• I en l'àmbit dels dèficits i les limitacions de l'autogovern, Junts proposarà d'entrada una modificació de la LOFCA que establisca una clàusula d'excepció de Catalunya que reconega la singularitat en què s'organitza el sistema institucional de la Generalitat, que facilite la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. I, per part seua, el PSOE apostarà per mesures que permeten l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya. En aquest àmbit, també s'abordaran els elements essencials d'un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que en van canviar la ubicació a altres territoris els últims anys.

• La Llei d'Amnistia, per procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat. Aquesta llei ha d'incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i 3 després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments. En aquest sentit, les conclusions de les comissions d'investigació d'aquesta legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que es puguen derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si escau, puguen donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives.

• L'ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals, particularment en els assumptes que tenen especial incidència al seu territori.

• La investidura de Pedro Sánchez, amb el vot a favor de tots els diputats de Junts.

• L'estabilitat de la legislatura, subjecta als avenços i compliment dels acords que resulten de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats al punt segon.