El Consell inclou en els pressupostos de l'any vinent 2.300 milions d'ingressos "reivindicatius"
D'aquest total, 1.336 milions d'euros corresponen a l'infrafinançament i els altres 1.000 milions formen part del que el Consell anomena "fons de transició cap a la nova normalitat"
Els comptes que ha presentat aquest dimecres el govern del Botànic per a l'any vinent inclouen dues partides que es reivindiquen i que sumen 2.300 milions d'euros. El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, ha explicat en la roda de premsa posterior a la presentació dels pressupostos en les Corts, el motiu d'incloure aquestes dues partides.
D'una banda, Soler ha comentat la inclusió dels habituals 1.336 milions d'euros per l'infrafinançament i ha demanat la reforma "immediata" del sistema autonòmic. A més, ha comentat també que s'hi ha afegit una nova partida de mil milions definida com "fons de transició cap a la nova normalitat", similar als fons Covid dels dos últims anys. I ha confiat que el govern espanyol encara puga incloure'l en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2022 durant la tramitació parlamentària. En aquest sentit també ha afegit que és una proposta "del govern de la Generalitat" i que el nom es va triar feia 48 hores.
El conseller ha assegurat que altres comunitats autònomes també demanen aquest fons, encara que no ha indicat si ha tractat amb el Ministeri d'Hisenda la inclusió en els comptes del Consell. En la seua opinió servirà per a suplir els fons Covid dels dos últims anys i per a "matar dos pardals d'un tir": consolidar la recuperació i compensar la tardança de la reforma del finançament.
El conseller ha advertit que "la bola del deute creix" per l'infrafinançament i que és un problema que caldrà abordar quan la reforma siga realitat. I ha avançat que la Generalitat continuarà la setmana vinent la ronda de contactes amb altres comunitats autònomes perquè el nou model "beneficie a tots".
D'altra banda, preguntat per com es finançarà l'augment de despesa en els pressupostos, Soler ha assegurat que es deu a la previsió de recaptar més impostos propis perquè graven més les rendes altes i les perspectives econòmiques favorables, al que ha sumat "un encreuament de moviments positius i negatius" en els recursos que aporta l'Estat a les comunitats autònomes.
