Compromís avisa que l'acord sobre els pressupostos de 2019 no té encara els seus vots

El pacte que han escenificat PSOE i Podem amb la presentació d'un document conjunt que inclou diverses mesures per als pròxims pressupostos generals de l'Estat suma, de moment, els vots de 151 diputats. Per a aconseguir la majoria suficient per a eixir endavant necessitaria el suport de més partits, com ara Compromís o els partits catalans i bascos.

El portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, ha advertit aquest dijous que l'acord pressupostari que han tancat el govern que encapçala Pedro Sánchez i Podem no té encara els quatre vots de la formació valenciana, i ha demanat que comencen les negociacions com més prompte millor per a poder sumar-se a la majoria que l'executiu d'Espanya necessita per a aprovar els comptes públics.

Baldoví ha confirmat que està disposat a obrir una negociació i ha confirmat que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja l'ha emplaçat per a parlar en els pròxims dies. Segons ha assenyalat, hi ha mesures en el document fet públic aquest dijous que li semblen “raonables”, però creu que en altres encara es pot avançar més.

Podem assegura que segueix "marcant l'horitzó de canvi"

El secretari general de Podem a la Comunitat Valenciana, Antonio Estañ, ha afirmat que l'acord aconseguit entre el govern espanyol i Podem és "molt positiu" i "va molt en la línia" del treball del Botànic.

"Va molt en la línia de moltes de les mesures que hem aconseguit arrancar ací, com l'eliminació del copagament farmacèutic o polítiques d'habitatge que punxen la bambolla del lloguer", ha indicat en un comunicat.

Al seu judici, aquest acord demostra que Podem segueix "marcant l'horitzó de canvi tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic".

Bascos i catalans estudien el pacte

Els partits nacionalistes i independentistes no han mantingut cap contacte amb el Govern d'Espanya o amb Podem sobre l'acord pressupostari, i esperen a veure el pacte abans de confirmar si li donen suport, segons han confirmat fonts de les tres formacions.

El PNB diu que està obert al diàleg per a afavorir l'estabilitat amb els cinc diputats que tenen al Congrés. A hores d'ara estudien en detall l'acord a què l'executiu de Sánchez ha arribat amb la formació liderada per Pablo Iglesias, que reverteix moltes de les retallades aprovades per l'anterior govern del PP. El partit basc és conscient de les complicacions que existeixen per a tirar avant els comptes públics i ha assegurat que per això plantejaran mesures “raonables”.

Des d'ERC, que té nou escons a la cambra legislativa, assenyalen que encara no han tingut notícies del govern espanyol i deixen clar que no s'asseuran a parlar dels pressupostos de 2019 si aquest no mou fitxa en la qüestió del dret a l'autodeterminació catalana, la situació dels presos i exiliats i les acusacions davant del Tribunal Suprem.

Tampoc hi ha hagut converses directes entre l'executiu central i el grup parlamentari del PDeCAT, amb huit diputats. El partit català vincula la seua participació en les negociacions al fet que s'aborde la qüestió de la independència a Catalunya.

Per la seua banda, EH Bildu (dos escons) considera que l'acord pressupostari entre PSOE i Podem arreplega avanços importants en matèria social, tot i que insisteixen que ara s'han de materialitzar. En la línia dels partits catalans, la coalició basca ha vinculat un hipotètic suport als comptes públics a la gestió de la situació a Catalunya i ha instat Pedro Sánchez a anar “més enllà de gestos i paraules” en el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

Ciutadans i PP critiquen l'acord

Tant PP com Ciutadans han menystingut l'acord entre PSOE i Podem per a aprovar els pressupostos de 2019.

La formació taronja rebaixa a “paper mullat” el document presentat aquest dijous i ha criticat que en la foto que s'ha difós de Pablo Iglesias i Pedro Sánchez “falten Torra i Puigdemont” perquè els vots de les formacions independentistes són necessaris.

La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha qualificat el pacte de “llavor de la pròxima crisi econòmica” perquè implica posar en marxa les polítiques que van portar a l'anterior recessió. “Tornem a les polítiques que ens van dur a la major crisi i als nivells de destrucció d'ocupació més grans”, ha manifestat.