Bernabé acusa el Consell de "sostraure" i "manipular" proves de la dana i critica el "caos" del Cecopi: "Tot es va fer malament, perquè es va fer tard"

"Tot es va fer malament, perquè tot es va fer tard", ha sentenciat la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, per a resumir la gestió de la Generalitat de l'emergència per la dana en la seua declaració de la comissió d'investigació del Congrés. En línia amb l'exposició que va eren el jutjat de Catarroja, Bernabé ha insistit a culpar d'imprevisió el govern valencià, a què retrau haver convocat massa tard el Cecopi, que ha descrit com un "caos".

Acusa el Consell d'haver incomplit el Pla d'Inundacions des de la preemergència (quatre dies abans de la barrancada) d'haver ocultat informació als organismes de l'estat en el Cecopi i d'haver-se enfocat només a construir un relat per a ocultar estes irregularitats, fins i tot alterant evidències.

"És que jo em vaig assabentar, no sé quant temps després, que havia manipulat un àudio on deien ara 'ens hem de preocupar nosaltres dels barrancs'. I m'he assabentat fa quatre dies que a les sis de la vesprada ja sabien membres del Cecopi que s'estava desbordant el riu a Chiva, i un poc més tard a Torrent. I ells ho han negat una vegada i una altra, i mai van dir res en el Cecopi" (...). El que va passar el dia 29 va ser l'anatomia del despropòsit", ha afirmat, a manera de balanç de la gestió de la Generalitat durant la crisi.

L'oferta de l'UME a les 12 h, punt d'inflexió

Ha lamentat que a diferència del que es va fer anys anteriors, en 2024 no hi va fer-se la reunió prèvia de coordinació davant la previsió de les danes, per a assenyalar que sempre s'anava un pas per darrere de la crisi. Ha ubicat en el migdia del 29-O el punt d'inflexió sobre la barrancada. En eixe moment, l'exconsellera Salomé Pradas va rebutjar la seua oferta perquè reclamara la Unitat Militar d'Emergències. "Li vaig demanar a les 12 que reclamara l'UME. Si s'haguera fet llavors, tot probablement hauria canviat radicalment", ha dit.

La intervenció de l'estat no hauria canviat res i haguera sigut pitjor

Malgrat la incorrecta gestió de les competències que atribuïx a la Generalitat, considera que una intervenció de l'estat "no hauria canviat res, haguera sigut pitjor". "S'imaginen que l'estat haguera intervingut la Comunitat Valenciana, l'administració que estava al territori amb totes les capacitats? Haguera sigut pitjor (...) No tinc cap dubte... si ja hem vist a què s'han dedicat i eren responsables...", ha afirmat, abans de subratllar que "l'emergència s'ha de tractar amb l'administració apegada al territori" i defensar que el govern espanyol va "ajudar i liderar la gestió en totes les coses que va demanar la direcció de l'emergència", que ostentava la Generalitat.

Acusa Catalá de mentir

"Creu que hauria salvat la vida de les persones que van morir a la província de València en algun moment? El que haguera salvat la vida de les persones a la província de València va ser haver avisat", l'ha respost al diputat de Vox, Antonio Gil Lázaro, que l'havia atribuït la responsabilitat de no haver decretat el nivell 3 de l'emergència (que suposaria que l'estat n'assumira la direcció).

Bernabé també ha acusat de mentir l'alcaldessa de València, María José Catalá, en compareixença recent a esta comissió quan va acusar el ministeri de l'interior d'haver ordenat la policia local no assumir funcions de seguretat ciutadana. La delegada ha llegit la instrucció concreta per a assenyalar que diu tot el contrari, que la limitació afectava només els cossos de fora de la Comunitat Valenciana.

La falta d'informació, "ciència ficció"

La delegada l'ha pegat la volta al relat de la falta d'informació, acusació recurrent de la Generalitat. "És pura ciència-ficció", ha manifestat la dirigent estatal, que al contrari, afirma que "només el govern espanyol va donar la informació" i "una altra part no ho va fer", per la qual cosa ha descrit la coordinació entre les administracions com a "asimètrica". Apel·lant a l'articulat del pla d'inundacions, ha subratllat que corresponia a la direcció autonòmica de l'emergència avaluar la informació sobre els barrancs i les dades pluviomètriques que enviava automàticament la Confederació Hidrogràfica de Xúquer, que només tenia obligació d'assegurar que la informació arribava.

Bernabé ha assenyalat que els organismes de l'estat on tenien una radiografia completa de la situació perquè la Generalitat els va ocultar informació, per exemple sobre les telefonades ciutadanes al 112, o sobre el desbordament del barranc de Poio, de què l'alcaldessa de Chiva ha declarat recentment que va informar vora les 18 hores l'expresident de la Diputació de València Vicent Mompó, que estava llavors en la reunió d'emergències.

"La primera persona que va parlar d'un desbordament a la zona zero vaig ser jo, a les 19 hores, perquè m'ho havia dit l'alcaldessa de Paiporta. Com anava a imaginar que no estaven fent el seu treball?", ha respost a la pregunta si l'estat hauria d'haver decretat la situació d'emergència nacional el 29-O. Per a Bernabé, la clau en l'emergència estava en la preparació i en avisar la població. Ha tornat a lamentar que no s'enviara l'ES-Alert fins a tard i que el primer missatge no continguera una alerta de pujar a pisos alts, quan s'havia plantejat a la reunió. Segons ha dit, ho va descobrir quan li va sonar l'alerta, en plena conversa amb el ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska.

Si s'haguera complit al peu de la lletra, hui a la Comunitat Valenciana no hauríem de lamentar tantes morts

"Estem en diferents comissions d'investigació repetint els mateixos arguments fal·laços, quan només calia llegir-se el pla d'inundacions i complir-lo. Si s'haguera complit al peu de la lletra, hui a la Comunitat Valenciana no hauríem de lamentar tantes morts", ha lamentat.

La delegada ha defés la inversió en reconstrucció de l'estat, subratllant que s'han activat mecanismes que no existien, per a accelerar peritatges i pagaments, davant "una catàstrofe de dimensions tremendes". Ha destacat que l'Estat ha invertit més de 9.600 milions d'euros i que el consorci d'assegurances ja ha pagat més del 90% de les compensacions, "i el que queda és mínim i quasi anecdòtic".