Anticorrupció investiga el vincle de Rosa Lladró amb Laterne
Laterne està assenyalada en el cas Imelsa com a peça clau en l'entramat del finançament il·legal del PP en el període de Rita Barberá.
La Fiscalia Anticorrupció investiga el possible vincle d'una de les hereves de la firma de porcellana Lladró i exconsellera del Banc de València, Rosa María Lladró, amb l'empresa Laterne Product Council. Aquesta última està assenyalada en el cas Imelsa com a peça clau en l'entramat del suposat finançament il·legal del PP durant l'etapa de Rita Barberá.
Segons han informat fonts del Ministeri Públic, la recerca que ara pretén ampliar la fiscalia naix arran d'una petició formulada per les defenses per a conéixer si l'Agència Tributària havia realitzat alguna inspecció a Laterne.
La resposta va ser negativa, tot i que Hisenda va informar que en una inspecció a Rosa María Lladró es va demanar informació a Turisme València, de titularitat municipal, respecte de per què havia pagat dues factures a Laterne per més de 370.000 euros.
Aquestes factures són dos dels documents sobre els quals han incidit els investigadors que dirigeixen la recerca, i que van ser aportades per Turisme València, però no per Laterne.
Així, les factures responen a pagaments que Turisme València va fer a Laterne i que no obeeixen a cap tipus de contracte. Però per ara desconeixen quin vincle va poder tindre Rosa María Lladró en aquest "triangle" de facturació.
Des de la fiscalia consideren "estrany" el vincle que Hisenda indica entre l'hereva de Lladró i Laterne, si bé creuen necessari aprofundir-hi, ja que les factures estan sent investigades.
Cas Imelsa
Segons es desprén de part del sumari de la peça A del cas Imelsa, l'empresa que va contractar el Partit Popular municipal per a la seua campanya de 2007, Laterne, podria haver girat factures a les empreses que van aportar fons per a ocultar aquestes donacions.
En aquesta peça s'investiga un suposat delicte de blanqueig comés pels integrants del grup municipal del PP abans de les eleccions municipals de 2015, i un suposat delicte electoral en 2011 i 2015.
