Els Vint-i-set busquen més mesures per a frenar la flota fantasma russa i reforçar el suport a Ucraïna

Els ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea debaten este dijous a Brussel·les com intensificar la pressió sobre la coneguda com a flota fantasma russa, que Moscou utilitza per a eludir les sancions internacionals, i quin paper pot tindre la UE en el suport econòmic i militar continuat a Ucraïna. La reunió també abordarà la proposta d’utilitzar els actius russos congelats per a finançar un préstec de 140.000 milions d’euros destinat a reforçar Kíiv els pròxims dos anys.

La UE manté actualment sancionats 557 vaixells vinculats a la flota en l’ombra de Rússia, però reconeix que la llista és insuficient per a impedir que continue esquivant les restriccions comercials.

Brussel·les aposta per explorar noves vies, com ara intensificar els contactes amb els països que faciliten bandera a estos vaixells o permeten la seua entrada als ports.

Segons fonts europees, el bloc estudia un enfocament “més robust” que permeta inspeccionar embarcacions sospitoses, encara que admet que hi ha dubtes sobre la viabilitat legal d’esta mesura en el marc del dret marítim internacional.

Els estats membres reclamen mecanismes que permeten actualitzar ràpidament la llista de vaixells sancionables, sense haver d’esperar a nous paquets de mesures, per a tallar una via d’ingressos “fonamental” per a finançar l’esforç bèl·lic rus.

Debat obert sobre els actius russos congelats

Encara que no figura formalment en l’agenda, la possibilitat d’utilitzar els actius russos bloquejats en entitats europees —principalment en Euroclear, amb seu a Bèlgica— serà un dels punts centrals de la reunió. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha enviat una carta als estats membres en què planteja garanties legals perquè l’operació puga avançar amb seguretat jurídica.

Cada vegada hi ha més consens a favor d’esta opció, tot i que la decisió final dependrà de la pròxima cimera de líders europeus, prevista d’ací a un mes.

Entrenar 3.000 policies palestins

Els ministres també analitzaran la proposta del Servei d’Acció Exterior de la UE per a ampliar el mandat de les missions civils europees a Rafah i Cisjordània i convertir-les en escoles de formació per a, almenys, 3.000 agents de la futura policia palestina encarregada de la seguretat a Gaza.

El pla requerix el vistiplau dels Vint-i-set i l’aportació de personal i recursos tècnics. Brussel·les vol tindre un paper actiu en el futur govern i estabilització de la Franja, especialment després d’una eventual missió internacional que, segons preveu el pla de pau impulsat per Donald Trump, seria temporal.

El Sudan i el Sahel, en deteriorament

La reunió també analitzarà el deteriorament crític de la situació al Sudan, especialment després de la caiguda d’Al-Fashir en mans de les Forces de Suport Ràpid (RSF), que ha provocat el desplaçament de milers de famílies. La UE estudia reforçar les sancions contra responsables d’atrocitats i pressionar perquè RSF i l’exèrcit sudanés tornen a la taula de negociació.

Pel que fa al Sahel, els Vint-i-set tractaran d’establir un nou enfocament després del fracàs de les juntes militars de Mali, Níger i Burkina Faso, que han expulsat forces civils internacionals i han facilitat l’augment de la influència russa. Brussel·les busca recuperar presència i cooperació amb els països de la regió que continuen oberts al diàleg.