Vint-i-cinc anys de l'11S: el dia que va canviar el món

Este divendres fa 25 anys, un quart de segle, dels pitjors atemptats de la història dels Estats Units. L'11 de setembre del 2001, el món va canviar. Tot va començar a les 08:46 h del matí a Nova York. Un avió comercial segrestat va impactar contra la torre nord del World Trade Center, un dels grans símbols del poder econòmic nord-americà. Les televisions van connectar en directe mentre el món intentava entendre què estava passant.

Només dèsset minuts després, un segon avió va impactar contra la torre sud. Ja no hi havia dubtes que estaven atacant els Estats Units. El president George W. Bush, que en aquell moment visitava una escola de Florida, va ser informat dels fets i poc després va qualificar l'ocorregut d’"atemptat terrorista".

A les 09:37 hores, un tercer avió segrestat va impactar contra el Pentàgon, seu del Departament de Defensa dels Estats Units, als afores de Washington. Igual que els dos aparells que havien impactat contra les Torres Bessones, havia sigut segrestat i desviat de la seua ruta. Un total de 221 persones viatjaven en els tres avions, quinze dels quals eren terroristes.

Una hora i tretze minuts després del primer atac, un dels gegants, la torre sud, es desploma, igual que l'esperit del país. Els atemptats també van despertar Occident del somni de pau i prosperitat en què s'havia instal·lat en la dècada anterior.

Entre les runes van quedar atrapades persones que encara es trobaven a l’interior de l’edifici i molts dels bombers, policies i equips d’emergències que havien acudit a auxiliar les víctimes.

Mentrestant, un quart avió segrestat s’estavellava en un descampat de Pennsilvània després que passatgers i tripulants intentaren recuperar-ne el control. Es considera que l’objectiu dels terroristes era arribar a Washington i atacar el Capitoli o la Casa Blanca.

A les 10:28 hores també es va afonar la torre nord. En menys de dos hores, l’horitzó de Manhattan havia canviat per sempre.

Un total de 2.977 persones moriren, entre elles l'espanyola Silvia San Pío, embarassada de set mesos. D'eixe total, 343 eren bombers, i vora 2.700 quedaren ferides. Darrere de la massacre, el grup jihadista Al-Qaeda, liderat pel saudí Ossama bin Laden. A les 20:30 h de la nit, George Bush es va dirigir a la nació. Comença "la guerra contra el terror", la invasió estatunidenca de l'Afganistan i la guerra de l'Iraq.

Però 25 anys després, ja queda poc de la solidaritat unànime del món occidental cap als Estats Units. Per primera vegada des de Pearl Harbor va haver-hi víctimes d'un atac a escala massiva al mateix territori. Les violacions de drets humans que van acompanyar la guerra global contra el terrorisme, les mentides sobre les armes de destrucció massiva per a justificar l'atac a l'Iraq i l'unilateralisme creixent dels Estats Units, disparat en este segon mandat del republicà Donald Trump, han minat la confiança i suports cap a Washington.

Trump commemora este 11 de setembre el 25é aniversari dels atemptats des del memorial instal·lat al Pentàgon, un dels objectius dels atacs, en lloc de fer-ho a la zona zero de Manhattan, on s'alçaven les Torres Bessones. A la commemoració de Nova York sí que hi assistirà l'alcalde, Zohran Mamdani.

Judici previst per al 5 de juny del 2028

Vint-i-cinc anys després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units, el presumpte cervell i altres tres acusats continuen a l'espera d'un judici, que es preveu que comence el 5 de juny del 2028 després de passar més d'una dècada estancat en la fase preliminar. El complex cas conjunt contra Jalid Sheij Mohamed —que hauria proposat la idea a Ossama bin Laden i després supervisat l'operació—, Ammar al Baluchi, Walid bin Attash i Mustafa al Hawsawi es tramita davant de les comissions militars creades en la base naval de Guantánamo.