Unrwa: “La situació és extremadament dramàtica, l'únic respir és que no senten les bombes”

Dos setmanes després de l’entrada en vigor l’acord d’alto el foc, no hi ha rastre d'una esperada “normalitat” a Gaza: “Cada matí, les famílies palestines s’alcen, en el millor dels casos, en un matalàs dins d’una tenda de campanya o en un edifici mig derruït, on han passat la nit després d’un dia o més sense menjar, sentint els plors dels xiquets que es van gitar amb l’estómac buit i el cos ple de ferides a causa de les malalties infeccioses per les condicions higiènico-sanitàries”.

És la crua descripció del dia a dia a Gaza que fa Raquel Martí, directora executiva de la Unrwa —l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient— a Espanya. “La situació és extremadament dramàtica i, evidentment, l'únic respir és que no senten caure les bombes”, explica Martí, però “no hi ha menjar, no hi ha refugi, no hi ha medicaments, els hospitals i els pous d’aigua estan destruïts…”, detalla.

El full de ruta dissenyat per l’administració Trump està en la primera fase d’execució, però Martí advertix que, “ara, entrem en una fase molt més complicada: negociar la reconstrucció”. La directora executiva de la Unrwa reconeix que, en este sentit, l’organisme té les esperances posades en la conferència internacional que es durà a terme a primers de novembre a Egipte i en la qual participarà Espanya. Entre altres qüestions, esperen que es frenen aspiracions com la que han publicat recentment alguns mitjans israelians, que asseguren que només es permetrà la reconstrucció a la zona controlada pel seu exèrcit, segons ha assegurat Martí.

Entre les necessitats més immediates que reclama la Unrwa, Martí destaca “l’obertura dels encreuaments fronterers perquè entre l'ajuda humanitària de manera fluida i continuada cada dia de la setmana, les 24 hores” per tal de revertir la dramàtica situació humanitària; milers de camions diaris que permetrien fer arribar medicaments, menjar i roba d’hivern a prop de dos milions de persones.

Un flux terrestre que està lluny de ser una realitat, segons ha denunciat Raquel Martí en els micròfons d’À Punt. “Ahir, per exemple, van entrar només 300 camions i este és el dia que més n'han entrat” explica com a exemple. “Israel continua violant el dret internacional humanitari i continua utilitzant la fam i, en general, l'ajuda humanitària com a arma de guerra” denuncia la directora executiva de la Unrwa. Destaca que “ni tan sols s’ha arribat a l’entrada d’ajuda humanitària acordada en el pla de Trump”.

La qüestió sanitària també preocupa l’organisme depenent de l’ONU. Més enllà de la necessitat de medicaments i instal·lacions hospitalàries, Martí reclama que es puguen “evacuar més de 15.000 persones que necessiten tractament mèdic urgent fora de Gaza i que, si no, moriran, com ja els ha passat a 400 persones”, subratlla. La directiva de la Unrwa també urgix a retirar “el fem acumulat que propicia la propagació de malalties infeccioses” i els romanents explosius que “es conten per tones i continuaran provocant morts”.

Per a la tornada a la normalitat en l’educació dels menors i joves, Martí pronostica que encara farà falta temps: “Ja tenim 16.000 xiquets presencials en les nostres instal·lacions educatives. El que estem fent principalment amb ells són suport psicosocial i suport psicològic, ja que són xiquets que estan summament impactats pel que han viscut al llarg d'estos dos anys” explica.

Raquel Martí ha recordat que la violació de drets no està limitada al territori de la Franja. “La violència ha augmentat moltíssim a Cisjordània i també ho han fet les detencions arbitràries”, denuncia la directora executiva de la Unrwa, que xifra més de mil persones assassinades a la regió, 200 d’ells xiquets. “Al nord de Cisjordània, ha bombardejat i reduït a enderrocs tres camps de refugiats, ha desplaçat més de 40.000 persones” recorda.