Entre l’esperança i la por: així viu els atacs la comunitat iraniana a València
Mohsen parla d’un sentiment de “festa nacional” per l’oportunitat de caiguda del règim, Arash confessa preocupació per les famílies que viuen allà
La comunitat iraniana a València viu els atacs d'Israel i els Estats Units amb un doble sentiment. D'una banda, celebren que suposa una oportunitat per a acabar amb el règim islamista, però de l'altra, tenen por per les seues famílies i per la reacció de l'estat iranià.
Fins que el règim dels aiatol·làs ha tallat l'accés, els mòbils de la diàspora iraniana a la Comunitat Valenciana no han parat de rebre vídeos. En alguns d’ells s'hi pot vore la reacció eufòrica als carrers de Teheran i altres ciutats en albirar les columnes de fum dels atacs perpetrats pels Estats Units i Israel.
"És una festa nacional. Tots els vídeos que he rebut són de celebració dels atacs" diu Mohsen Givenky. Arash Najaf confessa tindre "un doble sentiment, de felicitat, però també de preocupació per les famílies".
"Després de 47 anys lluitant per la llibertat", diu Vahid Farmad, veuen l’operació com una oportunitat d'enderrocar un règim islamista i dictatorial que en la repressió de les protestes de fa un mes deixà desenes de milers de morts.
"Quan un règim islamista i dictatorial respon a trets als crits de llibertat, no existeix una manera de derrocar-lo de manera pacífica" reflexiona Mohsen Givenky.
Des de la distància, somien amb “llibertat”, amb “un país obert, amb bona relació amb tothom, no aïllat, millor per a iranians i resta del món".
