Si viatges a aquestes ciutats, prepara la cartera
The Economist Intelligence Unit publica l'últim rànquing de les ciutats més cares del món i revela que el cost de vida global ha augmentat un 8,1% interanual, la pujada més gran en vint anys
Nova York i Singapur comparteixen el número u en l'últim rànquing de les ciutats més cares del món publicat aquest dijous per The Economist Intelligence Unit, que reflecteix que el cost de vida global ha augmentat un 8,1% interanual, la pujada més gran en vint anys, per factors com la guerra d'Ucraïna.
Es tracta de la primera vegada que Nova York puja al podi, empatant amb Singapur, que, en canvi, ha ocupat el primer lloc fins a huit vegades en la dècada passada. Totes dues ciutats desbanquen enguany Tel-Aviv, la més cara en 2021 i que cau ara al tercer lloc.
Mentre l'enfortiment del dòlar està darrere de la pujada de Nova York, el títol de Singapur respon a un alt cost de vida en general, amb un dels transports més cars del món a causa del control governamental sobre el nombre de cotxes en circulació, o l'alt preu de la roba, l'alcohol i el tabac.
Hong Kong i Los Angeles comparteixen alhora el quart lloc, seguides de les suïsses Zuric i Ginebra, també usuals en les primeres posicions. San Francisco (EUA), París, Copenhaguen i Sidney (Austràlia) completen la llista de les deu ciutats més cares.
Les ciutats més cares del món
- Nova York
- Singapur
- Tel-Aviv
- Hong Kong
- Los Angeles
- Zuric
- Ginebra
- San Francisco
- París
- Copenhaguen
- Sidney
Les més barates
A l'altre costat de l'espectre estan Damasc i Trípoli, que romanen com les urbs més barates, precedides de Teheran, d'acord amb l'informe, realitzat entre agost i setembre d'enguany i que compara més de 400 preus d'uns 200 productes i serveis de 172 ciutats.
Alguns dels canvis més notables són els de Tòquio i Osaka, on el manteniment de baixes taxes d'interés en el Japó ha propiciat que descendiren 24 i 33 esglaons, fins a ocupar els llocs 37 i 43.
En general, les 58 ciutats asiàtiques incloses en el rànquing només han vist un augment "moderat" dels preus (amb una mitjana del 4,5%, quasi la meitat que la total), amb alguns països beneficiant-se d'un petroli rus més barat i encara baixes taxes d'interés, apunta l'EIU.
Crisi del cost de vida mundial
L'informe apunta a la guerra d'Ucraïna i les interrupcions en la cadena de subministrament causades pel conflicte, així com per la política de covid zero de la Xina, que implica confinaments i un tancament fronterer que obstaculitza el comerç internacional, com a causes de l'encariment generalitzat de les 172 ciutats.
