Una fallada en el cable subterrani entre els vagons del funicular de Lisboa hauria causat l'accident
Els tècnics asseguren que el pla de manteniment "estava al dia", però puntualitzen que en la zona on el cable es va separar no és possible fer una visualització sense un desmuntatge
El cable subterrani que unia els dos vagons del funicular accidentat el dimecres a Lisboa, on van morir 16 persones i 23 van resultar ferides, va cedir en el punt de fixació de la cabina que va descarrilar, segons ha indicat este dissabte el Gabinet de Prevenció i Investigació d'Accidents d'Aeronaus i Accidents Ferroviaris (GPIAAF), organisme governamental encarregat del cas.
L'organisme ha publicat una nota informativa en la seua pàgina web en la qual explica que, durant el descens del vagó que se'n va eixir de la via, el guardafrens va activar immediatament tant el fre pneumàtic com el manual. No obstant això, cap d'estes accions va aconseguir detindre el moviment ni reduir la velocitat de la cabina en descens.
Així i tot, el GPIAAF ha apuntat que el sistema que activa eixos frens va funcionar, però que, tal com està configurat, els dispositius no tenen prou capacitat per a immobilitzar les cabines en moviment si no estan equilibrades pel cap que les uneix, per la qual cosa "no constitueix un sistema redundant en cas d'avaria".
El text fa una reconstrucció dels fets i precisa que al voltant de les 18:00 hora local del 3 de setembre, els dos vagons estaven aparcats en les dos estacions del funicular, una a dalt a la part alta de la Calçada da Glória, i l'altra en la part de baix. Al voltant de les 18:03, les cabines van començar el moviment, però quan havien recorregut uns sis metres respectivament "van perdre sobtadament la força d'equilibri garantida pel cable que les uneix".
El vagó de baix va retrocedir de manera brusca uns deu metres i se'n va eixir parcialment de la via, mentre que el de dalt va seguir el moviment descendent a mesura que augmentava la velocitat, i va recórrer uns 170 metres fins que en l'inici d'una revolta va descarrilar i va xocar contra un edifici i dos pals, i va acabar contra la cantonada d'un altre immoble.
S'estima que la primera col·lisió es va produir a una velocitat de 60 km/h i que l'accident va ocórrer en menys de cinquanta segons. Els tècnics subratllen que el cable que va cedir té una vida útil de 600 dies per a esta mena d'ús i que havia sigut instal·lat feia 337. La nota agrega que l'anomenat ascensor de Glòria tenia un pla de manteniment amb grans revisions cada quatre anys i inspeccions visuals diàries dels elements de seguretat visibles, a més d'altres intervencions de periodicitat intermèdia.
El GPIAAF ha destacat que, segons les proves observades fins ara, el pla de manteniment "estava al dia" i en el matí de l'accident s'havia realitzat la inspecció visual programada i no es va detectar cap anomalia ni en el cable ni en els sistemes de fre. No obstant això, puntualitza que en la zona on el cable es va separar no és possible fer una visualització sense un desmuntatge.
També va apuntar que el funicular, fundat en 1885, no està sota la supervisió de l'Institut de Mobilitat i dels Transports, i assenyala que de moment no disposa d'informació "fidedigna" sobre el seu enquadrament legal ni sobre quina és l'entitat pública amb obligació de supervisar el funcionament i seguretat.
El GPIAAF presentarà el seu informe preliminar en 45 dies, que transcorre en paral·lel a la penal que desenvolupa la fiscalia i una auditoria interna, amb la participació d'assessors externs, de Carris, la gestora del funicular.
