Una troballa excepcional a Itàlia trau del fang de les antigues termes 24 estàtues romanes i etrusques
L'excavació en San Casciano dei Bagni trau a la llum estàtues dels segles I i II abans de Crist, al costat d'unes 5.000 monedes d'or, plata i bronze i altres objectes
A la Toscana italiana han recuperat del fang el depòsit més gran d'estàtues de bronze. Les figures pertanyen a l'època etrusca i romana, entre els segles I i II abans de Crist. Es tracta d'una de les troballes més excepcionals de la història antiga.
Una campanya d'excavació a San Casciano dei Bagni, a la província de Siena, ha aconseguit recuperar 24 estàtues de bronze de la cultura etrusca en estat perfecte, al costat d'unes 5.000 monedes d'or, plata i bronze i altres objectes.
"Un descobriment que reescriurà la història i en el qual ja estan treballant més de 60 experts de tot el món", ha declarat l'etruscòleg a càrrec de l'excavació, Jacopo Tabolli, en explicar els nous descobriments en l'excavació en la qual es treballa des del 2019.
Un descobriment que reescriurà la història i en el qual ja estan treballant més de 60 experts de tot el món
El nou descobriment "és la troballa més important des que es van rescatar de la mar els bronzes de Riace, els més significatius mai trobats en la història del Mediterrani antic", ha comentat el director general de Museus d'Itàlia, Massimo Osanna.
Les impressionants estàtues representaven les deïtats
Les impressionants estàtues han sigut recuperades del fang de les antigues termes i representaven les deïtats venerades en el lloc sagrat i al costat d'elles s'han recuperat també algunes parts del cos en bronze que s'oferien als déus per a la intervenció curativa de la divinitat a través de les aigües termals.
Entre les estàtues estan les efígies d'Higiea i Apol·lo, així com un bronze que recorda al famós Arringatore, una estàtua trobada fa anys en la zona de Perusa i que representava la figura de l'orador Aulo Metelo, un senador etrusc durant la República romana.
Els investigadors apunten al fet que l'excepcional estat de conservació de les estàtues a l'interior de les aigües termals també ha permés conservar inscripcions en etrusc i llatí que van ser gravades abans de la seua creació.
Inscripcions amb els noms de poderoses famílies etrusques
Les inscripcions contenen els noms de poderoses famílies etrusques del territori de l'Etrúria interior, des dels Velimna de Perusa fins als Marcni, coneguts a Siena. A més de les frases en etrusc, també s'han descobert inscripcions en llatí, que també esmenten les aquae calidae, les aigües termals de Bagno Gran, on es van col·locar les estàtues.
Probablement realitzades per artesans locals, les 24 estàtues, explica Tabolli, daten d'entre el segle II aC i el segle I dC, un període històric d'importants transformacions en l'antiga Toscana, durant la transició entre etruscos i romans.
El santuari, amb els seus estanys, terrasses inclinades, fonts, altars, va existir almenys des del segle III aC i va romandre actiu fins al segle V dC quan, en època cristiana, va ser tancat però no destruït.
Els estanys estaven segellats amb pesades columnes de pedra, per la qual cosa, després d'haver llevat aquesta coberta, els arqueòlegs es van trobar enfront d'un tresor que encara estava intacte.
Aquest gran santuari "sembla ser un lloc únic"
Aquest gran santuari "sembla ser un lloc únic, una espècie de bambolla de pau, si pensem, que fins i tot en les èpoques històriques en les quals els més terribles conflictes existien fora, dins d'aquests tancs i en aquests altars els dos mons, l'etrusc i el llatí, semblaven coexistir sense problemes", ha agregat l'arqueòleg.
Ara, les estàtues i la resta d'objectes seran enviades a un museu creat específicament per a albergar les noves troballes, un fet que l'alcaldessa de San Casciano, Agneses Carletti, considera com una oportunitat cultural i turística.
