Un orangutan, el primer animal al qual veuen curar-se una ferida amb una planta medicinal
La lesió es va tancar en cinc dies i es va curar completament en un mes, segons els investigadors
Rakus és un orangutan mascle de Sumatra que va patir una ferida davall d'un ull. Sobre esta, es va aplicar una planta de conegudes propietats medicinals, un comportament que és la primera vegada que s'observa en un animal salvatge.
L'orangutan viu en la zona d'investigació Suaq Balimbing, al Parc Nacional de Gunung Leuser (Indonèsia). L'animal va menjar i es va aplicar repetidament saba d'una planta enfiladissa, la Akar Kuning, en la ferida. Després, la va cobrir amb fulles mastegades, segons un estudi que publica hui Scientific Reports. Les fulles mastegades poden haver ajudat a reduir el dolor i la inflamació causats per la ferida i afavorit la seua cicatrització, perquè es va tancar en cinc dies i es va curar per complet en un mes.
L'Akar Kuning és una espècie de liana, coneguda pels seus efectes analgèsics i antipirètics. En la medicina tradicional, s'utilitza per a tractar ferides i afeccions com la disenteria, la diabetis i la malària. "El comportament de Rakus semblava ser intencionat, ja que va tractar selectivament només la ferida facial, acte que va repetir diverses vegades", segons Isabelle Laumer, de l'Institut Max Planck i una de les signants de l'estudi.
El comportament de Rakus va ser observat i seguit al juny de 2022 per investigadors de l'Institut Max Planck de Comportament Animal (Alemanya) i de la Universitas Nasional (Indonèsia). Això suggereix que el tractament mèdic de les ferides pot haver sorgit en un ancestre comú compartit per humans i orangutans.
Abans d'este estudi, s'havien observat espècies de primats salvatges engolint, mastegant o fregant plantes amb propietats medicinals, però no aplicant-les a ferides recents. "Durant les observacions diàries dels orangutans, observem que un mascle anomenat Rakus s'havia fet una ferida en la cara, probablement durant una baralla amb un mascle veí", va explicar Laumer. Com tot comportament d'automedicació en animals no humans, el cas descrit planteja interrogants sobre la intencionalitat d'estos comportaments i com sorgeixen.
La innovació individual
"És possible que el tractament de les ferides per part dels orangutans de Suaq sorgisca de la innovació individual", afirma Caroline Schuppli, autora principal de l'estudi. Els orangutans del lloc rares vegades es mengen la planta. No obstant això, poden tocar-se accidentalment les ferides mentre s'alimenten d'ella i així aplicar-se sense voler el suc en les ferides. En tindre potents efectes analgèsics, poden sentir un alliberament immediat del dolor, la qual cosa els porta a repetir el comportament diverses vegades.
Atés que este comportament no s'havia observat abans, pot ser que el tractament haja estat absent fins ara en el repertori conductual de la població d'orangutans de Suaq, perquè com tots els mascles adults de la zona, Rakus no va nàixer allí i se'n desconeix l'origen.
Per tant, "és possible que el comportament el mostren més individus de la seua població natal, fora de l'àrea d'investigació", segons els experts.
Este comportament, possiblement innovador, presenta el primer informe de tractament actiu de ferides amb una substància biològica en una espècie de gran simi i proporciona noves perspectives sobre l'existència de l'automedicació en els nostres parents més pròxims i en els orígens evolutius de la medicació de ferides de forma més àmplia.
