Ucraïna documenta "més de 400 crims de guerra" en les primeres hores a Kherson

La retirada de les tropes russes de Kherson ha revelat "les mateixes atrocitats" que en altres regions del país ocupades. "Més de 400 crims de guerra" s'han documentat en les primeres hores de la recuperació de la ciutat, ha denunciat en l'al·locució nocturna de diumenge el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que adverteix que "s'estan trobant cossos de civils i militars".

Tot i el replegament de les tropes invasores, Zelenski ha advertit quer continua sent "molt perillós" avançar a la regió, ja que Rússia l'ha sembrada de mines. "Desafortunadament, un dels nostres sapadors va morir i quatre més van resultar ferits mentre netejaven mines", ha advertit el cap del govern de Kíiv.

Les forces russes es van retirar dijous passat de la ciutat de Kherson i de tot el marge dret del riu Dniéper, on es troba la major part de la província, de la que Ucraïna n'ha recuperat un terç. No obstant això, entre 40.000 i 50.000 persones prorusses continuen a la capital, segons ha informat l'alcalde impossat per Moscou.

Rússia està traslladant una gran part d'aquests civils i dels militars replegats cap a Mariúpol, a la costa sud, la ciutat industrial que va destruir parcialment després de mesos d'assetjament. Només cent mil residents continuen a la ciutat, que manca de subministrament estable d'energia, aigua i gas. 

Una altra part de les tropes russes s'ha desplaçat cap a Crimea. De l'anàlisi de les imatges per satèl·lit s'infereix que s'estan concentrant per a crear una línia defensiva que frene l'eventual avanç ucraïnés cap a la península, annexionada per Rússia en 2014. 

No obstant això, de moment els combats més intensos s'estan produint a la regió de Donetsk i Lugansk, al front est, on l'exèrcit rus ha comunicat que ha pres el control de la localitat de Maiorsk. A més d'aquestes regions, en el cap de setmana tampoc s'han registrat atacs amb míssils i artilleria russa a les regions de Sumi, Khàrkiv i Zaporíjia, segons informa l'exèrcit ucraïnés. 

Converses de pau en el segon semestre de 2023?

El canvi de situació militar, arran l'avanç de la contraofensiva i la recuperació de Kherson, podria reactivar les converses de pau, ara que Ucraïna podria tindre una posició de més força en les negociacions. El cap del grup parlamentari de Servidor del Poble, el partit governant a Ucraïna, David Arakhamia, les veu factibles en el segon semestre del 2023, coincidint amb les campanyes electorals presidencials a Estats Unit i Rússia. En opinió d'Arakhamia, Rússia ha tornat a plantejar la possibilitat de negociacions perquè "té problemes amb l'armament i necessita temps per a enfortir les posicions". "No li donarem eixe temps", assegura.

Cal recordar que el president ucraïnés Volodímir Zelenski ha posat quatre condicions inamovibles per a negociar amb Rússia: el restabliment de la integritat territorial, el pagament de reparacions pels danys causat al país, el castic a tots els criminals de guerra i garanties perquè no es repetisca l'agressió.