Trump amenaça l'Iran a hores d'expirar l'ultimàtum: "Esta nit morirà tota una civilització"

El president dels Estats Units, Donald Trump, continua elevant la pressió sobre l'Iran quan queden poques hores perquè expire l'ultimàtum que ha donat al país aiatol·là per a acceptar les seues condicions d'un alto el foc per a posar fi al conflicte. "Esta nit morirà tota una civilització, per a no tornar mai. No vull que això succeïsca, però probablement ocorrerà", ha amenaçat en un missatge publicat en la seua xarxa Truth Social, passades les 14:00 h en horari peninsular espanyol.

El republicà havia donat l'Iran fins dimarts a la nit —20:00 h hora local a Washington; 02:00 h a l'Espanya peninsular— per a acatar les seues exigències, entre d'altres, reobrir completament l’estret d’Ormuz, un pas marítim estratègic per on transita una part important del petroli mundial. Ha advertit diverses vegades que si la república islàmica no s'hi doblega, els Estats Units bombardejaran centrals elèctriques i altres infraestructures crítiques iranianes. Dilluns ja va assegurar des de la Casa Blanca que podrien "destruir un país en una nit, i eixa nit podria ser dimarts". L’ultimàtum arriba després de setmanes d’escalada militar amb atacs creuats entre Washington, Israel i Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit als Estats Units que, si complix amb les amenaces, la seua resposta anirà “més enllà de la regió”.

En el nou missatge d'amenaça, el mandatari afirma que ara que han aconseguit "un canvi de règim complet i total, on prevalen ments diferents, més intel·ligents i menys radicalitzades, tal vegada pot succeir una cosa revolucionàriament meravellosa". "Qui sap? Ho descobrirem esta nit, en un dels moments més importants de la llarga i complexa història del món", ha insistit.

Trump també assenyala que "47 anys d'extorsió, corrupció i mort arribaran, per fi, a la fi. Que Déu beneïsca el gran poble de l'Iran!", en al·lusió al temps transcorregut des de la instauració de la República Islàmica i l'inici del govern dels aiatol·làs al país.

En la roda de premsa d'este dilluns, el president estatunidenc va assegurar creure que Teheran estava negociant "de bona fe" amb Washington i que "els agradaria poder arribar a un acord" abans que es complira la data límit, encara que va deixar clar que la proposta de pau iraniana no li sembla "prou bona": "Hem d'arribar a un acord que siga acceptable per a mi i part d'eixe acord inclourà la lliure circulació del petroli [per l'estret d'Ormuz]", va dir.

Els Estats Units i Israel van llançar fa més d'un mes una ofensiva conjunta contra l'Iran en la qual mataren el líder suprem, Ali Khamenei, —substituït pel fill, Mojtaba Khamenei—, gran part de la cúpula militar iraniana i milers de persones, entre ells dones i xiquets, segons recomptes d'ONG.

Des del començament de la guerra al Pròxim Orient el passat 28 de febrer, el país islàmic manté bloquejat el trànsit de vaixells per l'estret d'Ormuz en represàlia. Esta via comercial, que connecta el golf Pèrsic amb el d’Oman, s'ha convertit en un dels punts calents de la contesa i s'ha revelat crucial per al subministrament global del petroli i el gas, perquè és el principal punt d’eixida del cru extret de països com l’Aràbia Saudí, Kuwait, Qatar o els Emirats Àrabs Units.

Nous atacs a l'illa de Jarg

En paral·lel a la diatriba del president nord-americà, Teheran ja ha denunciat atacs sobre l'illa iraniana de Jarg, la principal terminal petroliera del país persa. Diversos míssils, llançats des d'avions de combat o vaixells, han provocat explosions en diferents punts de l'enclavament energètic, segons ha informat l'agència Mehr. Les autoritats iranianes encara no han donat detalls sobre l'abast dels danys en els depòsits de combustible i les terminals de càrrega.

L'Administració Trump ha reconegut estos atacs, segons fonts oficials citades per la cadena Fox que han anunciat bombardeigs en "dotzenes" d'objectius militars a l'illa de Jarg. Segons el canal televisiu, els projectils han colpejat búnquers, estacions de radar i depòsits de munició, i no haurien implicat un desplegament de tropes a l'illa, sinó únicament atacs aeris.