Trump, sobre la despesa en defensa en l'OTAN: "Espanya és un problema"

El president estatunidenc, Donald Trump, ha reiterat dimarts la crida perquè els membres de l'OTAN comprometen el 5% del seu PIB per a defensa i ha advertit que "Espanya és un problema" dins de l'Aliança, després de rebutjar el govern espanyol un nou augment de la despesa.

"Sempre hi ha un problema amb Espanya. Espanya no està d'acord. Això és molt injust per als altres", ha dit el mandatari a periodistes en l'Air Force One de camí a la Haia per a participar en la cimera de líders de l'OTAN, que tractarà —precisament— sobre l'augment de la despesa en defensa.

Trump s'havia queixat la setmana passada que Espanya "sempre ha pagat molt poc" i "hauria de pagar el mateix que els altres". Després ha explicat que "l'OTAN haurà de bregar amb Espanya", perquè "ha pagat molt poc" i ha afegit que "o ha sigut bon negociador, o no ha fet el que toca".

La delegació estatunidenca tindrà com a prioritat durant la cimera pressionar perquè el bloc augmente fins al 5% del seu PIB la despesa que dediquen a la defensa, per estimar que el llindar actual del 2% és "ridícul" i considerar que tots els membres estan capacitats per a assumir eixe augment. "Em dirigisc a l'OTAN, on, en el pitjor dels casos, serà un període molt més tranquil que el que acaba de passar amb Israel i l'Iran", ha escrit Trump en la seua plataforma Truth Social.

El president estatunidenc ha afirmat que està "desitjant trobar-se amb els seus bons amics europeus": "Espere que s'aconseguisquen moltes coses", ha conclòs.

Rutte i diversos aliats de l'OTAN avisen que no hi ha excepcions al compromís del 5% de despesa

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i diverses nacions de la mateixa OTAN han avisat este dimarts que no hi ha excepcions al compromís de despesa del 5% que l'organització espera pactar en la cimera de la Haia, després que Espanya va acordar amb el secretari general flexibilitat per a marcar la seua pròpia trajectòria de despesa, que el president del govern, Pedro Sánchez, vincula a complir els objectius de capacitats militars.

Amb tot, Rutte ha matisat este dimarts que el bloc no té "excepcions" ni "clàusules d'exclusió". Així, ha reiterat que la "convicció" en l'OTAN és que Espanya haurà d'elevar la despesa fins al 3,5% per a complir els seus compromisos militars i fer "plans anuals" perquè l'organització vigile la seua evolució.

Per la seua part, en un fòrum paral·lel a la cimera de la Haia, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha deixat clar el seu desacord amb la possibilitat que l'horitzó d'inversió en defensa del 5% del PIB incloga "excepcions per a alguns països", i ha advocat fins i tot per avançar al 2030 la meta per a aconseguir esta xifra, ja que l'horitzó del 2035, que genera més consens en l'OTAN, és "massa tard".

Frederiksen, que no ha al·ludit directament al cas d'Espanya, ha afirmat que és moment que Europa actue com a bloc, amb "solidaritat", sense importar la ubicació geogràfica i, en particular, la distància de Rússia, considerada hui dia la principal amenaça per al conjunt del continent. Ha assenyalat que encara que "no siguen temps de guerra, sens dubte, ja no són tampoc temps de pau". Per això, és moment d'invertir més en defensa. "Anem en la bona direcció", ha esgrimit.

Tampoc el primer ministre suec, Ulf Kristersson, veu "espai per a crear excepcions". Mentrestant, en declaracions a periodistes, el ministre d'Afers Estrangers de Polònia, Radoslaw Sikorski, ha assegurat que la declaració de l'OTAN no conté cap clàusula d'exclusió, apuntant que seria un mal exemple. En preguntar-li directament per les crítiques del president Trump, s'ha limitat a dir que Espanya és "un gran aliat i un país amic".