Trump anuncia un acord per al "desarmament total" de Hamàs i altres milícies com a pas previ a la creació d'un nou govern a Gaza

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un acord per al "desarmament total" de Hamàs i altres grups armats palestins a Gaza, com a pas previ a la creació d'un nou govern en l'enclavament. Segons ha anticipat en el seu compte de Truth Social "l'acord es durà a terme en fases acuradament estructurades" i una vegada completat el desarmament, "les forces israelianes es retiraran". Llavors una força internacional d'estabilització treballarà al costat d'una nova força policial palestina per a garantir la seguretat de Gaza. El republicà ha assegurat que l'acord permetrà que Gaza quede sota el control d'"un nou govern palestí".

En el missatge agraïx els esforços de mediació d'Egipte, Qatar i Turquia, així com el treball del seu equip negociador per a aconseguir el pacte.

"Una autoritat, una llei, una arma"

El document contempla l'eliminació progressiva de les capacitats militars del grup, el desmantellament de túnels i arsenals i un sistema de supervisió internacional durant el procés. Establix el principi d'"una autoritat, una llei i una arma" per a Gaza i preveu que la Comissió Nacional per a l'Administració de Gaza (una mena de govern provisional, amb el suport de l'ONU el gener del 2026, com a part del pla internacional de pau) siga l'única entitat amb competència sobre la regulació d'armes, l'emissió de llicències i l'aplicació de la llei.

També contempla el desmantellament de les milícies en un calendari acordat i especifica que els seus membres no seran incorporats als servicis de seguretat, encara que aquells integrants d'organismes oficials que complisquen els requisits podrien ser integrats en noves estructures institucionals.

A més, el full de ruta preveu el desplegament d'una força internacional d'estabilització encarregada de supervisar l'alto el foc, garantir el lliurament d'ajuda humanitària i fer costat a l'administració transitòria de Gaza, juntament amb la retirada gradual de les tropes israelianas. Es planteja també un procés de reconstrucció sota supervisió internacional.

La crisi econòmica causada pels atacs israelians i la pressió externa, claus

El mitjà especialitzat Axios explica que la pressió externa unida a la creixent crisi econòmica a la Franja, de què part de la població responsabilitza Hamàs, haurien portat el grup a acceptar el desarmament. Durant mesos, Hamàs va retardar les converses, es va negar a entregar les armes i va intentar transferir el control al Comité Nacional per a l'Administració de Gaza de manera unilateral sense desarmar-se.

El mandatari estatunidenc ha qualificat l'acord com una "fita important" per a l'aplicació del pla de vint punts per a Gaza, presentat el 29 de setembre del 2025 al costat del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com a full de ruta per a posar fi a la guerra, alliberar els ostatges, establir un marc de seguretat per a Israel i avançar cap a una administració palestina tecnocràtica en l'enclavament.

El pla contemplava, entre altres punts, el desarmament de Hamàs, la retirada gradual de les forces israelianes i la creació d'una estructura internacional de supervisió per a la reconstrucció i governança de Gaza.

Els bombardejos israelians no han cessat des de l'alto el foc signat l'octubre del 2025. Els atacs, pràcticament diaris, han matat més de 700 palestins, inclosos, xiquets, i han causat 1.200 ferits, entre acusacions cada vegada més insistents de genocidi contra el govern de Tel-Aviv.